Es mostren 594844 resultats

clau

<title type="display">clau </title>

Body
    nòm f
  1. Pèça petita de metau, longa e prima, que servís entà tier, unir o fixar quauqua causa.
  2. Pèça metallica que s’introduís en un horat, convenentament preparat, dera pòrta, entà daurir-la.

  3. Català: 1. clau m; 2. clau f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

clau

clau


<title type="display">clau</title>

Pronúncia: kláw
    masculí
  1. nail, tack, stud, spike.
  2. [de rosca] screw.
  3. sec com un clau as thin as a rake.
  4. reblar el clau to reinforce an argument.
  5. un clau en treu un altre new worries will help you forget the old.
  6. (ídem) figuradament a new love helps to forget the old one.
  7. clavar a algú un clau al cor to cause someone great (suffering \ affliction), upset someone.
  8. fer entrar el clau per la cabota try to (fit \ put) a square peg in a round hole, try to do the impossible.
  9. no deixar ni un clau a la paret [lladre] to clean the place out.
  10. no val ni un clau it’s not worth anything, it’s useless.
  11. zoologia [ullal] canine tooth.
  12. tusk.
  13. botànica clove.
  14. claus de Nostre Senyor botànica grape hyacinth.
  15. femení
  16. key.
  17. clau mestra (pass \ master) key.
  18. tancar amb clau to lock.
  19. presentar les claus de la ciutat a algú to honour someone with the keys of the city.
  20. clau anglesa spanner.
  21. música key.
  22. [d’un enigma] key, clue.
  23. [parèntesi] curved bracket.
  24. [lluita] lock.
  25. [d’una arma] hold.
  26. [d’un fusell] lock.
  27. [aixeta] tap.
  28. [rellotge] winder.
  29. [clau de pas] stopcock.

clau

clau


<title type="display">clau</title>

    masculí
  1. clavo.
  2. [ullal d'elefant] colmillo.
  3. [ullal de senglar] remolón, colmillo.
  4. [dolor] clavo.
  5. medicina [d'un furóncol] clavo.
  6. veterinària clavo.
  7. vulgarment [coit] polvo. Fotre un clau, echar un polvo.
  8. arribar com un clau [ser puntual] llegar puntualmente.
  9. clau d'embigar clavo trabal.
  10. clau d'espècia clavo de especia.
  11. clau de cabota plana punta de cabeza plana.
  12. clau de capistell clavo de ala de mosca.
  13. clau de farga clavo chanflón.
  14. clau de ferrar clavo baladí.
  15. clau de ganxo [escàrpia] alcayata, escarpia.
  16. clau de manilla clavo de gota de sebo.
  17. clau de Nostre Senyor botànica [calabruixa petita] nazareno.
  18. clau de rosca clavo de rosca, tornillo.
  19. emportar-se fins els claus de la paret (o no deixar un clau a la paret) no dejar clavo ni estaca en la pared.
  20. essència de clau botànica [oli] esencia de clavo.
  21. ésser un clau (o sec com un clau) [ser molt prim] ser (o estar como) un fideo, estar hecho un palillo, estar en los huesos.
  22. ésser un clau [ésser motiu d'aflicció] ser un clavo.
  23. no donar-se-li'n (o donar-se-li'n) un clau figuradament i familiarment no importarle (o importarle) un pepino (o tres pepinos, o un bledo, o un pito).
  24. no tenir ni un clau figuradament i familiarment no tener ni cinco céntimos, andar (o estar) a la cuarta pregunta.
  25. no valer un clau figuradament i familiarment no valer un pepino (o un pito).
  26. quedar-se sec com un clau figuradament quedarse en los huesos.
  27. reblar el clau figuradament i familiarment [insistir] remachar el clavo.
  28. un clau en treu un altre figuradament i familiarment un clavo saca otro clavo.
  29. voler fer entrar el clau per la cabota figuradament i familiarment emperrarse en la cuadratura del círculo.
  30. femení
  31. [per a obrir i tancar portes] llave.
  32. [per a collar] llave.
  33. [d'una aixeta, d'un rellotge, d'una arma de foc] llave.
  34. [explicació] clave.
  35. [d'un text xifrat] clave.
  36. [en una lluita esportiva] llave.
  37. figuradament [mitjà] llave. Els diners són la clau que obre totes les portes, el dinero es la llave que abre todas las puertas.
  38. arquitectura [d'una volta, d'un arc] clave.
  39. arts gràfiques llave.
  40. música [d'un instrument de vent] llave.
  41. música [signe en el pentagrama] clave, llave.
  42. música [d'un instrument de corda] clavija.
  43. amb clau bajo llave.
  44. clau anglesa llave inglesa.
  45. clau d'una aixeta llave de un grifo.
  46. clau de pas llave de paso.
  47. clau falsa llave falsa.
  48. clau mestra llave maestra.
  49. claus d'una ciutat llaves de una ciudad.
  50. claus del cel llaves del cielo.
  51. escriure en clau escribir en clave.
  52. falsificar una clau falsificar una llave.
  53. la clau de l'enigma la clave del enigma.
  54. tancar amb clau echar la llave, cerrar con llave.
  55. adjectiu invariable
  56. [essencial] clave. Data clau, fecha clave.

