masculí especialista m f en marxandatge.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu ambulant, mòbil [que camina, que es belluga].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení botànica marxant m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [lieu public de vente] mercat, plaça f. Marché hebdomadaire, mercat setmanal. Marché aux bestiaux, mercat de bestiar.
2. economia mercat. Marché du travail, financier, boursier, mercat de treball, financer, borsari. Lancer un produit sur le marché, llançar un producte al mercat.
3. [accord] tracte, venda o compra. Marché ferme, tracte en ferm. Marché au comptant, tracte (compra o venda) al comptat. Marché à terme, compra o venda a terminis. Marché à forfait, tracte a preu fet (per un preu fix). Rompre un marché, rompre un tracte.
4. à bon marché barat -a (o a bon preu, o a bon mercat). Il a acheté des chaussures à bon marché, ha comprat unes sabates a bon preu .
   • figuradament fàcilment (o amb facilitat, o prou bé, o de manera barata). S’en tirer à bon marché, sortir-se’n prou bé.
5. avoir bon marché de [qqn ou qqch] treure profit de.
6. bon marché barat -a (o a bon preu, o a bon mercat).
7. faire bon marché de [qqch] no fer gaire cas de.
8. faire marché de sa vie no donar importància a la seva vida.
9. faire son (ou le) marché anar a comprar (o a plaça).
10. marché de dupes figuradament ensarronada f (o enredada f).
11. marché-gare mercat cobert (o central) [per a la venda a l’engròs].
12. marché de gré à gré tracte directe [entre comprador i venedor].
13. marché noir mercat negre.
14. mettre à qqn le marché en main fer la darrera oferta a algú.
    • figuradament obligar algú a triar (o a prendre una decisió).
15. par-dessus le marché fora de tracte.
    • figuradament a més a més (o per afegiment, o per torna, o a sobre).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. caminar m, caminada, marxa. Elle régla sa marche sur celle de sa fille, va ajustar el seu caminar al de la seva filla. Elle avait une marche gracieuse, tenia un caminar graciós.
2. medicina, esports, ciències militars i música marxa. Marche hystérique, marxa histèrica. Pratiquer la marche athlétique, practicar la marxa atlètica. L’armée poursuivait sa marche victorieuse, l’exèrcit prosseguia la seva marxa victoriosa. Une marche funèbre, una marxa fúnebre.
3. [pas, train] pas m, ritme m (caminant). Ils hâtaient la marche, apressaven el pas.
4. [chemin parcouru, action de marcher] camí m, marxa. Le village était à trois heures de marche, el poble era a tres hores de camí. Nous avions fait une heure de marche, havíem fet una hora de camí.
5. [défilé] marxa, desfilada, manifestació. Une marche silencieuse, una marxa silenciosa.
6. construcció graó m, esglaó m. Je ne peux pas monter (gravir) les marches, no puc pujar els esglaons.
7. [marche large] marxapeu m.
8. [d’un métier à tisser, d’un orgue, etc] pedal m, marxapeu m, manxa.
9. [d’un métier à la main, d’un tour] calca.
10. [trace d’un animal] petjada, petja.
11. [déplacement] marxa. La voiture fait marche arrière, el cotxe fa marxa enrere.
12. història marca.
13. mecànica [fonctionnement] funcionament m. Il faut régler la marche de l’horloge, cal regular el funcionament del rellotge.
14. figuradament [fonctionnement] funcionament m, marxa. Il faudra assurer la marche de l’entreprise, caldrà assegurar la bona marxa de l’empresa .
    • [cours] curs m, pas m. Suivre attentivement la marche des événements, seguir atentament el curs dels esdeveniments.
15. en avant marche ! ciències militars endavant!
16. en état de marche mecànica en condicions de funcionament.
17. en marche en marxa (o en moviment, o que avança). Il est interdit de sauter du train en marche, és prohibit de saltar del tren en marxa.
18. faire de la marche caminar (o fer exercici caminant).
19. faire marche arrière pròpiament i figuradament fer marxa enrere.
20. marche arrière automòbil, automobilisme marxa enrere.
21. marche à suivre camí m a seguir (o procediment m). Quelle est la marche à suivre pour obtenir ces documents ?, quin camí s’ha de seguir per obtenir aquests documents?
22. marche d’harmonie (ou harmonique) música marxa harmònica.
23. mettre en marche mecànica engegar [un motor].
24. se mettre en marche posar-se en camí (o en marxa).
    • mecànica engegar-se. La machine s’est mise en marche, la màquina s’ha engegat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí comerç i mercat màrqueting.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. escaleta f de mà.
2. estrep, marxapeu, pujall, pujador [d’un cotxe].
3. esglaó, graó, escaló, escaleró.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. caminar. Mon grand-père marche avec peine, el meu avi camina amb dificultats. Il marchait sur les genoux, caminava de genolls. Il a besoin de béquilles pour marcher, necessita crosses per a caminar. Ils marchaient sur la pointe des pieds, caminaven de puntetes.
2. [se déplacer à pied] anar, caminar. Il marchait à la tête du cortège, ella anava al capdavant del seguici.
3. [se déplacer] anar, córrer, moure’s pron, avançar. L’armée marchait sur la ville, l’exèrcit avançava cap a la ciutat.
4. [mécanisme, entreprise] anar, rutllar, marxar, funcionar. Cet appareil marche automatiquement, aquest aparell funciona automàticament. Une montre qui marche mal, un rellotge que va malament. Faire marcher la maison, portar la casa.
5. figuradament [une affaire] rutllar, anar, marxar. Ses études marchaient très bien, els seus estudis rutllaven molt bé .
   1. [adhérer] estar ficat -ada [en una conxorxa, etc]. Il marche dans la combine, està ficat a la maquinació (és de l’olla).
   2. [accepter] estar-hi d’acord, passar-hi. Je ne marche pas !, no hi passo!
   3. [avaler] empassar-se pron, [creure’s] pron. Elle avait marché dans mon histoire, s’havia empassat la meva història.
   4. [sous qqn] estar sota les ordres de.
6. ça marche familiarment això va bé (o la cosa rutlla).
   • ça marche ? va bé tot (o que estàs bé)?
7. faire marcher qqn fer creure (o obeir).
   1. ensarronar (o entabanar, o fer beure a galet).
   2. tenir enganyat -ada (o fer anar com un hom vol).
8. il ne marche pas, il court figuradament i familiarment s’ho empassa tot.
9. marcher à pas de loup figuradament caminar de puntetes [sense fer soroll].
10. marcher au pas anar al (o seguir el) pas.
    • figuradament creure (o fer bondat, o ser obedient).
11. marcher avec (ou ensemble) lligar (o avenir-se).
12. marcher comme sur des roulettes figuradament i familiarment anar sobre rodes (o com una seda).
13. marcher dans [un endroit] ficar els peus. Il avait marché dans une flaque d’eau, havia ficat els peus en una bassa (d’aigua).
14. marcher droit anar de dret [en un lloc].
    • figuradament anar pel camí dret (o fer bondat).
15. marcher du même pas anar junts (o a l’hora).
16. marcher en avant (ou marcher devant) anar al davant.
17. marcher tout seul pròpiament i figuradament anar sense (o no necessitar) caminadors.
verb intransitiu
18. [sur] trepitjar. Il m’a marché sur le pied, m’ha trepitjat el peu. Défense de marcher sur les pelouses, prohibit de trepitjar la gespa.
19. marcher sur des charbons ardents figuradament passar ànsia.
20. marcher sur la tête figuradament i familiarment actuar d’una manera extravagant.
21. marcher sur le corps (ou le ventre) de qqn pròpiament i figuradament atropellar algú.
22. marcher sur les talons de qqn figuradament estalonar (o trepitjar els talons).
    • marcher sur qqn abraonar-se contra algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi femení plural geografia les Marques.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. pròpiament esports caminador -a, marxador -a.
2. [d’une protestation] marxaire.
adjectiu
3. zoologia marxador -a.
femení
4. teatre figuranta.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç