Es mostren 48356 resultats

poids


<title type="display">poids</title>

Pronúncia: pwɑ
    masculí
  1. pròpiament i figuradament matemàtiques pes. Le gramme est une unité de poids, el gram és una unitat de pes. Un argument de poids, un argument de pes.
  2. [objet] pes. Un exercice de poids et haltères, un exercici d’halterofília (de pesos).
  3. au poids a pes.
  4. au poids de l’or figuradament a pes d’or.
    avoir deux poids, deux mesures tenir dues mesures o doble moral (o no ésser equitatiu -iva).
  5. bon poids bon pes.
  6. donner du poids à qqch figuradament donar importància a una cosa.
  7. faire le poids fer el pes.
    1. figuradament tenir les qualitats requerides (o arribar-hi).
    2. homme de poids home de pes [important].
    3. ne pas faire le poids no estar a l’altura.
    4. no poder-se comparar.
  8. peser de tout son poids sur repenjar-se amb tot el pes damunt.
  9. poids atomique física pes atòmic.
  10. poids brut pes brut.
  11. poids coq esports pes gall.
  12. poids et mesures pesos i mesures.
  13. poids lourd esports pes pesant.
    1. automòbil, automobilisme camió.
    2. figuradament pes pesant (o patum, o peix gros).
  14. poids mi-lourd esports pes semipesant.
  15. poids mort mecànica pes mort.
    figuradament [personne inutile] (pes) mort (o llast).
  16. poids mouche esports pes mosca.
  17. poids net pes net.
  18. poids plume esports pes ploma.
  19. poids spécifique física pes específic.
  20. poids total pes total.
  21. poids total autorisé en charge pes total autoritzat en càrrega (o càrrega f màxima).
  22. poids utile càrrega f útil.
  23. poids vif pes de viu en viu.
  24. prendre du poids guanyar pes (o engreixar-se).
  25. tomber de tout son poids caure tot pla (o a plom).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

poids

 

poignant
-ante

poignant
-ante

 

poignard


<title type="display">poignard</title>

Pronúncia: pwaɲaʀ
    masculí
  1. punyal.
  2. coup de poignard punyalada f.
    figuradament punyalada f (o cop de puny).
  3. mettre le poignard sur la gorge posar el ganivet al coll.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

poignard

 

poignarder


<title type="display">poignarder</title>

Pronúncia: pwaɲaʀde
    verb transitiu
  1. apunyalar, coltellejar.
  2. figuradament donar una punyalada (un cop de puny, un disgust).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

poignarder

 

poigne


<title type="display">poigne</title>

Pronúncia: pwaɲ
    femení
  1. força als punys (a les mans).
  2. [main] mà.
  3. figuradament i familiarment energia, empenta, força.
  4. homme à poigne home enèrgic, ferreny autoritari (o d’empenta).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

poigne

 

poignée


<title type="display">poignée</title>

Pronúncia: pwaɲe
    femení
  1. grapat m, grapada, puny m. Une poignée de sel, un grapat de sal.
  2. [en forme ronde] pom m.
  3. [en forme de levier] maneta.
  4. [de tiroir, de porte] pom m, tirador m.
  5. [d’une arme] pom m, empunyadura, puny m.
  6. [formant une anse] nansa, ansa.
  7. [d’un outil] mànec m, mantí m, agafador m, agafall m.
  8. [manche de protection] agafador m, agafall m.
  9. tecnologia maneta, palanca. Poignée de frein, palanca de fre .
    • [d’une moto] puny m. La poignée des gaz, el puny del gas.
  10. figuradament [petit nombre] grapat m.
  11. à (ou par) poignées a grapats (o a mans plenes).
  12. poignées d’amour familiarment anatomia pistoleres.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

poignée

 

poignet


<title type="display">poignet</title>

Pronúncia: pwaɲɛ
    masculí
  1. anatomia canell, puny, monyó. Se fouler le poignet, torçar-se el canell.
  2. [d’un vêtement] puny, bocamàniga f, bocamànega f.
  3. à la force du (ou des) poignet(s) a pes (o a força) de braços (o a pols).
    figuradament a pols.
  4. coup de poignet cop de canell.
  5. poignet de force canellera f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

poignet

 

poïkilotherme

poïkilotherme

 

poil


<title type="display">poil</title>

Pronúncia: pwal
    masculí
  1. pròpiament i figuradament pèl. Les poils du corps, d’une brosse, els pèls del cos, d’un raspall.
  2. anatomia i zoologia pèl, pelatge.
  3. [qualité d’une ardoise] varietat f. Une ardoise poil noir, una pissarra de varietat negra.
  4. à poil [nu] en pèl (o conill -a).
    • [à cru] a pèl. Monter à poil, muntar a pèl.
  5. à un poil près per un pèl (o d’un pèl) [per molt poc].
  6. au poil familiarment al pèl (o de primera, o fantàsticament bé). Ce projet est au poil, aquest projecte va al pèl .
    interjecció al pèl (o fantàstic, o collonut pop)!
  7. au petit (ou quart de) poil (ben) exactament (o ben bé). C’était au petit poil ce que je voulais, era exactament el que jo volia.
  8. avoir un poil dans la main figuradament i familiarment tenir un os a l’esquena (o tenir l’os bertran molt dret).
  9. brave à trois poils antigament milhomes (fanfarró, perdonavides, paio amb collons vulg) [persona valenta o que en presumeix].
  10. être de bon (de mauvais) poil figuradament i familiarment estar de bona (de mala) lluna.
  11. dans le sens du poil a (o al) pèl.
    figuradament de manera que agradi.
  12. de tout (ou tous) poil(s) familiarment de tota mena.
    ne pas avoir un poil sur le caillou figuradament estar més pelat -ada que una bola de billar.
  13. ne plus avoir un poil de sec no tocar-li la roba a l’esquena (o estar amarat -ada de suor, o tenir suor freda, o estar cagat -ada de por vulg).
  14. pas... un poil familiarment gens ni mica (o ni gota, o gota). Je ne suis pas fanatique un poil, no soc gens ni mica (no soc gota) fanàtic.
  15. poil de carotte familiarment cap de panotxa.
  16. poils follets pèl sing moixí (o borrissol sing) [pèl suau i curt].
  17. se mettre à poil familiarment posar-se en pèl (o esconillar-se).
    1. tomber sur le poil à qqn figuradament tirar-se al damunt d’algú.
    2. un poil un pèl. Il s’en est fallu d’un poil, ha anat d’un pèl.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

poil

 

poilant
-ante


<title type="display">poilant</title>

Pronúncia: pwalɑ̃ -ɑ̃t
adjectiu familiarment graciós -osa, divertit -ida, per a trencar-se de riure.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

poilant
-ante