adjectiu
1. dependent.
2. drogué -ée dépendant -ante drogodependent, drogoaddicte -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. infreqüent despenjador -a.
2. (grand) dépendeur d’andouilles antigament, figuradament i despectivament home alt, gros i talòs.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu indirecte
1. dependre. Le résultat dépend de tous les joueurs, el resultat depèn de tots els jugadors. Ces colonies dépendent de la France, aquestes colònies depenen de França.
verb impersonal
2. dependre. Il dépend de vous d’y aller, anar-hi, depèn de vosaltres.
3. ça dépend depèn. Est-ce que vous viendrez ? — ça dépend, que vindreu? —depèn.
4. ça dépend lequel -elle depèn de quin -a.
5. ça dépend où depèn d’on.
6. ça dépend comment depèn de com.
7. cela dépend (de) depèn (de). Cela dépend des conditions, depèn de les condicions.
8. si cela ne dépendait que de moi... si només depengués de mi...
verb transitiu
9. despenjar. Dépendre un tableau, despenjar un quadre.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí plural
1. dret [frais judiciaires] costes f.
2. aux dépens de [qqn] a càrrec de. Ils vivent á ses dépens, viuen a càrrec seu (o d’ell, o a les seves costelles) .
   • figuradament [qqch] en detriment de. Je défends sa vie aux dépens de la mienne, defenso la seva vida en detriment de la meva.
3. apprendre qqch à ses dépens aprendre alguna cosa per experiència pròpia (o en la pròpia carn).
4. être condamné aux dépens dret ésser condemnat a pagar les costes.
5. payer les dépens dret pagar les costes.
6. rire aux dépens de qqn riure’s (o burlar-se) d’algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. despesa. Faire une dépense inutile, fer una despesa inútil. Couvrir une dépense, cobrir una despesa. Équilibrer dépenses et revenus, equilibrar despeses i ingressos. Les dépenses publiques, les despeses públiques.
2. antigament rebost m.
3. repartidor m [lloc on es reben els articles alimentaris].
4. figuradament despesa, devessall m, desfet m, profusió. Une dépense de combustible, una despesa de combustible. Faire une dépense d’esprit, prodigar (o fer profusió d’enginy).
5. les menues dépenses les petites despeses.
6. ménager sa dépense treure els biaixos infr (o estalviar).
7. pousser qqn à la dépense empènyer a gastar.
8. regarder à la dépense mirar(-s’hi en) les despeses, escatimar les despeses.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pròpiament i figuradament gastar, despendre lit. Dépenser une somme, gastar una quantitat. Cette voiture dépense beaucoup d’essence, aquest cotxe gasta molta benzina.
2. [le temps] dilapidar, malbaratar, balafiar, malversar.
3. dépenser sa salive familiarment gastar saliva.
4. ne pas dépenser un sou no gastar ni cinc (o ni un ral).
verb pronominal
5. escarrassar-se, esllomar-se, matar-se, esfreixurar-se. Se dépenser pour sa famille, escarrassar-se per la seva família.
6. se dépenser sans compter escarrassar-s’hi de valent (o no escatimar esforços, o pron matar-s’hi, o deixar-hi la pell).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. despenedor -a, gastador -a.
masculí i femení
2. reboster -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení deperdició, pèrdua.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. [une personne] afeblir-se pron, debilitar-se pron, consumir-se pron, llanguir.
2. [une plante] pansir-se pron, marcir-se pron.
3. [santé, vigueur, activité] decaure, afeblir-se pron, debilitar-se pron.
4. [bâtiment] deteriorar-se pron, fer-se pron malbé.
5. figuradament anar a la ruïna, decaure, deperir lit.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu literàriament que s’afebleix (o es panseix, o decau, o es deteriora, o depereix).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç