■ tap

Etimologia: del germ. frànc. *tappo, íd., emparentat etimològicament amb tapa1 1a font: 1372
    masculí
    1. Peça de suro, de fusta, de cautxú, de plàstic, de vidre, etc., generalment troncocònica, que, introduïda o adaptada a la boca d’un recipient de boca relativament estreta o d’un conducte, intercepta la comunicació del seu contingut amb l’exterior.
    2. no servir ni per a taps d’escopeta figuradament No servir per a res.
    3. passar-ne (o passar-se’n) els taps figuradament Acabar-s’ho tot.
    1. Qualsevol cosa que obstrueix completament un conducte. S’havia format un tap de brutícia a la canonada.
    2. fisiologia animal Massa mig solidificada de secrecions o líquids que obstrueix un conducte. Tap de cera o de cerumen.
    3. petrografia Marga.
    4. indústria tèxtil Aplec de fibres que es dipositen a poc a poc entre els caps dels corrons de la carda, que han d’ésser trets per tal que no arribin a impedir-ne el treball.
    5. tap de nas fisiologia animal Porció de la massa que la pols que l’aire aspirat porta en suspensió forma amb la mucositat del nas i que obstrueix les vies respiratòries superiors.
  3. esports En el basquetbol, acció i efecte d’interceptar la trajectòria de la pilota tirada a cistella per un contrari.
  4. indústria tèxtil Cadascuna de les petites peces de fusta, de material plàstic o de metall que, fixades als llistons dels dibuixos de la maquineta de lliços, determina els que s’han d’aixecar a cada passada.
  5. figuradament Dificultat, inconvenient. A tot trobes taps, tu. Posar taps a una empresa, a tot.
  6. tap de bassa (o simplement tap) col·loquialment Persona molt petita.