femení
1. pròpiament i figuradament porpra, púrpura. La pourpre royale, cardinalice, la porpra reial, cardenalícia.
masculí
2. [couleur] porpra f, púrpura f.
3. figuradament i literàriament [rougeur] vermellor f.
4. medicina porpra f, púrpura f.
5. heràldica porpra f.
adjectiu
6. porpra, púrpura. Un tissu pourpre, un teixit (de color) porpra.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. literàriament purpuri -úria.
2. fièvre pourprée antigament medicina febre urticària.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi i conjunció
1. [pour quelle raison] per què. Pourquoi t’es-tu faché ?, per què t’has empipat?
2. per què. Je ne sais pas pourquoi je dois y aller, no sé per què hi haig d’anar.
3. [dans quel but] per a què. Pourquoi veux-tu tout cela ?, per a què vols tot això?
4. antigament pel (per la) qual, per què.
5. c’est pourquoi... és per això que (o per això)...
6. voici (ou voilà) pourquoi... vet aquí per què...
masculí invariable
7. [motif, raison] perquè. Le pourquoi de toutes choses, el perquè de tot plegat.
8. [question] pregunta f, interrogant. On ne peut pas répondre à tous les pourquois, no es pot respondre a totes les preguntes (a tots els interrogants).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. podrit -ida.
2. familiarment [désagrégé] descompost -a, desintegrat -ada, fet -a malbé, podrit -ida. Une roche pourrie, una roca descomposta. Cette glace est pourrie, aquest glaç està desintegrat. Cette corde ne va pas tenir : elle est pourrie, aquesta corda no aguantarà: està feta malbé (està podrida).
3. figuradament [personnes] podrit -ida, corromput -uda, corrupte -a.
   1. familiarment [en mauvais état] atrotinat -ada, tronat -ada, trinxat -ada. Une bagnole pourrie, un cotxe atrotinat.
   2. [très mauvais] fastigós -osa, merdós -osa, desastrós -osa, de merda pop. Je ne veux pas travailler dans cette boîte pourrie, no vull treballar en aquesta feina fastigosa (de merda).
   3. [temps qu’il fait] fastigós -osa, de mil dimonis, horrorós -osa, horrible, humit -ida. Un hiver pourri, un hivern horrorosament (fastigosament) humit.
4. [de] familiarment i despectivament folrat -ada, carregat -ada, podrit -ida (de). Marie est pourrie d’argent, la Maria està folrada (podrida) de diners.
masculí i femení
5. familiarment i despectivament podrit -ida.
masculí
6. podrit, pudor f de podrit. Ça sent le pourri, això fa pudor de podrit.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí agricultura micosi f de les plantes.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. podrir-se pron. Les fruits pourrissaient sur pied, la fruita es podria als arbres.
2. [se désagréger] descompondre’s pron, fer-se pron malbé.
3. figuradament [une situation] deteriorar-se pron, degenerar, podrir-se pron. Ils voulaient laisser pourrir la grève, volien deixar que la vaga degenerés.
4. pourrir dans figuradament haver caigut (o consumir-se, o podrir-se, o viure sumit -ida) en. Ils pourrissaient dans l’ignorance, havien caigut (es consumien, vivien sumits) en la ignorància.
verb transitiu
5. podrir.
6. figuradament i antigament medicina infectar, encomanar, contaminar, emmerdar vulg.
7. figuradament [gâter, corrompre] corrompre. L’argent les avait pourris, els diners els havien corromputs .
   • [un enfant] malcriar, aviciar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí tecnologia maceració f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu que es podreix, que es descompon, que es deteriora.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí figuradament deteriorament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. tecnologia nau f de maceració.
2. literàriament podrimener.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç