verb transitiu
1. tocar, encertar, ferir. Ils l’ont atteinte, l’han encertada (l’han ferida).
2. aconseguir, atrapar. Ils ont atteint le voleur, han atrapat el lladre.
3. aconseguir, assolir, arribar a. Demain nous atteindrons le sommet, demà assolirem el cim. Nous atteindrons Barcelone dans une heure, arribarem a Barcelona d’aquí a una hora. Atteindre quatre-vingts ans, arribar a (assolir els) vuitanta anys.
4. abastar, allargar, aconseguir, arribar a. Pouvez-vous atteindre ce paquet-là?, podeu aconseguir aquell paquet?
5. figuradament assolir, aconseguir. Il a atteint sa limite, ha arribat al seu límit .
   • ferir. Ils l’ont atteint dans son amour-propre, l’han ferit en el seu amor propi.
verb intransitiu i transitiu indirecte
6. [à] literàriament abastar a, arribar a, aconseguir, assolir. Atteindre aux honneurs, aconseguir honors.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. assolit -ida. L’objectif a été atteint, l’objectiu ha estat assolit.
2. tocat -ada, ferit -ida. Son genou a été atteint par le projectile, el projectil li ha tocat el genoll.
3. familiarment tocat -ada. Il est bien atteint, està ben tocat (de l’ala).
4. atteint et convaincu dret convicte -a i confés -essa.
5. être atteint d’une maladie patir una malaltia (o estar malalt -a de).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. abast m. L’atteinte des projectiles, l’abast dels projectils.
2. dany m, impacte m. Il a su se détourner de l’atteinte du coup, ha sabut evitar l’impacte del cop.
3. atac m. C’était une atteinte à leur réputation, era un atac a la seva reputació. Il souffre des premières atteintes de cette terrible maladie, pateix els primers atacs d’aquesta terrible malaltia.
4. être hors d’atteinte estar fora de l’abast.
   • figuradament ésser irreprotxable (o inqüestionable). Sa réputation est hors d’atteinte, la seva reputació és inqüestionable.
5. porter atteinte à atacar (o atemptar contra). Leurs actions portaient atteinte aux croyances populaires, llurs accions atacaven les creences populars.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. enganxament.
2. ganxo, enganxall. Attelage d’une remorque, enganxall d’un remolc.
3. [bêtes] tir [conjunt de bèsties de tir].
   • [couple de bêtes] tronc [parell de bèsties de tir].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. enganxar. Atteler une voiture, enganxar el cavall al cotxe .
   • [les bœufs] junyir, enjovar, collar.
2. atteler qqn à un travail figuradament i familiarment enganxar algú per a una feina.
verb intransitiu
3. enganxar els cavalls.
verb pronominal
4. figuradament dedicar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [partie du collier du cheval] forcat m.
2. [pour immobiliser un membre] llistó m, fèrula.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení o masculí clavilla f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu contigu -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. esperar. Je t’attendrai chez moi, t’esperaré a casa. Qu’attendez-vous de moi?, què espereu de mi? Ma femme attend un enfant, la meva dona espera un fill.
2. esperar-se pron. J’ai attendu trois heures, m’he esperat tres hores.
3. attendre de esperar. Avant de juger, attendez de connaître la vérité, abans de jutjar, espereu conèixer la veritat.
4. attendre l’heure fer temps. Il ne fait rien : il attend l’heure, no fas res: està fent temps.
5. attends-moi sous l’orme ! familiarment, antigament i irònicament ja em pots anar esperant!
6. en attendant
   1. mentrestant. En attendant, je vais lire le journal, mentrestant llegiré el diari.
   2. ben mirat (o i això que). Il faut le faire, mais, en attendant, ce n’est pas facile, s’ha de fer, però ben mirat no és pas fàcil.
7. en attendant que fins que (no) (o mentre que [no]). En attendant qu’elle vienne, fins que ella no hagi vingut.
8. je l’attends au tournant figuradament i familiarment [menace] l’espero a la cantonada.
9. se faire attendre figuradament fer-se esperar.
verb intransitiu
10. esperar-se pron. Je ne peux pas attendre plus longtemps, no em puc esperar més.
11. [laisser passer du temps] esperar. Si tu attends, il sera trop tard, si esperes més, serà massa tard.
12. attends ! espera(’t)!
13. attendez ! espereu(-vos)!
14. [menace]
    1. attendez un peu, que je vous y reprenne espereu-vos i ja veureu que us passa.
    2. attends un peu pour voir ! espera’t i ja veuràs què et passa!
15. attends, je vais t’expliquer espera que t’ho explico.
16. j’ai failli attendre familiarment quasi (o gairebé) no m’he hagut d’esperar.
17. se faire attendre fer (o arribar) tard.
18. tout vient à point à qui sait attendre amb paciència es guanya el cel.
verb pronominal
19. [à] esperar(-se). Je m’attendais à une femme et on a trouvé un homme, m’esperava una dona i hem trobat un home. On s’attendait au pire, ens esperàvem el pitjor.
20. au moment où il s’y attend le moins en el moment menys esperat (o que menys s’ho espera).
verb transitiu indirecte
21. [après] regionalisme necessitar, tenir necessitat de. Elle n’attend pas après votre aide, no té necessitat del vostre ajut.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. entendrir, estovar, ablanir. Attendrir la viande, entendrir (estovar) la carn.
2. figuradament [émouvoir] entendrir, emocionar, commoure, estovar.
3. se laisser attendrir [céder] deixar-se estovar.
verb pronominal
4. estovar-se, entendrir-se.
5. figuradament s’pitre.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç