verb transitiu
1. esquinçar, estripar, esqueixar. Déchirer un vêtement, esquinçar un vestit. Déchirer un papier, estripar un paper. Déchirer une branche, esqueixar una branca.
2. figuradament esqueixar, dividir, destrossar. La guerre a déchiré la région, la guerra va destrossar la regió .
   1. [une partie du corps] destrossar. Cette toux déchire ma poitrine, aquesta tos em destrossa el pit.
   2. [le cœur] trencar, destrossar, ferir, lacerar, punyir.
   3. [un bruit] esquinçar, trencar, rompre. Un cri terrible déchira le silence, un crit terrible va esquinçar (o trencar) el silenci.
3. déchirer qqn à belles dents figuradament escorxar algú viu (o de viu en viu).
4. être déchiré -ée figuradament estar dividit -ida (o tenir el cor dividit).
verb pronominal
5. esquinçar-se, estripar-se. Sa chemise s’est déchirée, la seva camisa s’ha esquinçat (se li ha esquinçat la camisa).
6. [les nuages] esquinçar-se, trencar-se. Les nuages se sont déchirés et le soleil s’est montré, els núvols s’han esquinçat (o trencat) i ha aparegut el sol.
7. medicina [un muscle] esquinçar-se.
8. figuradament [le cœur] trencar-se.
   • [s’attaquer avec cruauté] destrossar-se, matar-se, ferir-se. Ils se déchiraient constamment, no paraven de ferir-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. esquinç m, estrip m, trep m.
2. medicina esquinç m.
3. figuradament laceració, ferida, escorxadura.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu química i medicina desclorurar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. decaure, entrar en decadència, anar de baixa. Il ne supporte pas l’idée de déchoir, no suporta la idea de decaure (o de la seva decadència).
2. decaure, minvar, disminuir, davallar, anar de baixa, anar a menys, menyscabar ant. Sa renommée commençait à déchoir, la seva anomenada començava a minvar.
3. perdre, caure, desmerèixer. Vous pouvez accepter sans déchoir, podeu acceptar sense desmerèixer.
4. faire déchoir fer decaure (o fer entrar en decadència, o desgastar, o erosionar). Un long travail fait déchoir, un treball prolongat fa decaure (o desgasta).
verb transitiu
5. fer caure, portar a la decadència. Il se plaignait de tout ce qui l’avait déchu, es lamentava de tot el que l’havia fet caure (o portat a la decadència).
6. desposseir, privar, destituir.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí medicina tractament d’un xoc.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení presentació no cronològica.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [qui a perdu la grâce de qqn] caigut -uda. L’ange déchu, l’àngel caigut.
2. que ha anat de baixa (o a menys, o de davallada), arruïnat -ada. Une famille déchue, una família que ha anat de baixa (o arruïnada).
3. desposseït -ïda, destituït -ïda, enderrocat -ada.
4. dret privat -ada, desposseït -ïda.
5. être déchu caure en desgràcia. Il a été déchu, ha caigut en desgràcia .
   • perdre, ésser desposseït -ïda de. Il est déchu de ses privilèges, ha perdut els seus privilegis. Une reine déchue de son trône, una reina desposseïda del tron.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí Suïssa regionalisme decilitre [de vi].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí decibel.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení decidibilitat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç