Es mostren 48356 resultats

sortable


<title type="display">sortable</title>

Pronúncia: sɔʀtabl
    adjectiu
  1. [vêtements, personnes] presentable.
  2. antigament adient, convenient.
  3. il n’est pas sortable està impresentable.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

sortable

 

sortant
-ante


<title type="display">sortant</title>

Pronúncia: sɔʀtɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. jocs d’entreteniment guanyador -a, que ha tocat, que ha sortit.
  2. [député, etc] sortint.
  3. les sortants els (les) que surten d’un lloc.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

sortant
-ante

 

sorte


<title type="display">sorte</title>

Pronúncia: sɔʀt
    femení
  1. [genre, espèce] mena, sort, llei infr. Ces choses sont de même sorte, aquestes coses són d’una mateixa mena.
  2. [façon] manera.
  3. de belle (ou de la bonne) sorte de bona manera (o com cal).
    irònicament de mala manera (odéu-n’hi-do). Ils l’ont réprimandé de belle sorte, l’han repassat de mala manera (déu-n’hi-do com l’han repassat).
  4. de la sorte d’aquesta manera (o d’aquesta mena de manera fam).
  5. de sorte à [faire qqch] de tal manera que (o per tal de, o a fi de).
  6. de (telle) sorte (ou en sorte) que de (tal) manera que.
  7. en aucune sorte infreqüent de cap manera (o de cap de les maneres).
  8. en quelque sorte en certa manera (o podríem dir). Elle était en quelque sorte malade, estava en certa manera malalta (podríem dir que estava malalta).
  9. faire en sorte literàriament [de faire qqch] fer per manera (o procurar) de.
  10. faire en sorte que fer per manera que.
  11. toute(s) sorte(s) de tota mena (o llei lit) de. Il y avait toutes sortes de gens, hi havia tota mena de gent (gent de tota mena).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

sorte

 

sortie


<title type="display">sortie</title>

Pronúncia: sɔʀti
    femení
  1. sortida, eixida. Une sortie pour prendre l’air, una sortida per a airejar-se. Une sortie du gardien de but, una sortida del porter. Sortie de devises, sortida de divises. Où est la sortie ?, on és la sortida?
  2. [d’un livre] sortida, publicació, aparició.
    teatre i cinematografia estrena.
  3. economia sortida. Entrées et sorties, entrades i sortides.
  4. tecnologia i informàtica sortida. La sortie d’un fluide, la sortida d’un fluid. Un signal de sortie, un senyal de sortida.
  5. esports [alpinisme] pujada.
  6. figuradament atac m (verbal), estirabot. Faire une sortie contre qqn, atacar algú.
  7. être de sortie voler sortir (o tenir intenció de sortir).
  8. jour de sortie [d’une domestique, etc] dia lliure (o de festa).
  9. porte de sortie porta de sortida.
    figuradament sortida (o solució). Se ménager une porte de sortie, buscar una sortida (una solució).
  10. sortie de bain barnús m (de bany).
  11. sortie de bal antigament abric m que hom es posava damunt la roba de ball.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

sortie

 

sortilège

sortilège

 

sortir


<title type="display">sortir</title>

Pronúncia: sɔʀtiʀ
    verb intransitiu
  1. sortir, eixir. Sortir de l’école, en voiture, sortir de l’escola, amb el cotxe.
  2. [un livre] sortir, ésser publicat -ada.
    teatre i cinematografia estrenar-se pron.
  3. esports [alpinisme] pujar, fer el cim.
  4. [du travail] plegar, sortir, eixir.
  5. [tirer au sort] sortir, eixir, tocar.
  6. familiarment [venir à bout] sortir-se’n pron, eixir-se’n pron reg. Je n’en sors pas, no me’n surto.
  7. [quitter, abandonner] deixar, abandonar.
  8. [échapper] no entrar en, escapar-se pron de. Cela sort de ma compétence, això no entra en (s’escapa de) la meva competència (això no és competència meva).
  9. [avoir pour ascendence] venir.
  10. figuradament [ne plus appartenir] no pertànyer, perdre.
  11. c’est sorti tout seul familiarment se m’ha escapat (o ho he dit sense voler).
    il fallait que ça sorte s’havia de dir (o calia dir-ho).
  12. les yeux lui sortaient de la tête figuradament treia foc pels queixals (o s’enfilava per les parets).
  13. ne pas sortir de là no haver-hi manera que canviï de parer (o d’opinió).
  14. sortir de familiarment venir (venir de).
  15. sortir de la tête (ou de l’esprit, ou de l’idée) fugir del cap.
  16. sortir de la vie literàriament deixar aquest món [morir-se].
  17. sortir d’en prendre tenir-ne prou.
  18. sortir des mains de l’ouvrier ésser nou -ova de trinca.
  19. sortir du rang familiarment ciències militars ésser de l’escala del cigró.
  20. sortir ensemble sortir junts, festejar.
  21. voyons, il faut sortir ! familiarment s’ha de veure món!
  22. verb transitiu
  23. [mener dehors] treure (a fora, a passejar). Sortir un enfant, treure un nen a passejar. Sortir son chien, treure el gos (al carrer). Sortir un ami de province, treure (a passejar, a voltar) un amic del poble.
  24. infreqüent [accompagner] portar.
  25. [mettre dehors, tirer] treure. Sortir sa voiture du garage, treure el cotxe del garatge. Sortir le mouchoir de sa poche, treure el mocador de la butxaca.
  26. familiarment [faire sortir] fer fora, treure (fora), fotre fora (al carrer) pop.
    • [expulser] expulsar.
  27. [d’une situation] treure. Sortir sa famille de la misère, treure la família de la misèria.
  28. [publier, fabriquer] treure. Cette usine a sorti un nouveau modèle, aquesta fàbrica ha tret un nou model.
  29. familiarment [dire, débiter] deixar anar, amollar, engegar. Elle nous en a sorti une bien bonne, ens en va deixar anar una de bona (va tenir una bona sortida).
  30. sortir d’affaire treure d’un mal pas (o d’una dificultat).
  31. sortir effet dret tenir efecte.
  32. masculí
  33. antigament i literàriament sortida f. Dès le sortir de l’enfance, d’ençà que vaig deixar la infantesa.
  34. au sortir de a la sortida (o en sortir) de.
    • en deixar.
  35. verb pronominal
  36. sortir intr, deseixir-se. Se sortir d’un mauvais pas, sortir d’un mal pas.
  37. s’en sortir sortir-se’n (o deseixir-se’n).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

sortir

 

sosie


<title type="display">sosie</title>

Pronúncia: sɔzi
masculí sòsia, doble. Être le sosie de qqn, ésser el sòsia (el doble, l’estampa) d’algú.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

sosie

 

sot
-otte


<title type="display">sot</title>

Pronúncia: so -ɔt
    adjectiu i masculí i femení
  1. [bête, stupide] ximple, beneit -a, totxo -a, tanoca, estúpid -a, pioc -a reg, nici -ícia infr, bajà -ana infr, neci -ècia lit, estult -a lit.
  2. [confus, déconcerté] estúpid -a, tanoca.
  3. [absurde, ridicule] absurd -a, ridícul -a, inútil, estúpid -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

sot
-otte

 

sot-l’y-laisse

sot-l’y-laisse

 

sotériologie

sotériologie