Es mostren 48356 resultats

étoffer


<title type="display">étoffer</title>

Pronúncia: etɔfe
    verb transitiu
  1. [un ouvrage, un personnage] enriquir, donar cos, vestir, ampliar, completar.
  2. antigament [vêtement] eixamplar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

étoffer

 

étoile


<title type="display">étoile</title>

Pronúncia: etwal
    femení
  1. [astre] estel m, estrella, estrela reg, estela reg. Le ciel est parsemé d’étoiles, el cel està sembrat d’estels. Général à trois étoiles, general de tres estrelles. Hôtel trois étoiles, hotel de tres estrelles.
  2. [chance, destin] estrella. Avoir foi en son étoile, confiar en la seva estrella. Être né sous une bonne (mauvaise) étoile, néixer en bona (mala) estrella.
  3. esquerda en estel. Il y avait une étoile sur le pare-brise, hi havia una esquerda en estel al parabrisa.
  4. [marque au front d’un cheval, etc] estel m.
  5. arts gràfiques asterisc m.
  6. esports [ski] estel m.
  7. [carrefour] cruïlla, encreuament m.
  8. cinematografia i televisió [vedette] estrella.
  9. à la belle étoile a la serena (o a camp ras, o al ras).
  10. branche d’une étoile punta d’un estel. Une étoile à cinq branches, un estel de cinc puntes.
  11. danseur étoile estrella f de la dansa.
  12. en étoile en estel (o en estrella, o en forma d’estel o estrella).
  13. étoile d’argent botànica flor de neu.
  14. étoile de David història i religió estrella de David.
  15. étoile de mer zoologia estrella de mar.
  16. étoile des rois mages història i cristianisme estel m dels Reis (o de Nadal).
  17. étoile double astronomia estel m binari (o doble).
  18. étoile du soir (ou du matin, ou du berger) Estel m del Matí (o Venus m) .
  19. étoile filante astronomia estel m fugaç.
  20. étoile montante cinematografia i televisió nova estrella.
  21. étoile polaire astronomia Estel m Polar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

étoile

 

étoilé
-ée


<title type="display">étoilé</title>

Pronúncia: etwale
adjectiu estelat -ada, estrellat -ada. Ciel étoilé, cel estrellat. Drapeau étoilé, bandera estelada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

étoilé
-ée

 

étoilement


<title type="display">étoilement</title>

Pronúncia: etwalmɑ̃
    masculí
  1. formació f d’esquerdes en forma d’estel.
  2. disposició f en forma d’estel.
  3. [de rues] encreuament, cruïlla f [en forma d’estel].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

étoilement

 

étoiler


<title type="display">étoiler</title>

Pronúncia: etwale
    verb transitiu
  1. [parsemer d’étoiles] constel·lar, sembrar d’estels.
  2. [fêler] esquerdar, clivellar [en forma d’estel].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

étoiler

 

étole

étole

 

étonnamment

étonnamment

 

étonnant
-ante


<title type="display">étonnant</title>

Pronúncia: etɔnɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. sorprenent, xocant, esbalaïdor -a. On vient de me raconter une nouvelle étonnante, m’acaben d’explicar una notícia sorprenent.
  2. extraordinari -ària, fantàstic -a, meravellós -osa, formidable. C’était une femme étonnante, era una dona extraordinària.
  3. antigament [ébouriffant] escruixidor -a.
  4. l’étonnant est que el que és sorprenent és que.
  5. un coup étonnant una bona sotragada f (o batzegada f) .



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

étonnant
-ante

 

étonné
-ée


<title type="display">étonné</title>

Pronúncia: etɔne
    adjectiu
  1. parat -ada, sorprès -esa, atònit -a, astorat -ada, embadalit -ida. Il a été très étonné de la revoir, va quedar molt parat de tornar-la a veure.
  2. antigament commogut -uda, commòs -osa lit, sotragat -ada.
  3. avoir (ou prendre) l’air étonné fer cara de sorpresa.
  4. être étonné de qqch sorprendre’s (o estranyar-se) d’alguna cosa.
  5. faire l’étonné fer el distret (o el desentès).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

étonné
-ée

 

étonnement


<title type="display">étonnement</title>

Pronúncia: etɔnmɑ̃
    masculí
  1. esbalaïment, admiració f, embadaliment, estupefacció f. Il la regardait avec étonnement, la mirava amb embadaliment.
  2. sorpresa f, estranyesa f. Son comportement l’avait rempli d’étonnement, el seu comportament l’havia omplert de sorpresa.
  3. antigament escruiximent, sotragament.
  4. à mon grand étonnement amb gran sorpresa (per part meva). À mon grand étonnement j’ai vu qu’elle partait, amb gran sorpresa (per part meva) vaig veure que se n’anava.
  5. être saisi -ie d’étonnement quedar ben parat -ada (o de pedra, o estupefacte -a).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

étonnement