■ pinta2

Homòfon: pinte
Etimologia: de l’adj. ant. pint, -a ‘pintat’, ll. vg. *pinctus, -a, ll. pictus, -a, -um, participi de pingĕre ‘pintar’
  1. femení
    1. Taca o clapa petita en la pell, pèl o plomatge d’un animal o en la massa d’un mineral.
    2. jocs d’entreteniment Senyal que tenen les cartes de jugar, als extrems superior i inferior, diferent segons el coll a què pertanyen perquè es pugui conèixer de quin coll són abans de destapar-les.
    3. patologia Malaltia infecciosa de la pell deguda a Treponema carateum.
  2. figuradament
    1. femení Aspecte exterior.
    2. bona (o mala) pinta (o simplement pinta) adjectiu i masculí i femení Persona dolenta. Quin pinta està fet aquell! És una criatura bastant mala pinta.
    3. tenir (o fer) mala pinta Tenir mal aspecte, no semblar cosa bona.
  3. femení fusteria i embalatge, envasat Testa d’una doga de barril.
  4. femení indústria surera
    1. Tap cilíndric de suro de 40 a 54 mm de llargària i de 20 mm de corona.
    2. Carrac tallat de manera que en surti un tap dels anomenats pinta.



    5. Vegeu també:
    pinta1
    pinta3