masculí càrrec honorari.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi masculí història i cristianisme Honorat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. honorat -ada, honrat -ada. Elle est très honorée de votre présence, està molt honrada amb la vostra presència.
2. [estimé, honorable] estimat -ada, benvolgut -uda, honorable. Mon honoré confrère, benvolgut col·lega.
femení
3. antigament comerç i mercat carta, missiva lit.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [rendre honneur à, tenir en haute estime] honorar, honorificar infr.
2. [respecter] honrar, honorar. Honorer son père et sa mère, honrar pare i mare. Votre confiance m’honore, la vostra confiança m’honora.
3. comerç i mercat [payer] pagar, satisfer. Honorer une dette, un chèque, pagar un deute, un xec.
4. [de] [qqn] honorar, honrar algú amb. Il m’honore de son amitié, m’honra (honora) amb la seva amistat.
5. honorer la mémoire de qqn honorar la memòria d’algú.
6. honorer une femme antigament i irònicament fer un favor a una dona [tenir-hi relacions sexuals].
verb pronominal
7. [de] honrar-se (amb), honorar-se (amb).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu honorífic -a. À titre honorifique, à títol honorífic.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi masculí història i cristianisme Honori.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. vergonya. Avoir honte, tenir vergonya. Mourir de honte, morir de vergonya.
2. [déshonneur] vergonya. Tu es la honte de ta famille, ets la vergonya de la família.
3. avoir honte de qqch fer vergonya (o donar-se vergonya, o avergonyir-se d’) alguna cosa. Il a honte de sa conduite, li fa vergonya (s’avergonyeix de) la seva conducta. Tu devrais avoir honte !, te n’hauries d’avergonyir (t’hauria de fer vergonya, o t’hauria de caure la cara de vergonya)!
4. avoir honte de qqn avergonyir-se d’algú.
5. avoir toute honte bue literàriament haver perdut (o no restar-li gota de, o haver acabat) la vergonya.
6. courte honte antigament fracàs m (o avergonyiment m, o humiliació).
7. être (ou faire) la honte de ésser la vergonya (o l’oprobi m) de. Tu fais la honte de ta famille, ets la vergonya de la família.
8. faire honte à qqn confondre (o avergonyir) algú.
9. faire mille hontes deixar com un drap brut.
10. fausse (ou mauvaise) honte reserva (o discreció, o mirament m, o respectes m pl humans).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi vergonyosament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. vergonyós -osa. Une action honteuse, una acció vergonyosa. C’est honteux !, és vergonyós (és una vergonya)!
2. [que l’on cache] vergonyant. Des secrets honteux, secrets vergonyants. Les pauvres honteux, els pobres vergonyants.
3. [confus, consterné] avergonyit -ida. Honteux de sa conduite, avergonyit de la seva conducta.
4. infreqüent [timide] vergonyós -osa, tímid -a.
5. [partie du corps] vergonyós -osa.
6. avoir un air honteux semblar avergonyit -ida.
7. c’est honteux à elle (à lui) d’avoir pensé ainsi s’hauria d’avergonyir de pensar així.
8. il n’y a rien de honteux à agir ainsi no s’hauria d’avergonyir (o de donar vergonya) d’actuar d’aquesta manera.
9. les parties honteuses antigament les vergonyes.
10. tu n’es honteux ? no et fa vergonya?

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

interjecció upa!, apa!, au!, vinga! Allez hop !, apa, vinga! Hop la !, upa!


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç