<title type="display">disfonctionnement</title>
Pronúncia: disfɔ̃ksjɔnmɑ̃
Es mostren 48356 resultats
disfonctionnement
disfonctionnement
masculí dysfonctionnement © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disgrâce
<title type="display">disgrâce</title>
Pronúncia: diskgʀɑs
-
femení
- antigament [perte de la faveur] desgràcia.
- [état d’une personne disgraciée] desgràcia. Être (ou tomber) en disgrâce, caure en desgràcia.
- antigament [infortune] desgràcia, infortuni m, mala sort.
- literàriament [manque de grâce] manca de gràcia, poca gràcia.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disgrâce
femení antigament perte de la faveur desgràcia état d’une personne disgraciée desgràcia Être ou tomber en disgrâce , caure en desgràcia antigament infortune desgràcia, infortuni m , mala sort literàriament manque de grâce manca de gràcia, poca gràcia © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disgracié
-iée
<title type="display">disgracié</title>
Pronúncia: disgʀasje
-
adjectiu i masculí i femení
- que ha caigut en desgràcia, destituït -ïda, desfavorit -ida, desafavorit -ida. Un ambassadeur disgracié, un ambaixador que ha caigut en desgràcia (o destituït).
- figuradament que és poc afavorit -ida, que és desfavorit -ida (o desafavorit -ida). Être disgracié par la nature, ésser poc afavorit per la natura.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disgracié
-iée
adjectiu i masculí i femení que ha caigut en desgràcia, destituït -ïda, desfavorit -ida, desafavorit -ida Un ambassadeur disgracié , un ambaixador que ha caigut en desgràcia o destituït figuradament que és poc afavorit -ida, que és desfavorit -ida o desafavorit -ida Être disgracié par la nature , ésser poc afavorit per la natura © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disgracier
<title type="display">disgracier</title>
Pronúncia: disgʀasje
verb transitiu destituir, desfavorir, desafavorir. Disgracier un ministre, destituir un ministre.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disgracier
verb transitiu destituir, desfavorir, desafavorir Disgracier un ministre , destituir un ministre © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disgracieux
-ieuse
<title type="display">disgracieux</title>
Pronúncia: disgʀasjø -jøz
-
adjectiu
- sense (o amb poca) gràcia, desagradable, desgraciat -ada, disgraciós -osa lit. Maintien disgracieux, posat desagradable. Ornement disgracieux, adorn sense gràcia.
- figuradament desagradable. Réponse disgracieuse, resposta desagradable.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disgracieux
-ieuse
adjectiu sense o amb poca gràcia, desagradable, desgraciat -ada, disgraciós -osa lit Maintien disgracieux , posat desagradable Ornement disgracieux , adorn sense gràcia figuradament desagradable Réponse disgracieuse , resposta desagradable © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disharmonie
<title type="display">disharmonie</title>
Pronúncia: dizaʀmɔni
femení inharmonia.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disharmonie
femení inharmonia © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disjoindre
<title type="display">disjoindre</title>
Pronúncia: disʒwɛ̃dʀ
-
verb transitiu
- separar, desunir, desajuntar, desglossar.
- disjoindre deux causes dret desglossar dues causes.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disjoindre
verb transitiu separar, desunir, desajuntar, desglossar disjoindre deux causes dret desglossar dues causes © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disjoint
-ointe
<title type="display">disjoint</title>
Pronúncia: disʒwɛ̃ -wɛ̃t
-
adjectiu
- disjunt -a.
- degré disjoint música grau disjunt.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disjoint
-ointe
adjectiu disjunt -a degré disjoint música grau disjunt © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disjoncter
<title type="display">disjoncter</title>
Pronúncia: disʒɔ̃kte
-
verb transitiu
- electricitat desconnectar. verb intransitiu
- familiarment saltar, desconnectar-se pron (un disjuntor).
- figuradament [perdre le contact avec la réalité] desconnectar.
- être disjoncté -ée figuradament estar trastocat -ada (o no tocar-hi).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disjoncter
verb transitiu electricitat desconnectar verb intransitiu familiarment saltar, desconnectar-se pron un disjuntor figuradament perdre le contact avec la réalité desconnectar être disjoncté -ée figuradament estar trastocat -ada o no tocar-hi © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disjoncteur
<title type="display">disjoncteur</title>
Pronúncia: disʒɔ̃ktœʀ
masculí electricitat disjuntor.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
disjoncteur
masculí electricitat disjuntor © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç