masculí
1. literàriament propòsit, intenció f. Tel n’était pas mon propos, aquesta no era pas la meva intenció (el meu propòsit). J’avais formé le propos de jamais aller le visiter, jo havia fet el propòsit de no anar mai a visitar-lo.
2. [causerie] conversa f, enraonia f. Changeons de propos, canviem de conversa.
3. plural paraules f. Ils ont échangé des propos, han bescanviat (intercanviat) unes paraules. Des propos injurieux, paraules injurioses.
4. à propos a propòsit (o a tomb, o a punt, o a l’hora, o al moment oportú). Cela vient à propos, això ve a tomb. Il faut savoir se taire à propos, cal saber callar al moment oportú. Voilà qui tombe (qui arrive) à propos, aquest sí que ve a l’hora (a tomb).
5. à ce propos... a aquest propòsit (o a propòsit d’això, o a aquest respecte)...
6. à propos... a propòsit (o ara que hi penso fam)... À propos, je voulais vous demander..., a propòsit (ara que hi penso), us volia demanar...
7. à propos de a propòsit de. À propos de ce que vous dîtes..., a propòsit del que dieu... .
   • a causa de (o per).
8. à propos d’un (ou de) rien ou de tout (et de rien) sense cap motiu (o raó).
9. à quel propos (ou à propos de quoi) ? per quina raó (o per raó de què, o amb motiu de què, o per què)?
10. à tout propos a tota hora (o cada dos per tres).
11. être (trouver) à propos de [faire qqch] ésser (trobar) convenient (o oportú, o bo) de.
12. être dans le propos de [faire qqch] tenir la intenció (o el propòsit) de.
13. hors de propos fora d’hora (o a deshora, o que no ve a tomb, o que no fa al cas, o que no treu cap a res, o fora de lloc).
14. propos en l’air paraules vanes (o enraonies).
15. propos galants paraules amoroses (o galanteries, o floretes, o flors).
16. tenir à qqn des propos... tenir amb algú (unes) paraules...
17. tenir des propos... fer manifestacions (o declaracions)...
18. venir mal à (ou hors de) propos no venir a l’hora (o no ésser oportú -una, o ésser inoportú -una).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu infreqüent proposable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu i pronominal
1. proposar(-se).
2. se proposer pour presentar-se per a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. proposició, proposta.
2. proposition de loi dret proposició de llei.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu proposicional.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [qui appartient à] propi -òpia. Un nom propre, un nom propi. Le mouvement propre à un astre, el moviment propi d’un astre. Elle est venue de sa propre initiative, ha vingut per iniciativa pròpia.
2. [approprié, juste] apropiat -ada, just -a, adequat -ada. Il a toujours le mot propre, sempre té la paraula justa.
3. [vrai] veritable, ver -a, realment adv. C’était la propre maison de Mozart, era la veritable (o era realment la) casa de Mozart.
4. amour -propre amor propi.
5. être propre à [spécifique à] ésser propi -òpia (o específic -a) de. La force est un caractère propre à la jeunesse, la força és un caràcter propi (una característica pròpia) de la joventut .
   1. [approprié à, pour] ésser apropiat -ada (per) a. C’était un endroit propre à la rêverie, era un indret apropiat per al somieig.
   2. antigament [capable de] ésser capaç de (o apte -a per a).
6. remettre en mains propres fer a mans (o lliurar en pròpies mans).
7. rendre propre à qqch fer apte (o utilitzar) per a una cosa.
masculí
8. allò que és propi.
9. cristianisme ritu. Le propre du temps, el ritu del temps.
10. au propre en sentit propi.
11. c’est du propre ! irònicament [devant qqch d’indécent] molt rebé (o mira que bé, o molt bonic)!.
    • [devant qqch de sale] quin goig que fa això (o quina cosa tan polida)!
12. en propre en propietat (o propi -òpia, o en exclusiva, o de manera exclusiva).
13. être le propre de ésser una característica pròpia de (o ésser propi -òpia) de. Le rire est le propre de l’homme, el riure és una característica pròpia de l’home.
14. les propres dret les propietats f (particulars).
15. un propre à rien un inútil (o un perdulari, o un pòtol, o un home sense ofici ni benefici).
masculí
16. netedat f. Ça sent le propre, això fa olor de net.
adjectiu
17. pròpiament i figuradament [qui n’est pas sale, qui ne salit pas] net -a. J’ai les mains propres, tinc les mans netes. De l’argent propre, diners nets.
18. [convenable, correct] polit -ida, endreçat -ada, net -a, pulcre -a, condiciós -osa. Il avait une tenue propre, anava endreçat. Voilà du travail propre, això és una feina polida.
19. être propre [contrôler ses fonctions naturelles] no embrutar-se (o no fer-s’ho al damunt).
20. être propre sur soi familiarment ésser com cal. Il était marié et avec des enfants, très propre sur soi, era casat i emmainadat, molt com cal.
21. mettre (ou recopier) au propre posar (o passar, o copiar) en net.
22. nous sommes (ou nous voilà) propres ! irònicament (sí que) estem ben arreglats!
23. propre comme un sou neuf net -a com una patena.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. pròpiament. La situation est proprement de guerre, la situació és pròpiament de guerra.
2. [très fortement] ben bé. On l’a proprement rendu muet, l’han deixat ben bé mut.
3. [sans saleté, soigneusement] netament, amb netedat, pulcrament, polidament.
4. [convenablement] convenientment, dignament.
5. familiarment [avec honnêteté] decorosament, honestament, decentment.
6. à proprement parler parlant pròpiament (o més ben dit).
7. proprement dit pròpiament dit.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu polit -ida, pulcre -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. netedat.
2. pulcritud, condícia, polidesa. Ils étaient habillés avec propreté, anaven vestits amb pulcritud. Il mangeait avec propreté, menjava amb pulcritud.
3. [fait de contrôler ses fonctions naturelles] fet de no embrutar.
4. règles de propreté regles (o normes) d’higiene.
5. soins de propreté higiene f sing personal.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí història i dret propretor.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç