<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tret</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: del ll. tractus, part. de trahĕre ‘arrossegar, estirar’ 1a font: s. XIII, Desclot
Body
-
masculí
-
- armament Descàrrega d’una arma de foc o altra que llança projectils; tir. Vaig sentir un tret d’escopeta.
- Trajectòria que descriu el projectil llançat. Tret directe, desviat.
- Distància que pot recórrer un projectil. Era a penes a un tret d’escopeta.
- per extensió Distància que separa dos punts. D’ací a casa encara hi ha un tret.
- figuradament Distància, diferència. Del que diu al que fa hi ha un gran tret.
- a llarg tret Tard o d’hora.
- a tret de pedra (o de gargall) Molt a prop.
- errar el tret figuradament Enganyar-se en un judici, una apreciació, un propòsit, etc.
- sortir (a algú) el tret per la culata figuradament Sortir-li malament una cosa, al revés de com s’esperava.
-
- Cadascuna de les línies del rostre. Els trets fins de la seva fisonomia.
- a grans trets locució adverbial En poques paraules, sense entrar en detalls.
-
- Qualitat significativa, característica.
- fonètica, fonologia Unitat última en l’anàlisi fonològica de la llengua i que, juntament amb d’altres, constitueix un fonema.
- tret cultural antropologia Unitat material o immaterial, reduïda i identificable, que pertany a una cultura determinada.
- tret distintiu (o pertinent) fonètica, fonologia Tret fonològic que marca la diferència entre els fonemes d’una llengua.
Vegeu també:
tret2