Es mostren 48356 resultats

traînement

traînement

 

traîner


<title type="display">traîner</title>

Pronúncia: tʀene
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament arrossegar. On avait traîné le corps de la victime, havien arrossegat el cos de la víctima. Traîner les pieds, les paroles, arrossegar els peus, les paraules. Elle traîne une maladie très longue, arrossega una malaltia molt llarga.
  2. [tirer] estirar, tirar, arrossegar. Un chariot que les chevaux avaient de la peine à traîner, un carro que costava estirar als cavalls.
  3. [prolonger, faire durer] allargassar, arrossegar. Il traînait la fin des phrases, allargassava el final de les frases.
  4. qu’est-ce qu’il traîne ! figuradament i familiarment sí que és soca (o que n’és, d’estúpid)!
  5. traîner (ou tirer) en longueur anar (per) llarg. Cette affaire traîne en longueur, aquest assumpte va per llarg .
    1. [éterniser] fer allargar (o arrossegar).
    2. [se prolonger excessivement] allargassar-se.
  6. traîner la (ou les) jambe(s) ou la patte ranquejar (o tenir les cames ranques, o anar amb la pota ranca, o arrossegar la pota).
  7. traîner la semelle figuradament [vivre misérablement] arrossegar-se (o viure arrossegat -ada).
    traîner ses bottes (ou ses guêtres) quelque part familiarment arrossegar-se per (o freqüentar lit) un lloc.
  8. verb intransitiu
  9. arrossegar, portar arrossegant. Tes lacets traînent par terre, arrossegues els cordons per terra.
  10. [vêtements] penjar. Son manteau traînait jusqu’aux pieds, l’abric li penjava fins als peus.
  11. [s’étendre] estendre’s pron. Des nuages traînaient dans le ciel, uns núvols s’estenien pel cel.
  12. [la voix] arrossegar-se pron.
  13. [être en désordre] estar damunt davall, anar en doina, estar escampat -ada de qualsevol manera. Des cravates traînaient sur le lit, hi havia corbates en doina sobre el llit.
  14. despectivament [errer] arrossegar-se pron, estar escampat -ada, vagarejar. Ils traînaient dans les bistrots du coin, s’arrossegaven per les tavernes del barri.
  15. [suivre] seguir, venir al darrere, anar seguint, anar venint al darrere. Les personnes âgées traînaient arrière, la gent gran anava venint al darrere.
  16. figuradament [durer, subsister] durar, perdurar, subsistir, persistir. Des restes de la tragédie traînaient encore, encara perduraven restes de la tragèdia .
    1. [s’éterniser une affaire] eternitzar-se pron, allargassar-se pron.
    2. [une personne] entretenir-se pron, ronsejar. Ne traîne pas en revenant, no t’entretinguis a l’hora de tornar.
    3. ça traîne de partout n’hi ha un tip, d’això (o n’estem farts i cuits)!
  17. laisser traîner ses affaires descuidar els negocis.
  18. verb pronominal
  19. arrossegar-se. Il se traîna jusqu’à sa chambre, es va arrossegar fins a la seva habitació.
  20. [avancer lentement] anar fent (avançant). Le bateau se traînait sur les vagues, el vaixell anava fent damunt les ones.
  21. figuradament [la vie, etc] arrossegar-se, anar-se arrossegant. Son existence se traînait à ne rien faire, la seva existència s’anava arrossegant sense fer res .
    1. familiarment [se déplacer à contrecœur] arrossegar-se.
    2. [s’étirer en longueur] allargassar-se. La conversation se traînait, la conversa s’allargassava.
    3. se traîner aux pieds de qqn arrossegar-se als peus d’algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

traîner

 

traînerie

traînerie

 

traîneur
-euse


<title type="display">traîneur</title>

Pronúncia: tʀɛnœʀ -øz
    masculí i femení
  1. arrossegador -a.
  2. infreqüent [traînard] ronsa, ronsejaire.
  3. persona que s’arrossega per un lloc.
  4. être un traîneur de cafés (ou de bars) familiarment ésser un cul de cafè (o de bar).
    1. être un traîneur de rues rondar (o córrer) sempre pel carrer.
    2. traîneur de sabre figuradament militar fanfarró (o militarot).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

traîneur
-euse

 

trainglot

trainglot

 

training

training

 

traire


<title type="display">traire</title>

Pronúncia: tʀɛʀ
    verb transitiu
  1. munyir. Traire une vache, munyir una vaca.
  2. antigament treure.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

traire

 

trait1


<title type="display">trait</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: tʀɛ
    masculí
  1. [traction, d’un animal, etc] tir.
  2. [corde, etc, servant à tirer] tirant. Les traits des attelages, els tirants del tir d’un carro.
  3. [projectile] sageta f, fletxa f, tret, dard, dardell. Il décocha un trait, va llançar un tret.
  4. [action de lancer un projectile] tret, llançament.
  5. [ligne simple] traç, ratlla f.
  6. [ligne] línia f.
  7. música passatge difícil.
  8. [gorgée] glop, glopada f, tirada f.
  9. [marque allongée] tret, traç [a mà alçada]. Un trait bien clair, un traç molt clar.
  10. figuradament [caractéristique] tret, característica f. C’est un trait saillant de son caractère, és un tret destacat del seu caràcter .
    • [expression, piques] estirabot, sortida f, fiblada f. Les traits d’une satire mordante, les fiblades d’una sàtira corrosiva. Un trait de génie, una sortida enginyosa.
  11. radiotècnia [language morse] ratlla f. Un trait, un point, una ratlla i un punt.
  12. música i cristianisme [psaume] tractus.
  13. plural [du visage] trets, faccions f, faiçons f infr. Elle a des traits fins, té uns trets fins. Il a des trait creusés, té uns trets molt marcats.
  14. à grands traits pròpiament i figuradament a grans trets. Il l’a décrit à grands traits, ho ha descrit a grans trets.
  15. armes de trait armes llancívoles.
  16. à un trait d’arbalète a un tret de ballesta.
  17. au trait a mà alçada. Un dessin au trait, un dibuix a mà alçada.
  18. avoir le trait jocs d’entreteniment sortir (o tenir la sortida).
  19. avoir trait à qqch tenir relació amb (o alguna cosa a veure amb). Tout ce qui avait trait à la situation politique, tot el que tenia relació amb la situació política.
  20. avoir trait avec qqn figuradament tenir tractes amb algú (o fer-se amb algú).
  21. de trait de tir. Un cheval de trait, un cavall de tir.
  22. d’un trait d’una tirada (o d’un glop). Il a tout avalé d’un trait, s’ho va empassar tot d’una tirada .
    1. figuradament d’una tirada. Elle a dormi d’un trait, ha dormit d’una tirada.
    2. filer (ou partir) comme un trait sortir disparat -ada (o com una fletxa, o com una bala, o llampant, o corrents).
  23. pêche au trait pesca a ròssec.
  24. peindre (ou représenter) sous les traits de figuradament descriure sota l’aparença.
  25. rayer d’un trait ratllar [un escrit].
    figuradament suprimir (o eliminar).
  26. trait de lumière infreqüent raig de llum.
    figuradament il·luminació f (o inspiració f, o llumeta f fam).
  27. (ou trait d’union) gramàtica guionet.
    figuradament [lien] pont (o nexe).



  28. Vegeu també:
    trait2



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

trait1

 

trait2
-aite

trait2
-aite

 

traitable


<title type="display">traitable</title>

Pronúncia: tʀɛtabl
    adjectiu
  1. [personne] tractable, de tracte fàcil, amable.
  2. [sujet] tractable, fàcil de tractar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

traitable