masculí
1. objecte. Un objet de première nécessité, un objecte de primera necessitat.
2. [but, fin] objecte, finalitat f, intenció f, objectiu. Son objet était d’y aller, la seva intenció era anar-hi. Quel est l’objet de votre visite ?, quin és l’objecte de la vostra visita? Être un objet de pitié, ésser objecte de llàstima.
3. avoir pour objet qqch tenir per objecte (o tenir la intenció de fer) alguna cosa.
4. complément d’objet direct gramàtica complement directe (o acusatiu).
   • complément d’objet indirect complement indirecte (o datiu).
5. être (ou faire) l’objet de ésser objecte de. Elle a fait l’objet de nombreuses critiques, ha estat objecte de nombroses crítiques. Il est l’objet des soins de sa mère, és objecte de les atencions de sa mare.
6. être sans objet ésser sense objecte (o no tenir objecte, o no tenir raó de ser) [una cosa]. Ta plainte est sans objet, la teva queixa no té objecte.
7. remplir son objet aconseguir el seu objectiu (o el seu propòsit).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. literàriament objurgació, reprensió, reprovació.
2. [adjuration] adjuració, prec m insistent.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení cristianisme oblat -a.
• masculí plural oblació f sing.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu figuradament cristianisme oblatiu -iva.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení cristianisme oblació.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení economia obligacionista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. obligació. Contracter une obligation, contreure una obligació. Elle s’était acquittée de ses obligations, havia satisfet (complert) les seves obligacions. Les obligations professionnelles, les obligacions professionals.
2. comerç i mercat obligació. L’émission d’obligations par l’État, l’emissió d’obligacions per l’Estat. Souscrire une obligation, subscriure una obligació.
3. avoir une obligation (ou de l’obligation) à qqn antigament estar en (o tenir un) deute amb algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu obligatori -òria.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi obligatòriament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [reconnaissant] agraït -ïda, obligat -ada lit. Je vous suis très obligé, us estic molt obligat (agraït).
2. dret [envers un créancier] deutor -a. Le principal obligé, el deutor principal.
3. [avec l’obligation] obligat -ada. Je me sentais obligée de lui offrir un cadeau, em sentia obligada a fer-li un regal. Moi, en tant que confesseur, je suis obligé au secret, jo, en tant que confessor, estic obligat al secret.
4. [inévitable] obligat -ada. Un passage obligé, un pas obligat. C’est un contact obligé, és un contacte obligat.
5. familiarment [obligatoire] obligatori -òria. On doit prendre le ticket, c’est obligé, s’ha d’agafar bitllet, és obligatori .
   1. c’est obligé ! és inevitable (o és així com ha de ser)!
   2. c’était obligé ! familiarment era inevitable (o havia de ser així tant sí com no)!
6. être l’obligé de qqn deure un favor a (o tenir un deute envers, o estar en deute amb) algú. Je suis ton obligé, t’estic en deute.
7. être obligé de (ou à) [faire qqch] estar (o veure’s) obligat -ada a. Elles ont été obligées de s’exiler, es van veure obligades a exiliar-se. Je suis obligé à admettre ces affirmations, estic obligat a admetre aquestes afirmacions.
8. récitatif obligé música recitatiu obligat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç