Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

tret1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tret</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. tractus, part. de trahĕre ‘arrossegar, estirar’ 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    masculí
    1. armament Descàrrega d’una arma de foc o altra que llança projectils; tir. Vaig sentir un tret d’escopeta.
    2. Trajectòria que descriu el projectil llançat. Tret directe, desviat.
    3. Distància que pot recórrer un projectil. Era a penes a un tret d’escopeta.
    4. per extensió Distància que separa dos punts. D’ací a casa encara hi ha un tret.
    5. figuradament Distància, diferència. Del que diu al que fa hi ha un gran tret.
    6. a llarg tret Tard o d’hora.
    7. a tret de pedra (o de gargall) Molt a prop.
    8. errar el tret figuradament Enganyar-se en un judici, una apreciació, un propòsit, etc.
    9. sortir (a algú) el tret per la culata figuradament Sortir-li malament una cosa, al revés de com s’esperava.
    1. Cadascuna de les línies del rostre. Els trets fins de la seva fisonomia.
    2. a grans trets locució adverbial En poques paraules, sense entrar en detalls.
    1. Qualitat significativa, característica.
    2. fonètica, fonologia Unitat última en l’anàlisi fonològica de la llengua i que, juntament amb d’altres, constitueix un fonema.
    3. tret cultural antropologia Unitat material o immaterial, reduïda i identificable, que pertany a una cultura determinada.
    4. tret distintiu (o pertinent) fonètica, fonologia Tret fonològic que marca la diferència entre els fonemes d’una llengua.



  1. Vegeu també:
    tret2

tret1

tret2

tret2