adjectiu
1. incòmode -a, violent -a. Il avait un air contraint, se sentia incòmode. Elle avait une mine contrainte, feia cara de sentir-se violenta.
2. forçat -ada, fals -a. Sourire contraint, somriure forçat.
3. contraint et forcé obligat -ada i per força. Elle n’a accepté que contrainte et forcée, només ha acceptat obligada i per força.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. coacció, coerció, força. User de contrainte, usar la coacció (la força). Agir sous la contrainte, actuar sota coacció.
2. obligació, lligams m pl. Les contraintes de la vie familiale, els lligams de la vida familiar.
3. control m, reserva, contenció, aturador m. Il a pleuré sans aucune contrainte, va plorar sense aturador.
4. literàriament opressió, esclavatge m, asserviment m. Vivre dans la contrainte, viure en l’opressió (o oprimit -ida).
5. dret constrenyiment m. Contrainte administrative, constrenyiment administratiu.
6. física tensió.
7. contrainte par corps dret detenció de constrenyiment.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. contrari -ària, contrariós -osa.
2. nociu -iva, perjudicial, contraproduent. Le vin lui est contraire, el vi és nociu per a ell. Une mesure qui aura des effets contraires, una mesura contraproduent.
masculí
3. contrari. Il a soutenu le contraire, ha defensat el contrari.
4. au contraire al contrari (o per contra). Bien (ou tout) au contraire, ben al contrari.
5. au contraire de al contrari de.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi contràriament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí música contralt.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu música contrapuntístic -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení música contrapuntista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. contradient, contradictor -a.
2. replicaire. C’est un esprit contrariant, és una persona replicaire.
3. enutjós -osa, empipador -a, molest -a, incòmode -a. Cette pluie est très contrariante, aquesta pluja és molt empipadora.
4. elle n’était pas contrariante deia que sí a tot.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [refusé, dépité] contrariat -ada. Un amour contrarié, un amor contrariat.
2. [fâché] enfadat -ada, contrariat -ada. Elle a l’air contrarié, sembla que estigui contrariada.
3. [combattu] combatut -uda, que té oposició. Défendre un projet contrarié, defensar un projecte que té oposició.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. contrariar. Contrarier les idées de qqn, contrariar les idees d’algú.
2. [causer du dépit] contrariar, contrariejar. Cette histoire l’a contrariée, aquesta història l’ha contrariada.
3. fer obstacle a, oposar-se pron, dificultar. La force du vent contrariait leur marche, la força del vent els dificultava el pas.
4. fer contrasts de, oposar, contraposar, fer contrastar [colors, etc].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç