Es mostren 58041 resultats

suelda

suelda

femení botànica consuelda consolda major
 
Diccionari Castellà Català

sueldacostilla

sueldacostilla

femení botànica Ornithogalum umbellatum llet de gallina
 
Diccionari Castellà Català

sueldo

sueldo

masculí moneda sou moneda romana sou paga sou a sueldo a sou sueldo base sou base sueldo tope sou límit
 
Diccionari Castellà Català

suelo


<title type="display">suelo</title>

    masculí
  1. sòl, soler, terra.
  2. terra. Los niños estaban jugando en el suelo, els nens jugaven per terra. Caerse al suelo, caure a terra.
  3. agricultura sòl, soler, terra.
  4. [de un pan] sola f.
  5. [de un recipiente] fons, cul.
  6. figuradament terra f. Suelo natal, terra natal.
  7. arrastrar por el suelo (o los suelos) figuradament i familiarment [desacreditar] arrossegar pel fang (o pel llot).
  8. arrastrarse por los suelos figuradament i familiarment [humillarse] arrossegar-se com un cuc, arrossegar-se als peus d'algú, doblegar l'esquena.
  9. besar el suelo figuradament i familiarment [caerse de bruces] caure (o fotre's) de morros.
  10. caerse al suelo caure a terra.
  11. caerse al suelo figuradament i familiarment [irse al suelo] tornar-se aiguapoll, anar a malguany, anar-se'n en orri.
  12. dar consigo en el suelo figuradament i familiarment [caerse] caure a terra, anar de trompis.
  13. dar en el suelo con [una cosa] tirar per terra.
  14. echar al suelo [derribar] tirar a terra.
  15. echar al suelo (o por el suelo) figuradament i familiarment [planes, proyectos] engegar a rodar, fer anar en orri.
  16. echarse al suelo tirar-se a terra.
  17. echarse al suelo (o besar el suelo) figuradament i familiarment [humillarse] arrossegar-se com un cuc, arrossegar-se als peus d'algú, doblegar l'esquena.
  18. estar por los suelos figuradament i familiarment [abatido] estar capbaix, estar barres a pit, semblar una ànima en pena.
  19. estar por los suelos figuradament i familiarment [barato] estar a un preu llençat (o irrisori).
  20. irse al suelo figuradament i familiarment tornar-se aiguapoll, anar a malguany, anar-se'n en orri.
  21. medir el suelo figuradament i familiarment [dar consigo en el suelo] caure a terra, anar de trompis.
  22. poner (o tirar) por los suelos figuradament i familiarment arrossegar pel fang (o pel llot).
  23. venirse al suelo [hundirse] anar-se'n a terra, ensorrar-se, enfonsar-se.
  24. venirse al suelo figuradament [frustrarse] tornar-se aiguapoll, anar a malguany, anar-se'n en orri.

suelo

masculí sòl , soler , terra terra Los niños estaban jugando en el suelo , els nens jugaven per terra Caerse al suelo , caure a terra agricultura sòl , soler , terra de un pan sola f de un recipiente fons , cul figuradament terra f Suelo natal , terra natal arrastrar por el suelo o los suelos figuradament i familiarment desacreditar arrossegar pel fang o pel llot arrastrarse por los suelos figuradament i familiarment humillarse arrossegar-se com un cuc , arrossegar-se als peus d'algú , doblegar l'esquena besar el suelo figuradament i familiarment caerse de bruces caure…
 
Diccionari Castellà Català

suelta


<title type="display">suelta</title>

    femení
  1. [acción de soltar] amollament m, afluixada, afluixament m.
  2. poc freqüent llibertat, independència. Cuando te cases no tendrás tanta suelta, quan et casis no tindràs tanta llibertat.
  3. [del caballo] trava.
  4. [bueyes] tir de recanvi m.
  5. dar suelta donar permís.

suelta

femení acción de soltar amollament m , afluixada , afluixament m poc freqüent llibertat , independència Cuando te cases no tendrás tanta suelta , quan et casis no tindràs tanta llibertat del caballo trava bueyes tir de recanvi m dar suelta donar permís
 
Diccionari Castellà Català

sueltamente

sueltamente

adverbi con soltura soltament
 
Diccionari Castellà Català

suelto
-ta


<title type="display">suelto</title>

    adjectiu
  1. [participio pasado de soltar]
  2. [libre] solt -a, solter -a.
  3. [separado] solt -a, escadusser -a.
  4. [holgado] folgat -ada, balder -a.
  5. [desparejado] solt -a, desparió -ona, desparionat -ada. Un calcetín suelto, un mitjó solt.
  6. solt -a. Tener la lengua suelta, tenir la llengua solta.
  7. [suelto de vientre] fluix -a de ventre.
  8. figuradament [lenguaje, estilo] àgil.
  9. [no envasado] a lloure, a la baldor, a balquena. Venden el arroz suelto, venen l'arròs a lloure.
  10. [pelo] solt -a, deslligat -ada, desfet -a.
  11. [disgregado] desprès -esa. Los granos del arroz deben quedar sueltos, els grans de l'arròs han de quedar despresos.
  12. [dinero] menut -uda, en monedes. Necesito dinero suelto, necessito moneda menuda.
  13. [hoja] volant. Hojas sueltas, fulls volants.
  14. [pieza] separat -ada.
  15. suelto de vientre fluix de ventre.
    16. masculí
  16. [dinero suelto] menuts pl, canvi, moneda menuda f, xavalla f, engrunats pl. No tengo suelto, no tinc canvi.
  17. [de un periódico] entrefilet.

suelto
-ta

adjectiu participio pasado de soltar libre solt -a , solter -a separado solt -a , escadusser -a holgado folgat -ada , balder -a desparejado solt -a , desparió -ona , desparionat -ada Un calcetín suelto , un mitjó solt solt -a Tener la lengua suelta , tenir la llengua solta suelto de vientre fluix -a de ventre figuradament lenguaje, estilo àgil no envasado a lloure , a la baldor , a balquena Venden el arroz suelto , venen l'arròs a lloure pelo solt -a , deslligat -ada , desfet -a disgregado desprès -esa Los granos del arroz deben quedar sueltos , els grans de l…
 
Diccionari Castellà Català

sueño


<title type="display">sueño</title>

    masculí
  1. [acto de dormir] son, dormida f.
  2. [ganas de dormir] son f. Resistir al sueño, resistir a la son.
  3. [acción y efecto de soñar] somni. Tuve un sueño fantástico, vaig tenir un somni fantàstic.
  4. figuradament [ilusión] somni. Eso son sueños de juventud, això són somnis de joventut.
  5. caerse de sueño caure de son, tenir una son que no hi veu.
  6. coger (o conciliar) el sueño agafar el son.
  7. dar sueño fer venir son. Es una canción que da sueño, és una cançó que fa venir son.
  8. descabezar un sueño fer becaines, pesar figues.
  9. echar un sueño trencar el son, fer un son, fer (o donar) un sobec, fer una becaina (o una rebeca).
  10. en sueños [soñando] en somni. Eso lo has visto en sueños, això ho has vist en somni.
  11. entregarse al sueño caure adormit, cloure l'ull, cedir a la son.
  12. espantar el sueño fer passar la son.
  13. ni en sueños (o ni por sueño) ni somniar-ho, ni pensar-hi (o ni pensar-ho).
  14. no dormir sueño desvetllar-se, no poder aclucar l'ull.
  15. perder el sueño figuradament i familiarment perdre el son, capficar-se, neguitejar-se.
  16. quitar el sueño figuradament i familiarment [preocupar] amoïnar, donar maldecaps (o mal de ventre).
  17. tener un sueño que no ve figuradament i familiarment caure de son, tenir una son que no hi veu.

sueño

masculí acto de dormir son , dormida f ganas de dormir son f Resistir al sueño , resistir a la son acción y efecto de soñar somni Tuve un sueño fantástico , vaig tenir un somni fantàstic figuradament ilusión somni Eso son sueños de juventud , això són somnis de joventut caerse de sueño caure de son , tenir una son que no hi veu coger o conciliar el sueño agafar el son dar sueño fer venir son Es una canción que da sueño , és una cançó que fa venir son descabezar un sueño fer becaines , pesar figues echar un sueño trencar el son , fer un son , fer o donar un sobec , fer…
 
Diccionari Castellà Català

suero

suero

masculí de la leche xerigot , serigot , sèrum biologia de la sangre sèrum medicina sèrum
 
Diccionari Castellà Català

suerte


<title type="display">suerte</title>

    femení
  1. [azar] sort. Así lo ha querido la suerte, així ho ha volgut la sort.
  2. [fortuna] sort. Tuve la suerte de encontrarlo, vaig tenir la sort de trobar-lo. Mala suerte, mala sort.
  3. [buena suerte] sort. No tengo suerte, no tinc sort.
  4. [modo de decidir] sort. Elegir pareja por (o a la) suerte, escollir parella a la sort.
  5. [condición] condició, estat m.
  6. [clase] sort, mena.
  7. poc freqüent [calidad] qualitat, classe. De primera, segunda suerte, de primera, segona qualitat.
  8. agricultura [campo] sort.
  9. jocs d'entreteniment jugada.
  10. tauromàquia [tercio] terç m.
  11. tauromàquia [lance] passada de capa.
  12. americanisme [lotería] bitllet m.
  13. americanisme [participación] participació.
  14. ¡buena suerte! bona sort!
  15. caerle (o tocarle) a uno en suerte tocar-li a algú. Me cayó en suerte ser excedente de cupo, m'ha tocat excedent de contingent.
  16. cargar la suerte tauromàquia [decantar el cos recolzant-lo sobre el peu que avança].
  17. dar (o traer, o dar buena) suerte portar sort.
  18. dar (o traer) mala suerte portar mala sort (o astrugància).
  19. desafiar a la suerte desafiar la sort (o la fortuna).
  20. de suerte que de manera que.
  21. de tal suerte que de tal manera que.
  22. echar a suerte (o suertes) fer a la sort.
  23. entrar en suerte ésser sortejat.
  24. la suerte está echada la sort ja ha estat tirada, els daus ja han estat tirats.
  25. por suerte [afortunadamente] per sort (o per fortuna).
  26. tentar la (o probar) suerte temptar la sort, temptar la fortuna.
  27. tocarle a uno la suerte tocar-li a algú. Le tocó la suerte, li va tocar.
  28. toda suerte de tota mena de.

suerte

femení azar sort Así lo ha querido la suerte , així ho ha volgut la sort fortuna sort Tuve la suerte de encontrarlo , vaig tenir la sort de trobar-lo Mala suerte , mala sort buena suerte sort No tengo suerte , no tinc sort modo de decidir sort Elegir pareja por o a la suerte , escollir parella a la sort condición condició , estat m clase sort , mena poc freqüent calidad qualitat , classe De primera, segunda suerte , de primera, segona qualitat agricultura campo sort jocs d'entreteniment jugada tauromàquia tercio terç m tauromàquia lance passada de capa…