Es mostren 594823 resultats

charge


<title type="display">charge</title>

Pronúncia: ʃaʀʒ
    femení
  1. pròpiament i figuradament càrrega. Charge de cavalerie, càrrega de cavalleria. Charge d’une arme à feu, càrrega d’una arma de foc. Charges familiales, càrregues familiars.
  2. [impôt] càrrega, impost m.
  3. [fonction, poste] càrrec m.
  4. dret càrrec m. Il y a des charges très graves contre lui, hi ha càrrecs molt greus contra ell.
  5. [mandat, mission] missió, obligació. Il a charge de tout faire, té l’obligació de fer-ho tot.
  6. [imitation] escarn m, escarni m, caricatura, imitació.
  7. teatre exageració, sobreactuació.
  8. à charge a càrrec de [algú]. Cette famille a deux personnes à charge, aquesta família té dues persones a càrrec seu. Les frais sont à votre charge, les despeses són a càrrec vostre.
  9. à charge de a condició que. À charge pour vous de payer, a condició que vostè pagui. À charge de revanche, en revenja.
  10. à la charge ! figuradament ciències militars a la càrrega!
  11. charge de notaire notaria [ofici].
  12. être à charge figuradament pesar (o molestar). Ce travail lui était à charge, aquesta feina li pesava.
  13. être à la charge de qqn viure a càrrec d’algú.
    • assumir alguna cosa algú [especialment una despesa].
  14. faire la charge de qqn imitar algú (o escarnir algú).
  15. la charge de la preuve dret la càrrega de la prova.
  16. mettre à la charge de qqn donar la culpa a algú.
  17. prendre en charge figuradament fer-se càrrec (o encarregar-se) de.
    • [des frais] assumir.
  18. prendre en charge un passager recollir un passatger.
  19. revenir à la charge figuradament tornar a la càrrega (o insistir).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

charge

femení pròpiament i figuradament càrrega Charge de cavalerie , càrrega de cavalleria Charge d’une arme à feu , càrrega d’una arma de foc Charges familiales , càrregues familiars impôt càrrega, impost m fonction, poste càrrec m dret càrrec m Il y a des charges très graves contre lui , hi ha càrrecs molt greus contra ell mandat, mission missió, obligació Il a charge de tout faire , té l’obligació de fer-ho tot imitation escarn m , escarni m , caricatura, imitació teatre exageració, sobreactuació à charge a càrrec de algú Cette famille a deux personnes à charge , aquesta…
Diccionari Francès Català

chargé
-ée


<title type="display">chargé</title>

Pronúncia: ʃaʀʒe
    adjectiu i masculí i femení
  1. pròpiament i figuradament carregat -ada. Être chargé comme un mulet (ou comme une mule), anar carregat com un ruc (o com una mula). Une journée très chargée, un dia molt carregat.
  2. chargé d’affaires dret encarregat -ada de negocis.
  3. chargé de cours encarregat -ada de curs (o professor -a auxiliar).
  4. chargé de mission delegat -ada (o representant).
  5. chargé de recherches encarregat -ada de recerques.
  6. lettre chargée carta amb valors declarats.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

chargé
-ée

adjectiu i masculí i femení pròpiament i figuradament carregat -ada Être chargé comme un mulet ou comme une mule , anar carregat com un ruc o com una mula Une journée très chargée , un dia molt carregat chargé d’affaires dret encarregat -ada de negocis chargé de cours encarregat -ada de curs o professor -a auxiliar chargé de mission delegat -ada o representant chargé de recherches encarregat -ada de recerques lettre chargée carta amb valors declarats © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

charge


<title type="display">charge</title>

Pronúncia: tʃɒːdʒ
    noun
  1. [explosive] càrrega.
  2. [electrical] càrrega.
  3. [quantity of anything contained] càrrega, carregament.

  4. [burden, responsibility] càrrega, feix, pòndol.
  5. [office] càrrec.
  6. [task] encàrrec, tasca.
  7. the person in charge la persona responsable.
  8. to be in charge ser l’encarregat, manar.
  9. to be in the charge of anar a càrrec de.
  10. to take charge of fer-se càrrec de, encarregar-se de.
  11. (idem) [men, expedition, etc.] manar, dirigir.

  12. [attack] càrrega, atac, escomesa, escometiment, assalt, assaltament, arremesa.
  13. [of bull, etc.] envestida
  14. Sport càrrega.

  15. Law acusació, càrrec.
  16. to appear on a charge of comparèixer acusat de.
  17. to (bring \ lay) charges against fer acusacions contra.
  18. to give someone in charge lliurar algú a la policia.
  19. to return to the charge tornar a fer l’acusació.

  20. [price, payment] preu, cost.
  21. professional charges honoraris.
  22. extra charge recàrrec, suplement.
  23. free of charge gratuïtament, de franc, gratis.
  24. charge for admission preu de l’entrada.
  25. to be a charge upon ser carregat a compte.
  26. to make a charge for something cobrar per a fer una cosa.
  27. to reverse the charges Telephone pagament revertit, carregar la conferència al destinatari.

  28. Heraldry blasó.
    29. transitive verb
  29. also Military & Electricity [fill] carregar (with de).

  30. [price] demanar.
  31. cobrar.
  32. [person] cobrar a.
  33. what are they charging for it? quant en demanen?
  34. what did they charge you for it? quant te’n van demanar?
  35. to charge something (up) to someone, to charge something to someone’s account carregar a algú una cosa a compte.

  36. [attack] atacar, carregar, assaltar, escometre, arremetre.
  37. [of bull, etc.] envestir
  38. Sport carregar.

  39. Law acusar (with de).

  40. [order] encarregar.
  41. to charge someone to do something encarregar a algú que faci una cosa.
  42. to charge someone with a mission confiar a algú una missió.
  43. I am charged with the task of + infinitive m’han encarregat de + infinitiu.
    44. intransitive verb
  44. Military atacar, carregar.
  45. [bull] envestir tr.
  46. to charge down upon (abalançar-se \ precipitar-se) sobre.
  47. to charge into xocar contra.

  48. [make pay] cobrar, carregar(-hi).
  49. [a lot] cobrar molt.

charge

noun explosive càrrega electrical càrrega quantity of anything contained càrrega , carregament burden, responsibility càrrega , feix , pòndol office càrrec task encàrrec , tasca the person in charge la persona responsable to be in charge ser l’encarregat , manar to be in the charge of anar a càrrec de to take charge of fer-se càrrec de , encarregar-se de idem men, expedition, etc manar , dirigir attack càrrega , atac , escomesa , escometiment , assalt , assaltament , arremesa of bull, etc envestida Sport càrrega Law acusació , càrrec to appear on a charge of…
Diccionari Alemany Català

Charge


<title type="display">Charge</title>

Pronúncia: ’ʃarʒə
    femení [-, -n]
  1. càrrega.
  2. càrrec m.
  3. militar graduació.
  4. teatre paper m secundari.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Charge

femení -, -n càrrega càrrec m militar graduació teatre paper m secundari © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Anglès Català

charge account

charge account

noun compte corrent
Diccionari Anglès Català

chargé d’affaires

chargé d’affaires

noun encarregat de negocis
Diccionari Anglès Català

chargeable

chargeable

adjective costs cobrable offence punible
Diccionari Anglès Català

charged

charged

adjective Electricity carregat
Diccionari Francès Català

chargement


<title type="display">chargement</title>

Pronúncia: ʃaʀʒəmɑ̃
    masculí
  1. carregament, càrrega f.
  2. tramesa de valors declarats.
  3. carta amb valors declarats.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

chargement

masculí carregament, càrrega f tramesa de valors declarats carta amb valors declarats © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

charger


<title type="display">charger</title>

Pronúncia: ʃaʀʒe
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament carregar. Charger un paquet sur son épaule, carregar un paquet a l’espatlla. Charger qqn de taxes, carregar algú de taxes.
  2. encarregar. On l’a chargé de la direction, li han encarregat la direcció.
  3. [attaquer] envestir.
    4. verb pronominal
  4. carregar-se.
  5. [s’occuper de] encarregar-se, ocupar-se (de).
  6. anar carregat -ada. Elle ne voulait pas trop se charger pendant le voyage, no volia anar massa carregada durant el viatge.
  7. familiarment anar carregat -ada, anar borratxo -a.
    • anar drogat -ada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

charger

verb transitiu pròpiament i figuradament carregar Charger un paquet sur son épaule , carregar un paquet a l’espatlla Charger qqn de taxes , carregar algú de taxes encarregar On l’a chargé de la direction , li han encarregat la direcció attaquer envestir verb pronominal carregar-se s’occuper de encarregar-se, ocupar-se de anar carregat -ada Elle ne voulait pas trop se charger pendant le voyage , no volia anar massa carregada durant el viatge familiarment anar carregat -ada, anar borratxo -a • anar drogat -ada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç