masculí
1. pròpiament dret ultratge, afront, injúria f. Il voulait venger un outrage, volia venjar un ultratge. C’était un outrage qu’il fallait laver, era un ultratge (un afront) que s’havia de rentar.
2. figuradament [dommage] ultratge, dany, estrall, injúria f. L’édifice n’avait pas résisté aux outrages du temps, l’edifici no havia resistit els ultratges (els estralls, els danys, les injúries) del temps .
   • [violation] ultratge. C’est un outrage à la raison, és un ultratge a la raó.
3. derniers outrages antigament i irònicament dret violació f sing.
4. faire outrage à ultratjar (o fer ultratge a, o afrontar, o injuriar). Elle avait fait outrage à la mémoire de ses ancêtres, li havia ultratjat la memòria dels avantpassats .
   • faire subir les derniers outrages à qqn violar.
5. outrage à magistrat dret ultratge a un magistrat.
   1. outrage aux bonnes mœurs ultratge als bons costums.
   2. outrage public à la pudeur ultratge públic al pudor.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. ultratjat -ada, afrontat -ada.
2. prendre un air outragé fer l’ofès -esa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu ultratjant, ultratjós -osa, afrontós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu ultratjar, afrontar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. familiarment i irònicament excessivament, exageradament. Elle était outrageusement fardée, s’havia empolainat exageradament .
   • de mala manera [molt, en alt grau].
2. antigament de manera ultratjosa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. ultrança, excés m.
2. à outrance a ultrança. Un combat à outrance, un combat a (tota) ultrança.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení ultrancer -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. exagerat -ada, desmesurat -ada. Des éloges outrés, uns elogis exagerats (desmesurats).
2. [indigné] indignat -ada. J’étais outrée de son ingratitude, estava indignada per la seva ingratitud.
3. antigament radical, exagerat -ada.
4. un dévot outré antigament i literàriament un beat exagerat (o un missaire, o una rata de sagristia desp, o un colltort fam, o un cagamisses vulg).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. bot m, odre m.
preposició
2. a més de, ultra lit. Outre les livres qu’elle a achetés, elle a ceux qu’on lui a donnés, a més dels (ultra els) llibres que ha comprat, té els que li han donat. Outre ceci il veut cela, a més d’això vol allò.
3. més enllà de, a l’altra banda de, allèn de infr, ultra. Outre-Rhin, més enllà (a l’altra banda) del Rin. Outre-mer, ultramar. Outre-tombe, ultratomba.
4. en outre a més a més (o a més, o endemés infr, o demés infr, o de més infr).
5. outre mesure ultra mesura (o excessivament, o desmesuradament, o massa).
6. outre que [amb subjuntiu] a més de (o ultra) [amb infinitiu]. Outre qu’il parle tout seul, il chante souvent dans la rue, a més de parlar tot sol, canta sovint pel carrer.
7. passer outre passar de llarg [sense aturar-se].
   • [à qqch] no tenir en compte (o no fer cas de, o deixar de banda, o fer cas omís de). Passer outre aux conseils, no tenir en compte els (no fer cas dels) consells.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

locució adverbial a l’altra banda de l’Atlàntic.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç