Es mostren 48356 resultats

troubler


<title type="display">troubler</title>

Pronúncia: tʀuble
    verb transitiu
  1. enterbolir. Aucun nuage ne troublait le ciel, cap núvol enterbolia el cel.
  2. literàriament [perturber] torbar, alterar, pertorbar, trastornar. Des explosions troublaient le silence, algunes explosions torbaven el silenci .
    • [interrompre, saboter] rebentar, obstruir, interrompre, espatllar, aixafar. La cérémonie a été troublée par les manifestants, la cerimònia va ser rebentada pels manifestants.
  3. figuradament [bouleverser, inquiéter] neguitejar, torbar, alterar. Rien ne pouvait le troubler, res no el podia torbar .
    1. [priver de lucidité] trastornar, pertorbar, alterar, enterbolir, trastocar. Son chagrin lui avait troublé la raison, la seva pena li havia torbat la raó.
    2. [confondre, démonter] atabalar. Ses questions la troublaient, les seves preguntes l’atabalaven.
    3. [émouvoir] trasbalsar, commoure, corprendre. Le charme de cette jeune fille lui troublait le cœur, l’encís d’aquella noia li trasbalsava (li commovia) el cor.
    4. [intriguer] intrigar. Il y avait un détail qui me troublait, hi havia un detall que m’intrigava.
  4. verb pronominal
  5. torbar-se, alterar-se, atabalar-se.
  6. [devenir troubles les eaux, etc] enterbolir-se.
  7. [le ciel] enteranyinar-se.
  8. [une réunion, etc] espatllar-se, anar-se’n en orris.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

troubler

 

troué
-ée


<title type="display">troué</title>

Pronúncia: tʀue
    adjectiu
  1. foradat -ada. J’ai les bas troués, tinc les mitges foradades.
  2. femení
  3. [ouverture] forat m, espai m.
  4. [dans un mur] esvoranc m.
  5. [entre des nuages] clariana, clap m de cel.
  6. geografia congost m, gorja, afrau, frau.
  7. ciències militars [dans les rangs] bretxa, esvoranc m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

troué
-ée

 

trouer


<title type="display">trouer</title>

Pronúncia: tʀue
    verb transitiu
  1. [percer] foradar.
  2. [faire une trouée] fer claps, clapejar, esquinçar, tallar [els núvols].
  3. [dans un mur, etc] obrir bretxa.
  4. [piquer, tacher] tacar.
  5. figuradament [le crâne, etc] foradar, perforar.
    se faire trouer la peau familiarment quedar com un colador.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

trouer

 

troufignon


<title type="display">troufignon</title>

Pronúncia: tʀufiɲɔ̃
masculí familiarment [anus] forat (o ull) del cul.
• [derrière] darrere, pandero.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

troufignon

 

troufion

troufion

 

trouillard
-arde


<title type="display">trouillard</title>

Pronúncia: tʀujaʀ -aʀd
adjectiu i masculí i femení familiarment covard -a, poruc -uga, cagat -ada, cagacalces, caguerri, cagarina.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

trouillard
-arde

 

trouille


<title type="display">trouille</title>

Pronúncia: tʀuj
femení familiarment [peur] cagalló m, cangueli m, acolloniment m.
avoir la trouille cagar-se (o escagassar-se, o acollonir-se, o tenir cagalló o cangueli).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

trouille

 

trouillomètre


<title type="display">trouillomètre</title>

Pronúncia: tʀujɔmɛtʀ
masculí avoir le trouillomètre à zéro familiarment cagar-se (o cagar-se a les calces, o acollonir-se vulg, o tenir cagalló o cangueli pop, o tenir els collons per corbata, o tenir-los per corbata).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

trouillomètre

 

troupe


<title type="display">troupe</title>

Pronúncia: tʀup
    femení
  1. [groupe] colla, grup m, flota, trepa, caterva, catèrvola. Une troupe d’enfants trottaient dans la rue, una colla d’infants corrien pel carrer.
  2. [d’animaux] rècula.
  3. [d’oiseaux] vol m, estol m.
  4. teatre companyia. Une troupe de comédiens en tournée, una companyia d’actors de gira.
  5. [scoutisme] secció.
  6. ciències militars tropa. Les officiers et la troupe, els oficials i la tropa .
    plural tropes, tropa sing. Le chef allait à la tête de ses troupes, el cap anava al capdavant de les seves tropes.
  7. enfant de troupe fill -a de militar.
  8. en troupe en colla (o en grup m, o en flota infr).
  9. (ou gauloises troupe) cigarrets m de l’exèrcit.
  10. homme de troupe ciències militars soldat de tropa [soldat ras].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

troupe

 

troupeau


<title type="display">troupeau</title>

Pronúncia: tʀupo
    masculí
  1. ramat, ramada f, rabera f, folc. Un troupeau de plus de cinquante têtes de bétail, un ramat de més de cinquanta caps de bestiar.
  2. figuradament i despectivament ramat. Un grand troupeau de spectateurs sortait du cinéma, un gran ramat d’espectadors sortia del cinema.
  3. [de bêtes sauvages] bandada f. Un troupeau de buffles, d’éléphants, de loups, una bandada de búfals, d’elefants, de llops.
  4. [de bœufs ou de chevaux] arment, folc, rabera f.
  5. [d’agneaux] anyellada f.
  6. en troupeau en ramat (o arramadats -ades, o afolcats -ades).
    despectivament [personnes] en ramat (o en tropell).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

troupeau