Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594828 resultats

carraca

<title type="display">carraca</title>

femení mar hist caracca. || [vaixell vell] carcassa, nave vecchia. || fig [vehicle] carcassa, rottame m. | [andròmina] carabattola, masserizia. | [persona] carcassa, rottame m, rudere m.

carraca

femení mar hist caracca || vaixell vell carcassa, nave vecchia || fig vehicle carcassa, rottame m | andròmina carabattola, masserizia | persona carcassa, rottame m , rudere m

carraca

<title type="display">carraca</title>

nom femení Diem que un cotxe o un altre objecte és una carraca quan és molt vell i no va bé. Aquest nom ve d'uns vaixells de càrrega antics que eren molt lents i pesants.

carraca

nom femení Diem que un cotxe o un altre objecte és una carraca quan és molt vell i no va bé Aquest nom ve d'uns vaixells de càrrega antics que eren molt lents i pesants

carraca

<title type="display">carraca</title>

Pronúncia: kərákə

femení

marina, marítim i història caraque.
• despectivament [nau tronada] vieux rafiot m.
figuradament, familiarment i despectivament [vehicle] clou m, tacot m, guimbarde.
• [andròmina] vieillerie.

carraca

femení marina, marítim i història caraque • despectivament nau tronada vieux rafiot m figuradament , familiarment i despectivament vehicle clou m , tacot m , guimbarde • andròmina vieillerie

■ carraca¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carraca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen àr., d’ètim no ben segur, probablement qarâqir, pl. de qurqûra ‘vaixell mercant’ 1a font: s. XIII

femení

marina, marítim
1. història Del segle XIII al XVII, vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes.
2. Vaixell mancat de qualitats marineres, lent o molt vell.
per extensió i col·loquialment
1. Vehicle lent i atrotinat. L’autocar era una carraca.
2. Objecte atrotinat i inútil, andròmina. Aquesta estufa és una carraca.
3. Persona que es mou amb dificultat, que no se sap treure la feina de les mans, etc.

Vegeu també:

carraca²

femení marina, marítim història Del segle XIII al XVII, vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes Vaixell mancat de qualitats marineres, lent o molt vell per extensió i colloquialment Vehicle lent i atrotinat L’autocar era una carraca Objecte atrotinat i inútil, andròmina Aquesta estufa és una carraca Persona que es mou amb dificultat, que no se sap treure la feina de les mans, etc Vegeu també carraca 2

■ carraca²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carraca</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’origen onomatopeic (v. xerrac²) 1a font: s. XIX

femení

xerrac².
tecnologia Mecanisme inclòs en certes eines (tornavisos, claus d’enroscar, etc.) que fa girar la peça que enrosca en un sentit i no la fa girar en sentit contrari per evitar d’haver-la de treure i de col·locar cada vegada que, amb la mà, s’ha fet girar en un cert sentit.

Vegeu també:

carraca¹

■ carraca²

femení xerrac 2 tecnologia Mecanisme inclòs en certes eines tornavisos, claus d’enroscar, etc que fa girar la peça que enrosca en un sentit i no la fa girar en sentit contrari per evitar d’haver-la de treure i de collocar cada vegada que, amb la mà, s’ha fet girar en un cert sentit Vegeu també carraca 1