clau

clau


<title type="display">clau</title>

Pronúncia: kláw
    masculí
  1. clou, pointe f.
  2. [ullal] défense f.
  3. [dolor] douleur f, affliction f.
  4. medicina [d'un furóncol] clou.
  5. veterinària [tumor] clou.
  6. arribar (acudircom un clau [ésser puntual] arriver à l'heure.
  7. clau d'embigar cheville à chevrons.
  8. clau d'espècia clou de girofle.
  9. clau de ferrar clou de ferrure.
  10. clau de ganxo [escàrpia] piton.
  11. clau de manilla clou à tête ronde.
  12. clau de Nostre Senyor botànica [calabruixa] nerprun.
  13. clau de rosca clou fileté (vis).
  14. emportar-se fins els claus de la paret (no deixar un clau a la paret) tout emporter.
  15. ésser un clau (sec com un clau) [ser molt prim] être maigre comme un clou (être sec comme un coup de trique, n'avoir que la peau et les os).
  16. no donar-se-li'n un clau figuradament i familiarment s'en moquer comme de l'an quarante (s'en ficher).
  17. no tenir ni un clau figuradament i familiarment être fauché.
  18. no valer un clau figuradament i familiarment ne pas valoir un clou (ne pas valoir tripette, ne pas valoir grand chose).
  19. reblar el clau figuradament i familiarment [refermar-se] enfoncer le clou.
    un clau en treu un altre figuradament i familiarment un clou chasse l'autre.
  20. voler fer entrar el clau per la cabota figuradament i familiarment s'obstiner (s'entêter).
  21. femení
  22. [d'obrir i tancar] clef, clé. Tancar amb clau, fermer à clef.
  23. [de collar] clef.
  24. [de l'aixeta] clef.
  25. [d'un rellotge] remontoir m.
  26. [d'una arma de foc] platine.
  27. figuradament [explicació] clef. La clau del misteri, la clef du mystère. La clau de l'enigma, la clef de l'énigme (le fin mot de l'histoire).
  28. esports [en la lluita] prise, clef.
  29. arquitectura [d'una volta, d'un arc] clef.
  30. arts gràfiques accolade.
  31. música [d'un instrument de vent] piston m.
    1. [d'un instrument de corda] clef.
    2. [signe en el pentagrama] clef.
  32. clau anglesa clef anglaise (à molette).
  33. clau cigonya clé à pipe coudée.
  34. clau de pas robinet d'arrêt.
  35. clau falsa fausse clef.
  36. clau mestra passe-partout.
  37. claus del cel (de sant Pere) clefs de saint Pierre.
  38. claus de la ciutat clefs d'une ville.
  39. adjectiu invariable
  40. [essencial] clef, clé, -clef, -clé. Paraula clau, mot-clé. Indústria clau, industrie clé.

clau

clau1

<title type="display">clau</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    nom masculí
  1. Un clau és una barreta rodona, prima i llarga de ferro que acaba en punta i té un cap pla per on es pica amb un martell. Els claus serveixen per a unir fustes o penjar coses a la paret.
  2. Una persona és seca com un clau quan és molt prima.
  3. Un clau de rosca és un cargol per a enroscar.



Vegeu també:
clau2

clau1

clau1


<title type="display">clau</title><lbl type="homograph">1</lbl>

  1. m.
    punta, clau petit.
    punta d'enllatar, clau molt gros.
    tatxa, clau curt amb la cabota grossa i plana.
    broca, clau de cabota quadrada que usen els sabaters.
    escàrpia, clau de ganxo.
    bolló, clau de cabota daurada, que serveix d'adorn.
    rebló, clau de ferro, gruixut, de cabota grossa, al qual hom forma una segona cabota batent la punta.
    xaveta, clau que es fixa a l'extrem d'una clavilla.
  2. clavaó, conjunt dels claus clavats en una cosa.
    Compareu: espiga, xinxeta, clavilla
  3. Fig. → aflicció, pena.



  4. Vegeu també:
    clau2



© Manuel Franquesa

clau1

clau1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clau</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: clau
Etimologia: del ll. clavus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. oficis manuals Tija metàl·lica punxeguda per un cap i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, fet entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o com a ornamentació. Clau de ganxo. Clau de rosca.
    2. arribar (o acudir, etc.) com un clau col·loquialment Arribar puntualment. A les set en punt hi seré, com un clau.
    3. clavar un clau al cor figuradament Causar una gran aflicció a algú.
    4. emportar-se fins els claus de la paret (o no deixar un clau a la paret) figuradament Deixar una casa despullada del tot.
    5. ésser un clau (o ésser sec com un clau) figuradament Ésser una persona extraordinàriament prima.
    6. ésser un clau (per a algú) figuradament Ésser quelcom un motiu de gran aflicció, una pena forta.
    7. no donar-se-li’n un clau figuradament No tenir cap interès, algú, per una cosa.
    8. no valer un clau figuradament No valer res, no servir.
    9. reblar el clau figuradament Refermar amb noves proves, amb noves raons, etc.
    10. un clau en treu un altre figuradament Una pena, un amor, etc., en fan oblidar un altre.
    11. voler fer entrar el clau per la cabota figuradament Entossudir-se en un procediment ineficaç, contraproduent.
  1. Ullal, especialment de l’elefant o del senglar.
  2. vulgarment Coit. Fotre un clau.
  3. cirurgia Instrument metàl·lic, de poc diàmetre, emprat en la fixació de certes fractures òssies.
  4. patologia Zona central dels furóncols constituïda per teixit necrosat, rodejada de pus.
  5. indústria tèxtil Palanca de fusta o de ferro que servia per a tibar la peça en els telers antics sense regulador.
  6. veterinària Tumor que es forma a la peüngla dels quadrúpedes ungulats.
  7. clau de la Passió heràldica Dit d’un clau gros amb la cabota triangular.
  8. clau de Nostre Senyor botànica Calabruixa petita.
  9. clau d’espècia alimentació, indústries alimentàries Clavell d’espècia.
  10. essència de clau botànica Oli essencial que conté els principis actius del clavell o clau d’espècia.



  11. Vegeu també:
    clau2

clau1

clau1


<title type="display">clau</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    masculí
  1. Nagel m.
  2. botànica (auch clau d'espècia) (Gewürz)Nelke f.
  3. [Elefant] Stoßzahn.
    • [Keiler] Hauer m.
  4. clau de ganxo Haken m.
  5. clau de rosca Schraube f.
  6. clau de Nostre Senyor botànica Schopfige Traubenhyazinthe f.
  7. (és)ser un clau od sec com un clau nur noch ein Strich (oder spindeldürr) sein.
  8. fer (od fotre) un clau figuradament i vulgarment nageln, stoßen, ficken.
  9. no tenir (valer) ni un clau figuradament i familiarment keinen Pfennig haben (wert sein).
  10. puntual com un clau familiarment pünktlich wie die Maurer.
  11. un clau en treu un altre figuradament i familiarment eine Sorge (bzw Liebe) verdrängt die andere.



  12. Vegeu també:
    clau2



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

clau1

clau2

<title type="display">clau</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    nom femení
  1. Una clau és una peça de metall que s'introdueix en el forat d'un pany per a obrir o tancar una porta, un calaix o una capsa.
  2. Allò que permet saber o resoldre alguna cosa. Hi ha llibres que porten la clau dels exercicis i així nosaltres mateixos els podem corregir.
  3. Eina per a cargolar o descargolar cargols o femelles. Una clau anglesa ens permet treure femelles de mida diferent.
  4. Signe que es posa al començament de les composicions de música i que dona el nom de les notes. Per al piano es fan servir la clau de sol i la de fa.
  5. Signe que uneix diversos elements en una classificació, dues o més línies en un escrit, etc.: {a, b, c}.
  6. En alguns esports de lluita, acció que es fa contra l'adversari per immobilitzar-lo o derrotar-lo. Els agents de policia saben fer claus per desarmar i detenir els delinqüents.
  7. La clau d'un arc o d'una volta és l'última pedra que s'hi col·loca. Va al mig i fa que es mantingui l'equilibri de les altres.



Vegeu també:
clau1

clau2

clau2


<title type="display">clau</title><lbl type="homograph">2</lbl>

  1. f.
    clau mestra, la que obra i tanca tots els panys d'una casa.
    clau falsa, clau feta ocultament per a forçar un pany.
    clau de lloba, clau massissa.
    clau de canó, la que té la tija foradada.
    rossinyol, peça de ferro, doblada per una punta, que serveix, a falta de clau, per a obrir un pany.
  2. temprador, clau que serveix per a temprar certs instruments de música (piano, etc.).
    collador, clau de mecànic, instrument de ferro que serveix per a collar i descollar. Compareu: clau anglesa
  3. xifra, clau d'un sistema criptogràfic xifrat.
    codi, conjunt de signes que formen una clau.
    xifra, clau d'un sistema criptogràfic xifrat.
    codi, conjunt de signes que formen una clau.
    contraxifra, que serveix per a xifrar i desxifrar un text.



  4. Vegeu també:
    clau1



© Manuel Franquesa

clau2