verb pronominal familiarment recargolar-se de riure, trencar-se de riure.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. pelut -uda, pilós -osa.
masculí
2. antigament i popularment home valent.
3. familiarment història i ciències militars soldat francès de la guerra del 14.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [pointeau] punxó, punter, fibla f.
2. [de machine-outil] punxó.
3. [de cordonnier] punxó, alena f.
4. [burin] punxó, burí.
5. [de contrôle] punxó, marca f, segell de contrast.
6. [d’une médaille, d’une monnaie] encuny.
7. trepador.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. estampillat, marcatge, segellament.
2. [d’une tôle] punxonament.
3. [d’un billet] foradament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [estampiller] estampillar, marcar, segellar.
2. tecnologia [une tôle] punxonar.
3. ferrocarrils [un billet] marcar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. ferrocarrils revisor -a.
2. tecnologia operari -ària d’una punxonadora.
   • femení [machine-outil] punxonadora.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. antigament [piquer] picar, punxar.
2. figuradament i literàriament [blesser] ferir, fer patir.
verb intransitiu
3. [une plante] apuntar, començar a sortir.
4. [le jour] apuntar, traspuntar, rompre. Le jour commence à poindre, el dia comença a apuntar (a clarejar).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. anatomia puny. Coup de poing, cop de puny.
2. dormir à poings fermés figuradament dormir com un soc.
3. faire le coup de poing barallar-se (a cops de puny).
4. il faut serrer les poings figuradament cal treure forces de flaquesa.
   1. cal aguantar en silenci.
   2. pieds et poings liés lligat -ada de mans i peus.
   3. se mordre (ou se ronger) les poings rosegar-se (o mossegar-se) els punys.
5. taper (ou frapper) du poing sur la table [mécontentement] picar amb el puny sobre (o damunt) la taula.
   • figuradament [autorité] clavar un cop de puny sobre la taula.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [endroit, lieu précis] punt. Point de rencontre, punt de trobada.
2. pròpiament matemàtiques i geografia punt. Point géométrique, punt geomètric.
3. pròpiament física i química [degré d’une échelle qualitative] punt. Le point culminant, el punt culminant. Point critique, de rosée, d’ébullition, punt crític, de rosada, d’ebullició.
4. [couture] punt, puntada f. Bâtir à grands points, embastar amb puntades llargues. Point de feston, d’ourlet, de chaînette, punt de fistó, de vora, de cadeneta.
5. medicina punt.
6. [dentelle] punta f.
7. [signe extrêmement petit] punt. Un point lumineux, un punt lluminós.
8. jocs d’entreteniment i esports punt. Marquer les points, anotar els punts.
9. [d’une note d’étudiant] punt. Échouer pour un point, suspendre per un punt. Bon (mauvais) point, punt positiu (negatiu).
10. gramàtica punt. Deux points, dos punts. Le point du i (sur le i), el punt (el pic) de la i.
11. heràldica i música punt.
12. figuradament punt, tema, qüestió f. Soulever un point important, suscitar un punt important.
13. à ce point fins a aquest punt (o tan). Je ne savais pas qu’il était âgé à ce point, no sabia pas que fos vell fins a aquest punt (que fos tan vell) .
    • fins a tal punt (o tan). Il se sentait à ce point malheureux que..., se sentia tan (fins a tal punt) desgraciat, que...
14. à ce (ou au, ou à tel) point que fins al punt que (o de tal manera que).
15. à point [au moment opportun] a punt (o a bon punt, o al pèl).
    • [dans l’état convenable] a (o al) punt. Un steak à point, un bistec al punt.
16. à point nommé a (bon) punt [en el moment oportú].
17. à quel point fins a quin punt (o com).
18. à tel point (ou à un point tel) fins a aquest punt (o tan).
19. au dernier point al màxim (o en grau superlatiu).
20. à un certain point fins a un cert punt.
21. à un point una cosa exagerada (o al màxim). Il est riche mais à un point !, és ric, una cosa exagerada
22. au point du jour a punta de dia (o a punta d’alba, o a l’alba, o a trenc d’alba).
23. aux points esports per punts. Battre aux points, guanyar per punts.
24. bien en (ou en bon) point antigament en bon estat (o bé de salut).
25. de point en point punt per punt [exactament].
26. de (ou en) tout point (ou en tous points) totalment (o completament, o absolutament).
27. être au point estar a punt.
28. être au point mort figuradament estar en punt mort (o estancat -ada).
29. faire le point marina, marítim i aeronàutica trobar la posició.
    • figuradament fer balanç (o recapitular).
30. faire un point à [un vêtement] fer quatre puntades a.
31. jusqu’à un certain point fins a un cert punt.
32. les trois points la francmaçoneria f sing.
33. mal en point en mal estat (o malalt).
34. marquer un point figuradament passar la mà per la cara (o fer un gol).
35. mettre au point [un travail] enllestir (o acabar).
    1. posar al punt.
    2. [régler] ajustar (o enfocar).
    3. figuradament ajustar (o retocar).
    4. posar-se d’acord (o donar explicacions, o aclarir la postura).
36. mettre les points sur les i figuradament posar els punts sobre les is.
37. point mise au point [un travail] enllestiment m.
    1. mecànica posada al punt (o regulació).
    2. enfocament m (o ajustament m).
    3. figuradament retoc(s) m.
    4. [dans un journal, etc] rectificació (o aclariment m de postura). J’ai eu une mise au point avec lui, m’he posat d’acord amb ell (o li he donat explicacions, he aclarit la meva postura).
38. point à la ligne punt i a part (o punt i a cap).
    • figuradament deixem-ho (o parlem d’una altra cosa, o canviem de tema).
39. point arrière repunt.
40. point aveugle anatomia punt cec.
41. point chaud ciències militars punt calent (o zona f perillosa).
42. point d’appui mecànica punt de suport.
43. point de côté medicina punta f de costat (o punxada f al costat).
    • familiarment flato.
44. point de droit dret qüestió f de dret.
    • point de fait fet.
45. point de non retour situació f irreversible.
46. point de presse conferència f de premsa breu.
47. point de souture medicina punt de sutura.
48. point faible figuradament punt feble.
49. point final punt final [d’un dictat].
50. point mort tecnologia i comerç i mercat punt mort.
51. point noir figuradament [question obscure] punt negre.
    • automòbil, automobilisme punt d’alta accidentalitat.
52. point par point punt per punt.
53. rendre des points cedir punts (o donar avantatge).
    • figuradament donar avantatge (o peixet).
54. sur le point de a punt de. Ils étaient sur le point de partir, estaven a punt de marxa.
55. tout vient à point à (ou pour) qui sait attendre amb paciència tot arriba (o amb temps i palla maduren les nespres, o amb el temps i una canya es pot fer tot fam).
adverbi
56. [employé avec ne] antigament i literàriament [no es tradueix]. Il ne parle point, no parla.
57. [employé avec ne et en renforçant la négation] pas, de cap manera. Cela n’a point l’importance de ceci, allò no té pas (no té de cap manera) la importància d’això .
    • [employé seul] no, de cap manera, gens. L’amour est fou ; l’amitié point, l’amor és boig, l’amistat, no. Point de chaleur, gens de calor. Peu ou point, poc o gens.
58. point de no hi ha (o no queda). Point de nouvelles, no hi ha notícies (no hi ha cap notícia).
59. point du tout antigament gens ni mica.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. pròpiament i figuradament punt de vista.
2. antigament vista f.
3. au (ou du) point de vue... des del punt de vista...

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç