sang

Accessory
Etimologia: del ll. sanguis, -ĭnis, íd., mot masculí (conservat esporàdicament en sangprès, sangtraït), però que en ll. arcaic a vegades apareix com a neutre, d’on passà al femení 1a font: 1145
Body
    femení
    1. [símbol San] fisiologia animal i bioquímica Líquid, de color vermell en els vertebrats, constituït pel plasma i pels elements cel·lulars (eritròcits, leucòcits i plaquetes) que circula pel sistema vascular transportant l’oxigen i l’aliment als teixits, i els productes residuals cap als òrgans de secreció.
    2. animal de sang calenta impròpiament zoologia Homeoterm.
    3. animal de sang freda impròpiament zoologia Peciloterm.
    4. cop de sangs patologia Denominació popular de l’apoplexia i de diversos estats inflamatoris, erupcions de la pell, taques vermelloses, etc., que hom atribueix a una afluència sobtada de la sang.
    5. sang arterial impròpiament anatomia animal Sang que, transportant oxigen, circula per les artèries.
    6. sang artificial terapèutica Substitutiu de la sang per a transfondre basat en derivats químics de l’hemoglobina.
    7. sang venosa impròpiament anatomia animal Sang que, transportant anhídrid carbònic, circula per les venes.
    8. tenir les sangs altes col·loquialment patologia Tenir hipertensió arterial.
    1. Vessament de sang. Fer-se sang amb una punxa. Fer sang per la boca.
    2. per extensió Pèrdua violenta de la vida. La guerra ha costat molta sang.
    3. de sang i fetge locució adjectiva Dit de la pel·lícula, la novel·la, l’espectacle, etc., en què predominen les escenes d’assassinats i violència.
    4. la sang no arribarà al riu figuradament Frase que hom diu referint-se a una baralla o incident que sembla molt greu però que probablement no portarà conseqüències tràgiques.
    5. suar sang figuradament Haver-se d’esforçar molt.
  1. figuradament
    1. Energia, força.
    2. aigua de sang Aigua que costa molt de pouar.
    3. molí de sang Molí mogut per l’acció d’un animal que roda.
    4. motor de sang Animal que mou una màquina.
  2. figuradament
    1. El necessari per a viure. Enriquir-se amb la sang dels pobres.
    2. xuclar la sang (a algú) Llevar-li tot el que té, treure’n el màxim profit, desposseint-lo de coses necessàries.
  3. figuradament
    1. Temperament, estat d’ànim. Massa sang i massa geni.
    2. a sang calenta Sota l’efecte de la passió.
    3. a sang freda Conscientment. El matà a sang freda.
    4. bullir (a algú) la sang (o les sangs) Sentir-se endut per una passió, sobretot d’ira o d’amor.
    5. cremar (una cosa) les sangs (a algú) Omplir-lo d’irritació, d’impaciència.
    6. fer mala sang Irritar molt.
    7. glaçar-se (a algú) la sang a les venes Romandre aterrit, colpit d’espant.
    8. no tenir sang a les venes Ésser excessivament plàcid, no indignar-se per res.
    9. no tenir sang a l’ull No tenir compassió.
    10. plorar llàgrimes de sang Plorar amargament, sense consol.
    11. pujar la sang al cap (a algú) Venir-li un accés passional.
    12. sang calenta Irascibilitat, apassionament. Tenir sang calenta. Ésser de sang calenta.
    13. sang freda Serenitat i domini de si mateix davant el perill o la passió. Tenir sang freda. No perdre la sang freda.
    14. tenir mala sang Tenir mals sentiments, no tenir pietat.
    15. tenir sang d’orxata (o d’aigua, o de peix) No tenir vigor, no indignar-se per res.
    16. tenir un cop de sang Tenir un accés d’irritació.
  4. figuradament
    1. Raça quant a l’herència física. Un cavall de pura sang.
    2. Llinatge. Ésser de sang noble. Príncep de la sang.
    3. Lligam de parentiu entre els descendents d’un mateix avantpassat. La sang sempre tira. Els lligams de la sang.
    4. sang blava Ascendència aristocràtica.
  5. figuradament
    1. Suc o cosa de color vermell, semblant a la sang. La sang de les roses.
    2. sang de drago química i farmàcia, indústria farmacèutica Resina de color vermell que hom extreu del tronc de Calamus draco i altres espècies.
  6. a sang arts gràfiques Dit del gravat imposat de manera que passi del marge de la plana, per un o per més costats, per tal que en tallar el paper amb la cisalla de guillotina la pàgina resti sense marge a l’indret d’aquest gravat.