adjectiu sanitari -ària. Le personnel soignant, el personal sanitari.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. acurat -ada, polit -ida, endreçat -ada.
2. ça, c’est soigné ! familiarment i irònicament déu-n’hi-do (o fantàstic -a)!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. tenir cura de, curar lit. Il soigne les fleurs du jardin, té cura de les flors del jardí.
2. [prendre grand soin de] tenir molta cura de.
3. [faire avec soin] fer amb cura (o acuradament), preparar amb molta cura, preocupar-se molt per, prestar atenció a, perfer lit, mirar-s’hi fam fent. Elle avait beaucoup soigné la présentation de son travail, havia preparat amb molta cura la presentació del seu treball. Il te faut soigner ta mise, t’has de preocupar per la teva manera de vestir (t’hi has de mirar, en la manera de vestir).
4. [veiller à la santé de] tenir cura de, atendre, portar, agombolar lit, gomboldar lit. Soigner un malade, tenir cura d’un (atendre un) malalt. C’est le médecin qui la soigne, és el metge que la porta.
5. [guérir un mal] curar, tractar. Laisse-moi te soigner cette brûlure, deixa’m curar-te (que et curi) aquesta cremada.
6. irònicament arreglar, repassar, arrissar, cotnar, escorxar. On les a bien soignés dans cet hôtel, els han ben arrissat en aquest hotel.
7. il faut soigner ça ! familiarment això s’ha d’arreglar (o no pot anar, o no va pas bé, o no anem bé)!
8. il faut te faire soigner ! t’hauries de fer mirar (o ves que et miri el metge)!
9. soigner qqn aux petits oignons figuradament tractar algú a cos de rei.
verb pronominal
10. [s’occuper de son propre bien-être, de son apparence] vigilar(-se), prendre cura, anar amb compte, tenir cura. Il ne se soigne guère, no vigila gaire.
11. [s’occuper de sa santé] curar-se. Il se soigne par les plantes, es cura amb plantes.
12. [pouvoir être soigné, traité] curar-se, poder-se curar. Aujourd’hui la plupart des infections se soignent bien, avui dia la major part de les infeccions es curen (es poden curar) bé.
13. ça se soigne ! familiarment això té remei!
14. soigne-toi bien vigila (o pren o tingues cura, o ves amb compte).
    • [formule de congé] estigues bo -ona.
verb intransitiu
15. [à] infreqüent pensar (en), tenir cura (de).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí esports [boxe] preparador -a, segon -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi curosament, acuradament, amb molta cura.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [qui travaille avec soin] curós -osa, remirat -ada, polit -ida.
2. infreqüent [qui est fait avec soin] acurat -ada.
3. être soigneux de qqch estar preocupat -ada per. Elle était soigneuse de sa santé, estava molt preocupada per la salut .
   • estar interessat -ada en.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [attention] cura f, interès, remirament. Faire son travail avec soin, fer la seva feina amb cura (acuradament, bé).
2. [intérêt] pensament, interès.
3. [propreté] cura f, mirament. C’était un travail qui manquait de soin, era una feina feta sense cura (poc polida).
4. [charge] responsabilitat f, feina f, cura f lit. Je te laisse le soin d’organiser la réunion, t’encarrego la responsabilitat d’organitzar la reunió.
5. [attentions] cura f, atenció f, agombol lit.
6. literàriament [préoccupation, intérêt] preocupació f, interès.
7. infreqüent [souci] neguit, ànsia f, maldecap.
8. atencions f, cures f.
9. plural medicina atenció f sing (assistència f sing) mèdica, tractament sing, atencions f, cures f.
10. aux bons soins de Monsieur... a l’atenció del Senyor...
11. avec (grand) soin amb (molta) cura (o molt acuradament, o molt polidament). Il était habillé avec soin, s’havia vestit amb cura (acuradament, polidament).
12. être aux petits soins avec (ou pour, auprès de) qqn familiarment tenir moltes atencions envers (o tenir mil i un detalls per) algú.
13. le soin de la preocupació f per. Le soin excessif de son propre corps rend les gens hypocondriaques, la preocupació excessiva pel propi cos fa la gent hipocondríaca.
14. les soins du corps la higiene f sing corporal.
15. petits soins detallets (o delicadeses f, o atencions f).
    • [cajoleries] festes f, moixaines f.
16. premiers soins medicina primeres cures f (o primers auxilis).
17. prendre (ou avoir) soin de [faire qqch] prendre (o tenir) cura de (o pensar a, o preocupar-se de).
18. soins du visage tractament sing facial.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. vespre, vesprada f reg, horabaixa f/m reg, capvespre, crepuscle lit. Mardi soir, dimarts al vespre.
2. [avant qu’il fasse noir] tarda f, vesprada f reg, horabaixa f/m reg.
3. [après le dîner] nit f. On étudie mieux, le soir, de nit (a la nit) s’estudia millor. Robe du soir, vestit de nit.
4. figuradament i literàriament crepuscle. Le (au) soir de la vie, en (el) crepuscle de la vida.
5. à ce soir fins al vespre.
   1. fins a la nit.
   2. fins a la tarda.
6. ce soir aquest vespre.
   1. aquesta nit f (o anit).
   2. aquesta tarda f.
7. hier soir ahir al vespre.
   1. ahir a la nit (o anit passada).
   2. ahir a la tarda.
8. le Grand soir el dia de la Revolució.
9. un soir un vespre.
   • un dia d’aquests. Un beau soir je le trouverai, un dia d’aquests el trobaré.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. vetlla, vespre m, vesprada.
2. [après dîner] nit. Il passe ses soirées à lire, passa les nits llegint.
3. [réunion] vetllada. Soirée littéraire, vetllada literària. Tenue de soirée, vestit de nit .
   • festa.
4. charmante soirée ! irònicament galdosa (o quina) vetllada!.
   • quin tràngol!
5. en soirée de nit (o a la nit).
6. soirée dansante ball m (de nit).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conjunció
1. [présentant une hypothèse] posem que, suposem que. Soit 14 à diviser par 2, posem que 14 es divideix per 2.
2. [à savoir] o sia, és a dir, això és. Soixante minutes, soit une heure, seixanta minuts, és a dir una hora.
3. soit... soit... sia... sia (o sia... o, o tant si és... com si és)... Soit bon soit mauvais il faut l’utiliser, sia bo, sia dolent (tant si és bo com si és dolent), s’ha de fer servir.
4. soit que..., soit que (ou ou)... tant si... com si... Soit qu’il parle ou non..., tant si parla com si no...
5. tant soit peu molt poc.



Vegeu també:
soit²

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç