■ aguantar

Etimologia: probablement de l’it. agguantare ‘agafar, aferrar’, der. segurament de guanto ‘guant’ i transmès com a terme de navegants 1a font: c. 1800
    verb
  1. transitiu Rebre sense cedir (el pes d’una cosa o un esforç qualsevol). Les columnes que aguanten l’arc. Aguantar un cop. Aguanta’m el paquet.
  2. usat absolutament Els manifestants aguantaren tot el dia.
  3. pronominal Mantenir-se sense caure, sense cedir. No aguantar-se dret.
  4. figuradament
    1. transitiu Resistir, suportar. Aguantar la calor, el vent.
    2. pronominal No aguantar-se uns arguments.
    3. aguantar el punt (o el tipus) Mantenir-se ferm en una actitud, raonable o no.
    1. transitiu Contenir, reprimir. Si no l’aguantem, li dona un cop de puny.
    2. pronominal Sempre s’aguanta, mai no s’enfada.
  6. transitiu marina, marítim
    1. Cobrar un cap fins a tenir-lo tibant i fent força.
    2. Capejar (un temporal).
    3. aguantar la caiguda (o el rumb) Mantenir el rumb que tingui un vaixell en un moment donat.