<title type="display">troubler</title>
Pronúncia: tʀuble
-
verb transitiu
- enterbolir. Aucun nuage ne troublait le ciel, cap núvol enterbolia el cel.
-
literàriament [perturber]
torbar, alterar, pertorbar, trastornar.
Des explosions troublaient le silence, algunes explosions torbaven el silenci .
• [interrompre, saboter] rebentar, obstruir, interrompre, espatllar, aixafar. La cérémonie a été troublée par les manifestants, la cerimònia va ser rebentada pels manifestants. -
figuradament [bouleverser, inquiéter]
neguitejar, torbar, alterar.
Rien ne pouvait le troubler, res no el podia torbar .
- [priver de lucidité] trastornar, pertorbar, alterar, enterbolir, trastocar. Son chagrin lui avait troublé la raison, la seva pena li havia torbat la raó.
- [confondre, démonter] atabalar. Ses questions la troublaient, les seves preguntes l’atabalaven.
- [émouvoir] trasbalsar, commoure, corprendre. Le charme de cette jeune fille lui troublait le cœur, l’encís d’aquella noia li trasbalsava (li commovia) el cor.
- [intriguer] intrigar. Il y avait un détail qui me troublait, hi havia un detall que m’intrigava.
verb pronominal
- torbar-se, alterar-se, atabalar-se.
- [devenir troubles les eaux, etc] enterbolir-se.
- [le ciel] enteranyinar-se.
- [une réunion, etc] espatllar-se, anar-se’n en orris.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç