■ punyeta

Etimologia: de puny
    femení
  1. antigament Masturbació.
  2. vulgarment
    1. Nom donat a qualsevol cosa que molesta, que no té cap utilitat, de poca importància. Això de no poder fumar és una punyeta. Deixa’t de punyetes i ves al gra. Estàs carregat de punyetes si penses que estàs massa gras.
    2. a la quinta punyeta locució adverbial Molt lluny. Viu a la quinta punyeta. Anar algú a la quinta punyeta.
    3. anar-se’n a fer punyetes Fer-se malbé una cosa, desaparèixer. Tot el negoci se n’ha anat a fer punyetes.
    4. anar (o anar-se’n) a fer punyetes [emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera] Ves a fer punyetes.
    5. enviar (o engegar) (algú) a fer punyetes Engegar-lo de mala manera.
    6. fer la punyeta (a algú) Fastiguejar-lo, molestar-lo, impedir-li de fer allò que volia.
  3. interjecció vulgarment Expressió que denota enuig, contrarietat, etc.