<title type="display">gant</title>
Pronúncia: gɑ̃
-
masculí
- guant. Un gant de boxe, un guant de boxa. Une paire de gants, uns guants.
-
aller comme un gant
figuradament
anar (o venir) com anell al dit.
• anar d’allò més bé (o de meravella, o com una seda, o a l’hora). -
être souple comme un gant
fer bondat (o ésser dòcil com un xai, o fer la farina blana).
• seguir la veta(o donar la raó, o dir que sí a tot, o dir amén a tot). - gant de crin guant de crin (o de fricció).
- gant de Notre-Dame botànica didalera f (o guantera f).
- gant de toilette guant de bany (o mà f de rus, o manyopla f).
-
jeter le gant à qqn
figuradament
llançar el guant a algú.
- mettre (ou prendre) des gants tractar amb miraments (o amb guant de seda), o mirar-s’hi.
- relever (ou ramasser) le gant collir el guant.
- remettre les gants esports tornar a posar-se els guants.
- retourner comme un gant qqn girar algú com un guant (o com un mitjó).
- se donner les gants de [faire qqch] atribuir-se el mèrit (o presumir) de.
-
se retourner comme un gant
figuradament
girar-se com un guant (o com una mitja).
• une main de fer dans un gant de velours una mà de ferro en un guant de seda.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç