verb transitiu memoritzar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi geografia i història Memfis.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu amenaçador -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu amenaçat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení amenaça.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pròpiament i figuradament amenaçar. Elle m’a menacé de me congédier, m’ha amenaçat que em despatxaria.
2. menacer de mort amenaçar de mort.
3. la pluie menace (el temps) amenaça pluja (o sembla que vol ploure).
verb transitiu indirecte
4. [de] [instrument] amenaçar (amb). Il l’a menacée d’un poignard, l’ha amenaçada amb un punyal.
5. [danger] amenaçar. Le toit menace de s’écrouler, la teulada amenaça d’esfondrar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení figuradament història bacant m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [administration d’une maison] pòndol. Elle tient son ménage, porta el pòndol de la casa.
2. [la famille, la maison] família f, casa f, llar f. Les travaux du ménage, les feines de la casa. Le plus important est de bien tenir son ménage, el més important és portar bé la casa.
3. [meubles et ustensiles domestiques] parament (de casa). Ils ont déjà monté leur ménage, ja han fet el parament de la casa.
4. [vie en commun d’un couple, couple] parella f, matrimoni. Se mettre en ménage, posar-se a viure en parella. Un ménage sans enfants, una parella sense fills.
5. [famille en tant qu’unité de logement et de consommation] família f, unitat f familiar. Il y avait au moins huit ménages dans l’immeuble, hi havia almenys vuit famílies a l’edifici.
6. antigament [épargne] estalvi.
   • [maison, intérieur] habitatge, estatge, llar f, residència f.
7. de ménage casolà -ana. Pain de ménage, pa casolà .
   • de neteja. Ustensiles de ménage, estris de neteja.
8. faire bon (mauvais) ménage fer bona (mala) parella.
   1. [des personnes et des animaux] (no) entendre’s (o avenir-se). Les chiens et les chats font mauvais ménage, els gossos i els gats no s’avenen.
   2. [des choses] (no) avenir-se (o lligar, o anar a l’hora). La paix et l’impérialisme n’ont jamais fait bon ménage, la pau i l’imperialisme no han anat mai a l’hora.
9. faire des ménages fer feines [a d’altres cases].
   • fer hores extres [feines complementàries].
10. faire le ménage fer (la) neteja.
    1. fer les feines de la casa (o endreçar la casa, o fer endreça).
    2. [à fond] fer dissabte.
    3. familiarment figuradament fer una bona neteja [reorganitzar].
11. faux ménage antigament parella f de fet.
12. femme (homme) de ménage dona (home) de fer feines.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí mirament, consideració f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [employer avec mesure, économiser] estalviar, economitzar, administrar (amb prudència), aprofitar, no perdre, no malgastar, no malbaratar. Elle va tenir jusqu’à la fin, elle sait bien ménager ses forces, aguantarà fins al final, sap economitzar (administrar) bé les seves forces. Je devais ménager le temps qu’il me restait, no havia de malgastar el temps que em quedava.
2. [faire, dire avec modération] mesurar. Ménagez vos expressions !, mesureu les expressions!
3. [ne pas exposer à la fatigue ou au danger] no cansar, no voler abusar de, no exposar, reservar, vetllar per. Le général ménageait ses troupes, el general no cansava les seves tropes.
4. [traiter avec soin] tractar amb miraments, tractar bé, tenir en compte, pensar en, mirar-s’hi. Le gouvernement local était habitué à ménager les prêtres, el govern local estava acostumat a tractar bé els capellans.
5. [ne pas accabler, traiter avec indulgence] donar peixet a fam, perdonar, perdonar la vida a fig fam. Il était évident qu’il ménageait son adversaire, era evident que donava peixet al seu adversari.
6. [arranger, faciliter] preparar, disposar, facilitar, preveure, tenir cura de, disposar de manera adequada. Il a réussi à me ménager un entretien, m’ha aconseguit preparar una entrevista.
7. [préparer] preparar. Je lui ménageais une suprise, li preparava una sorpresa.
8. [installer, pratiquer] disposar, practicar, construir, fer. On a ménagé une ouverture dans le mur principal, han practicat una obertura a la paret mestra.
9. ménager ses expressions mesurar les paraules (o parlar amb circumspecció).
10. ménager ses paroles estalviar paraules (o parlar poc).
11. ménager son temps emprar bé (o no malgastar, o no perdre) el temps.
12. n’avoir rien à ménager no haver d’escatimar res.
13. ne pas ménager [un effort, etc] no estalviar (o no plànyer-hi, o no escatimar). Il n’a pas ménagé sa peine, no s’ha estalviat cap esforç .
    • familiarment [une quantité] no escatimar-hi (o no mirar-s’hi amb). Elle n’a pas ménagé le sel !, no hi ha pas escatimat (planyut) la sal!
verb pronominal
14. vigilar-se, tractar-se bé, cuidar-se bé, cuidar-se [un mateix]. Un médecin lui avait conseillé de se ménager, el metge li havia aconsellat que es vigilés.
15. ne pas se ménager donar-se (o lliurar-se) en cos i ànima.



Vegeu també:
ménager²

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç