femení
1. [portion de voûte] revoltó m.
2. tecnologia [portée] llum m.
3. [rangée] rengle m.
4. [rayon d’une bibliothèque entre deux montants] cos m.
5. plural infreqüent entarimat m sing, empostissat m sing.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí ferrocarrils separació f entre les travesses d’una via.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí cinematografia tràveling.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí familiarment travestí, transvestit.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [défaut] defecte, imperfecció f. Elle avait des qualités mais aussi des travers, tenia qualitats però també defectes.
2. infreqüent [largeur] través.
3. à travers a través de. La lumière passait à travers la fenêtre, la llum passava a través de la finestra.
4. à travers champs camps a través.
5. au travers a través (de). Regarder au travers, mirar a través.
6. au travers de a través de. Au travers de la grille on peut voir la rue, a través de la reixa es pot veure el carrer.
7. avaler qqch de travers ennuegar-se amb (o entravessar-se-li) una cosa.
8. avoir l’esprit de travers figuradament estar de mal humor (o malhumorat -ada, o de mala lluna, o haver-se llevat amb el peu esquerre).
9. chacun a ses travers qui no té un all té una ceba.
10. de travers [qui n’est pas droit] de través (o de tort, o de gairell, o de gairó). Il a mis sa casquette de travers, s’ha posat la gorra de gairell .
    1. [en désordre] en desordre (o escampat -ada, o en doina). Les livres étaient de travers, els llibres anaven en doina.
    2. figuradament [mal] de través (o malament, o al revés, o a la biorxa). Elle comprend tout de travers, ho entén tot de través.
11. en travers de través (o entravessat -ada). On a mis une couverture en travers, hem posat una flassada de través.
12. par le travers marina, marítim [à babord] per babord.
13. passer en travers figuradament escapar-se (o salvar-se) d’un càstig (o d’un perill).
14. se mettre (ou se jeter) en travers de figuradament oposar-se a (o posar-se de cul a vulg). Tu dois éviter de te mettre en travers de ceux qui commandent, has d’evitar d’oposar-te als qui manen.
15. travers de porc costella f de porc [l’extrem tallat de través].
16. vent de travers marina, marítim vent entravessat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu que pot ésser travessat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. travesser m, travessa. Les traverses d’une fenêtre, els travessers d’una finestra.
2. ferrocarrils travessa, felipa fam.
3. figuradament entrebanc m, contratemps m, contrarietat, revés m.
4. à la traverse antigament [qui n’est pas droit] de través (o de tort, o de gairell, o de gairó).
   • [en travers] de través (o entravessat -ada).
5. chemin de traverse drecera f.
6. se mettre à la traverse figuradament posar obstacles a (o obstaculitzar).
7. traverse de baux marina, marítim bau m.
8. traverse de lit bancada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. travessia, travessada. Une traversée en avion, una travessia amb avió.
2. la traversée du désert figuradament la travessia del desert.
3. traversée de voie ferrocarrils encreuament m [de vies].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [passer à travers] travessar, traspassar. L’eau a traversé la robe, l’aigua ha travessat la roba.
2. [franchir] travessar. Traverser la rue, la route, travessar el carrer, la carretera.
3. [une période, un époque] travessar, passar. Elle a traversé bien des hasards, ha passat moltes peripècies.
4. [se frayer un passage] obrir-se pron pas enmig de, passar enmig de. Traverser la foule, passar per entremig de la gent.
5. antigament oposar-se pron, posar-se pron de cul a fam.
6. traverser l’esprit (ou l’imagination) passar pel cap (o acudir-se pron).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. travesser -a.
masculí
2. Quebec regionalisme transbordador, ferri.
femení
3. marina, marítim bau m [d’una nau].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç