Es mostren 48356 resultats

noyé
-ée


<title type="display">noyé</title>

Pronúncia: nwaje
    adjectiu
  1. [yeux] negat -ada, inundat -ada.
  2. [élève] perdut -uda, endarrerit -ida.
  3. noyé dans figuradament negat -ada (o submergit -ida, o immergit -ida, o perdut -uda) en.
  4. adjectiu i masculí i femení
  5. negat -ada, ofegat -ada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

noyé
-ée

 

noyer

<title type="display">noyer</title>

Pronúncia: nwaje
    verb transitiu
  1. [une personne, un animal] negar, ofegar.
  2. [un terrain] negar, enaiguar.
  3. [une sauce] negar.
  4. [un mélange, etc] diluir, aigualir, enaiguar.
  5. [enfoncer complètement un clou, etc] enfonsar, estampir.
  6. construcció [entourer complètement] encastar, integrar.
  7. figuradament [couvrir] negar, inundar, cobrir. Il avait les yeux noyés de larmes, tenia els ulls negats (inundats) de llàgrimes. Une épaisse brume avait noyé la vallée, una boira espessa havia inundat (cobert) la vall .
    1. [étouffer] ofegar.
    2. [effacer] difuminar, esfumar.
  8. automòbil, automobilisme [le carburateur] negar.
  9. noyer dans l’alcool figuradament [son chagrin] negar en l’alcohol.
    noyer dans le sang negar en sang. Ils avaient noyé la révolte dans le sang, havien negat la revolta en sang.
  10. noyer la poudre mullar la pólvora [fent-la inservible].
  11. noyer le poisson cansar el peix enganxat a l’ham abans de pescar-lo.
    figuradament cansar l’adversari [per tal de vèncer-lo més fàcilment].
  12. qui veut noyer son chien l’accuse de la rage proverbi qui no vol ca ràbia li alleva (o voleu matar un gos, digueu que es rabiós, o si vols mal a un gos digues que és rabiós).
  13. verb pronominal
  14. negar-se, ofegar-se.
  15. figuradament [se perdre, sombrer] ofegar-se, perdre’s, negar-se. Elle se noyait dans les détails, s’ofegava en els detalls. Il se noyait dans ses exemples et contre-exemples, es perdia en els seus exemples i contraexemples.
  16. se noyer dans un verre d’eau figuradament negar-se (ofegar-se) en un got (en dos dits) d’aigua.
  17. masculí
  18. botànica noguera f, noguer, nouera f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

noyer

 

nu1

nu1

 

nu2
nue


<title type="display">nu</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Pronúncia: ny
    adjectiu
  1. [sans vêtement] nu nua, despullat -ada. Il était complètement (tout) nu, anava tot nu (nu i cru). Un torse nu, un tors nu.
  2. [sans ornements, sans feuilles, sans cheveux, sans poil, sans protection] nu nua, despullat -ada. À visage nu, amb la cara sense pèl (barbamec, mec). Crâne nu, crani nu (pelat). Epée nue, espasa nua. Un mur nu, una paret nua. Un arbre nu, un arbre nu (despullat). Une plaine nue, una plana nua.
  3. [sans accessoires] nu nua. Vendre le titre nu, vendre el títol nu.
  4. figuradament [cru, pur] nu nua, cru crua, pur -a. La vérité nue, la veritat nua .
    • [sobre] sobri sòbria. Un style nu, un estil sobri.
  5. à demi-nu mig nu.
  6. à main nue (ou les mains nues) amb les mans nues (o sense guants). Boxe à mains nues, boxa sense guants.
  7. à nu antigament nu nua (o despullat -ada).
    1. [fil électrique, surface] pelat -ada.
    2. figuradament al descobert. Mettre son cœur à nu, posar el seu cor al descobert.
  8. à l’œil nu a ull nu (o a simple vista).
  9. cul nu familiarment amb el cul enlaire.
  10. être nu comme un ver (ou comme la main) anar tot -a nu -a (o despullat -ada, o conill -a fam).
  11. monter un cheval à nu antigament muntar un cavall a pèl (o a l’empel).
  12. nu jusqu’à la ceinture nu -a fins a la cintura (o de cintura per amunt).
  13. pieds nus (ou nu-pied) descalç -a (o amb els peus nus).
  14. vêtir ceux qui sont nus religió vestir els qui van nus.
  15. masculí
  16. pròpiament art i fotografia nu. Photos de nus, fotos de nus.



  17. Vegeu també:
    nu1



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nu2
nue

 

nu-pied

nu-pied

 

nu-propriétaire
nue-propriétaire

nu-propriétaire
nue-propriétaire

 

nuage


<title type="display">nuage</title>

Pronúncia: nɥaʒ
    masculí
  1. núvol, nuvolat. Nuages de pluie, de grêle, núvols de pluja, de calamarsa. Le ciel était couvert de nuages, el cel estava cobert de núvols.
  2. figuradament núvol. Il n’ y avait pas un nuage sur leur relation, no hi havia ni un núvol en la seva relació. Nuages noirs à l’horizon, núvols a l’horitzó.
  3. núvol. Nuage de fumée, de poussière, núvol de fum, de pols.
  4. être (ou se perdre) dans les nuages figuradament estar als núvols (o a la lluna), o tenir el cap a tres quarts de quinze fam.
  5. nuage de lait raget de llet [al cafè, al te].
  6. vivre (ou être) sur son (petit) nuage figuradament estar als núvols (o no tocar de peus a terra, o somiar truites, o viure d’il·lusions).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nuage

 

nuageux
-euse


<title type="display">nuageux</title>

Pronúncia: nɥaʒø -øz
    adjectiu
  1. núvol, nuvolós -osa, nebulós -osa.
  2. figuradament nebulós -osa, caliginós -osa.
  3. faire un temps nuageux estar núvol (o brom).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nuageux
-euse

 

nuance


<title type="display">nuance</title>

Pronúncia: nɥɑ̃s
    femení
  1. pròpiament i figuradament música matís m.
  2. nuance ! familiarment ei, no ens confonguem (o anem a pams)!
  3. tout en nuances ple plena (o ric -a) de matisos.
  4. une nuance de un punt (o un pèl fam) de. Il nous regardait avec une nuance de complicité, ens mirava amb un punt de complicitat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nuance

 

nuancé
-ée


<title type="display">nuancé</title>

Pronúncia: nɥɑ̃se
adjectiu matisat -ada, amb un matís (un punt) de. Elle lui a donné une réponse nuancée, li va donar una resposta matisada. Un regard nuancé d’un certain chagrin, una mirada amb un punt de tristesa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nuancé
-ée