masculí
1. pastís. Un gâteau au chocolat, d’anniversaire, feuilleté, un pastís de xocolata, d’aniversari, de pasta fullada.
2. [de cire, de miel] bresca f.
3. ce n’est pas du gâteau ! no es pas fàcil.
   • déu-n’hi-do!
4. c’est du gâteau figuradament i familiarment és un camí de roses.
   • és una cosa fàcil (o és bufar i fer ampolles, o dit i fet).
5. gâteau des Rois tortell de Reis.
6. gâteaux secs (ou petits gâteaux) pastes f seques (o galetetes f).
7. maman gâteau marassa.
   • papa gâteau paràs (o pare pedaç).
8. partager le (ou avoir sa part du) gâteau figuradament i familiarment repartir-se el pastís (o treure profit, o sucar-hi fam, o treure’n nyapa infr, o fer el paquet infr).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [mettre en mauvais état] fer malbé, malmetre, avariar. La grêle a gâté ces fruits, la calamarsa ha fet malbé aquesta fruita.
2. [une dent] corcar. Une vieille dent gâtée, una dentota corcada.
3. literàriament [priver de ses qualités] espatllar, fer malbé. Les lunettes gâtaient son visage, les ulleres li espatllaven la cara .
   • [de ses avantages] espatllar, rebentar. Sa maladie a gâté nos vacances, la seva malaltia ens ha espatllat (rebentat) les vacances.
4. figuradament aviciar, malacostumar, consentir. J’ai trop gâté mes filles, he aviciat massa les meves filles .
   • omplir d’atencions (de regals), tractar bé, agombolar lit, gomboldar lit. Son grand-père l’a gâtée pour Noël, el seu avi l’ha omplerta de regals per Nadal. La vie ne l’a pas gâté, la vida no l’ha tractat bé.
5. ce qui ne gâte rien familiarment que no fa mal (o nosa), o que no és sobrer.
6. gâter le métier antigament rebentar els preus.
7. n’être pas gâté par la nature irònicament no estar gaire ben dotat -ada (o no ésser gaire afavorit -ida per la mare natura).
verb pronominal
8. fer-se malbé.
9. [se détériorer] espatllar-se, tenir mala cara. Le temps se gâtait, el temps s’espatllava.
10. botànica boixar-se.
11. familiarment [tourner mal] espatllar-se, embolicar-se, tenir mala cara. Cela va se gâter, la cosa s’embolica.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. aviciadura.
2. [friandise] llaminadura, llepolia.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. familiarment xaruc -uga, que repapieja.
2. familiarment boig boja.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu repapiejar, caduquejar, fer catúfols.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení regionalisme pantà m, aiguamoll m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí repapieig.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení marina, marítim gata.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí botànica agnus-castus.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. pròpiament i figuradament esquerre -a, sinistre -a infr. La main gauche, la mà esquerra. Le côté gauche d’un bateau, el costat esquerre d’un vaixell. Il est plutôt de gauche, és més aviat d’esquerra.
2. figuradament [oblique] guerxo -a, guerxat -ada. Une planche gauche, una post guerxa .
   • [inhabile] inhàbil, barroer -a, matusser -a, desmanyotat -ada, potiner -a, graponer -a, sapastre -a, malapte -a, maldestre -a. Un geste gauche, un gest matusser. Un air gauche, un tarannà desmanyotat.
3. à (main) gauche a mà esquerra (o a l’esquerra). Au fond à gauche, al fons a l’esquerra.
4. à droite et à gauche a banda i banda (o a dreta i a esquerra, o a totes bandes).
   • figuradament de totes bandes. On tirait à droite et à gauche, disparaven de totes bandes.
5. de droite et de gauche de totes bandes (o per tots els costats).
6. du côté gauche a la banda esquerra (o al costat esquerre).
   • figuradament d’estranquis.
7. être né du côté gauche antigament haver nascut d’estranquis.
8. jusqu’à la gauche familiarment fins a l’extrem (o fins a no poder més, o fins al final).
9. mettre de l’argent à gauche arraconar (o apartar) diners (o posar diners a part, o a banda).
10. se lever du pied gauche figuradament llevar-se amb el peu esquerre (o estar de mala lluna).
11. voter à gauche votar esquerra.
femení
12. esquerra.
13. la gauche [politique] l’esquerra.
    • l’extrême gauche l’extrema esquerra.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç