Es mostren 594823 resultats

■ coll1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coll</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. cŏllum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. anatomia animal Part, generalment estreta, del cos de molts animals que uneix el cap amb el tronc.
    2. a coll locució adverbial Sobre la regió veïna al coll, les espatlles i una part d’esquena. S’ha carregat el feix de llenya a coll.
    3. anar amb el coll dret figuradament Tenir molt d’orgull.
    4. donar (o tenir, o prendre’s, etc.) de coll (un cert temps) Donar, tenir, prendre’s, etc., un termini. Tenir pocs dies de coll per a pagar.
    5. entre cap i coll locució adverbial A la base del crani. Li ha tirat la pilota entre cap i coll.
    6. entre cap i coll locució adverbial figuradament Enutjosament. Li ha engegat un sermó entre cap i coll.
    7. estar endeutat fins al coll figuradament Tenir molts deutes.
    8. estar-ne (d’una cosa) fins al coll figuradament Estar-ne tip.
    9. posar el coll en (un treball, un afer, etc.) figuradament Posar-hi tot l’esforç.
    10. posar el dogal al coll figuradament Fer esclau (una persona, un poble, etc.).
    11. posar el peu al coll figuradament Vèncer (algú).
    12. tallar el coll Degollar (algú), decapitar-lo.
    13. tenir el peu al coll figuradament Tenir dominat (algú).
    14. tòrcer el coll Escanyar (algú).
    15. tòrcer el coll figuradament Morir.
    16. trencar-se (o rompre’s) el coll Morir d’accident.
    1. Part d’un vestit pròxima al coll o que el volta. Coll dret, fluix. Coll rodó.
    2. coll d’aletes Coll, postís o de camisa, emmidonat i amb les puntes doblegades.
    3. coll postís (o simplement coll) especialment Coll que es pot posar i treure. Planxar, emmidonar, un coll. Canviar el coll de la camisa.
    4. no sentir-lo ni el coll de la camisa figuradament No entendre’l ningú perquè parla excessivament baix. No l’ha sentit ni el coll de la camisa.
    1. Part d’un objecte que, per la forma, la situació o l’ús recorda el coll d’un animal.
    2. Part superior i més prima d’una ampolla, d’un flascó, d’una gerra, etc. L’ampolla s’ha trencat pel coll.
    3. marina, marítim Part més prima d’un pal o d’un masteler, compresa entre l’encapelladura de l’eixàrcia i la creu de la verga.
    4. marina, marítim Punt del rem, situat entre el guió i la canya, per on sol jugar dins l’estrop o en la forqueta.
    5. motors Zona de menys diàmetre d’un eix de transmissió on recolza un coixinet de fricció.
    6. coll de gaó construcció naval Punt de la quilla on comença la roda.
    7. coll de la fusada indústria tèxtil Part superior per on comença a debanar-se.
    8. coll de pou Ampit al voltant de la boca d’un pou.
    9. coll d’una planta botànica Zona d’unió de la tija amb l’arrel.
    1. Gola. Tenir mal de coll, el coll sec. Escurar-se el coll.
    2. mentir pel coll figuradament Mentir descaradament.
    3. no passar del coll figuradament No ésser agradable.
    4. tenir coll avall (o a mig coll) figuradament Veure una cosa segura.
  5. anatomia
    1. Part més prima d’un membre o una víscera.
    2. coll anatòmic Constricció de l’húmer i el fèmur immediatament per sota de la superfície articular.
    3. coll quirúrgic Constricció de l’húmer i el fèmur per sota dels trocànters.
    4. coll uterí Porció inferior i estreta de l’úter, compresa entre el cos i l’orifici.
  6. construcció
    1. Biga en volada o mènsula.
    2. coll fals Tauló travesser d’una bastida, recolzat en una paret, sobre el qual descansen de pla els taulons on s’instal·len els treballadors.
  7. coll de platabanda indústria tèxtil En la màquina de filar selfactina, regle que aguanta les pues per la part mitjana.



    8. Vegeu també:
    coll2
    coll3

■ coll1

masculí anatomia animal Part, generalment estreta, del cos de molts animals que uneix el cap amb el tronc a coll locució adverbial Sobre la regió veïna al coll, les espatlles i una part d’esquena S’ha carregat el feix de llenya a coll anar amb el coll dret figuradament Tenir molt d’orgull donar o tenir , o prendre’s , etc de coll un cert temps Donar, tenir, prendre’s, etc, un termini Tenir pocs dies de coll per a pagar entre cap i coll locució adverbial A la base del crani Li ha tirat la pilota entre cap i coll entre cap i coll locució adverbial figuradament Enutjosament Li ha engegat un…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

coll2

coll2

nom masculí Un coll és un lloc en una serralada per on un camí o una carretera pot passar d'una banda a l'altra Vegeu també coll 1 coll 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coll2

■ coll2

masculí dialectal antigament Puig, turó geomorfologia Depressió a la carena d’una serralada o d’un contrafort, sovint utilitzada per a transitar d’un vessant a l’altre heràldica Figura que representa dos monts units per la base, el de la destra més alt que el de la sinistra Vegeu també coll 1 coll 3
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

coll3

coll3

nom masculí Un coll és cadascuna de les sèries de cartes de la baralla que tenen una mateixa figura Les anomenades cartes espanyoles consten de quatre colls oros, bastons, copes i espases Vegeu també coll 1 coll 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coll3

■ coll3

masculí jocs d’entreteniment Cadascuna de les sèries en què es divideix una baralla de cartes oros, copes, cors, diamants, etc Vegeu també coll 2 coll 1
Traducció
Diccionari Català Castellà

colla


<title type="display">colla</title>

    femení
  1. [d'amics, de lladres] panda, pandilla.
  2. [de treballadors] cuadrilla, brigada. Una colla de segadors, una cuadrilla de segadores.
  3. [conjunt, col·lecció] colección, buena colección, buen número m. Ha llegit una colla de llibres, ha leído una buena colección (o un buen número) de libros.
  4. [coble] traílla.
  5. [de gossos] traílla, colla.
  6. [per les nanses] colla.
  7. anar a colles ir en grupo.
  8. ésser de la colla figuradament i familiarment ser de la pega.
  9. l'últim de la colla figuradament el último mono.

colla

femení d'amics, de lladres panda , pandilla de treballadors cuadrilla , brigada Una colla de segadors , una cuadrilla de segadores conjunt, collecció colección , buena colección , buen número m Ha llegit una colla de llibres , ha leído una buena colección o un buen número de libros coble traílla de gossos traílla , colla per les nanses colla anar a colles ir en grupo ésser de la colla figuradament i familiarment ser de la pega l'últim de la colla figuradament el último mono
Diccionari de sinònims Franquesa

colla


<title type="display">colla</title>

→ grup, reunió, conjunt.
collada, colla nombrosa. S'usa especialment quan la frase té un sentit admiratiu.
bandada
cataifa
estol
aplec. Un aplec de joves. Un aplec de pedres.
legió. Una legió de sol·licitants.
vol (→), colla d'ocells que volen plegats; també es pot dir d'una colla de peixos.
floret. Hi havia un floret de noies que enamorava.
florada, íd.
pinya, colla de persones o coses unides estretament. Els estudiants patriotes formaven una pinya compacta.
bandola
piquet, colla de soldats, poc nombrosa.
patrulla. Una patrulla de policies armats.
escamot (esp. de soldats, de policies, etc.). Un escamot de gent armada.
comitiva, colla de persones que van a un lloc. Em vaig ajuntar a la comitiva.
avançada, colla de soldats més enllà del front.
destacament. Un destacament de naus.
companyia, colla de gent armada.
esquadra, íd.
rotlle, rotlo, rotllo, rotllat o rotllada, colla de persones format al voltant d'algú o d'alguna cosa.
brivalla, colla de nois o brivalls.
al·lotada, colla d'al·lots o nois.
rua. Anaven a rues, a colles.
eixam
raïm. Un raïm de jovenots cridaners.
batalló (fig.)
esbart. Un esbart de nenes enjogassades.
flota. Una flota de gent. Anar en flotes: anar a colles.
flotó. La gent sortia a flotons.
col·lecció. Quina col·lecció de trapelles!
tracalada, colla nombrosa.
munió
patoll o patolla, colla de gent que va desordenadament.
quadrilla, colla, esp. de toreros o de lladres.
brigada, colla de persones que treballen en la mateixa feina.
treballada, íd.
caravana, tota colla de gent que va plegada en excursions, viatges, etc.
caterva o catèrvola, colla desordenada, esp. de mainada.
cohort (poèt.)
covada, en frases com una covada de lladres, de brètols, etc.
banda. Una banda de pòtols.
bancada o bancalada, colla de gent que seu en un banc o en un bancal.
patuleia, colla de vagabunds, de soldats en desordre.
gruada, colla de gent que van plegats, en sentit pejoratiu o despectiu.
llorigada o llodrigada, colla de gent de mal viure.
trepa
ardat (en sentit pej.). Un ardat de captaires.
càfila, íd.
tropa, íd.
horda, pròpiament tribu nòmada, errant. S'usa per a significar una colla de gent brutal.
rècula, colla d'animals de bast.


© Manuel Franquesa

colla

→ grup , reunió , conjunt collada , colla nombrosa S'usa especialment quan la frase té un sentit admiratiu bandada cataifa estol aplec Un aplec de joves Un aplec de pedres legió Una legió de sollicitants vol →, colla d'ocells que volen plegats també es pot dir d'una colla de peixos floret Hi havia un floret de noies que enamorava florada , íd pinya , colla de persones o coses unides estretament Els estudiants patriotes formaven una pinya compacta bandola piquet , colla de soldats, poc nombrosa patrulla Una patrulla de policies armats escamot esp de soldats, de policies, etc Un…
Diccionari Català Anglès

colla


<title type="display">colla</title>

Pronúncia: kɔ́ʎə
    femení
  1. group, band, company, team, troupe, band.
  2. [de nens] group, gang.
  3. [de lladres] gang.
  4. [d’estúpids] bunch.
  5. [d’escouts] troop.
  6. [de gossos] pack.
  7. [de coses] collection.

colla

femení group , band , company , team , troupe , band de nens group , gang de lladres gang d’estúpids bunch d’escouts troop de gossos pack de coses collection
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colla</title>

Etimologia: de collar2
    femení
  1. sociologia
    1. Conjunt de persones aplegades deliberadament i lliurement. Una colla d’amics. Una colla de lladres.
    2. especialment Conjunt de persones que treballen o actuen juntes en una tasca determinada. Una colla de segadors. El cap de colla. Colla castellera, sardanista, gegantera.
    3. anar a colles Anar en grup, aplegats.
    4. ésser de la colla Pertànyer al grup de què hom parla.
  2. per extensió Conjunt (de persones, d’animals o de coses), col·lecció. Una colla de llibres d’art.
  3. dialectal Coble.
  4. marina, marítim Grup de palers d’una platja.
  5. pesca Corda llarga on van lligades les nanses en els calaments.
  6. estar a la colla marina, marítim En una embarcació, estar tot complet i prompte per a fer-se a la mar.

■ colla

femení sociologia Conjunt de persones aplegades deliberadament i lliurement Una colla d’amics Una colla de lladres especialment Conjunt de persones que treballen o actuen juntes en una tasca determinada Una colla de segadors El cap de colla Colla castellera, sardanista, gegantera anar a colles Anar en grup, aplegats ésser de la colla Pertànyer al grup de què hom parla per extensió Conjunt de persones, d’animals o de coses, collecció Una colla de llibres d’art dialectal Coble marina, marítim Grup de palers d’una platja pesca Corda llarga on van lligades les nanses en els calaments estar a la…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

colla

<title type="display">colla</title>

femení gruppo m, compagnia. || [de lladres] banda, combriccola, cricca. || [d'obrers] squadra. || [de persones que parlen o murmuregen] capannello m, croechio m. || [d'animals] mandria, branco m. || [conjunt, col·lecció] parecchio m. Ha llegit una colla de llibres, ha letto parecchi libri. || [de gossos] muta. || anar a colles andare in gruppo. || ésser de la colla fig essere della partita (o del gruppo). || l'últim de la colla fig l'ultima ruota del carro.

colla

femení gruppo m , compagnia || de lladres banda, combriccola, cricca || d'obrers squadra || de persones que parlen o murmuregen capannello m , croechio m || d'animals mandria, branco m || conjunt, collecció parecchio m Ha llegit una colla de llibres , ha letto parecchi libri || de gossos muta || anar a colles andare in gruppo || ésser de la colla fig essere della partita o del gruppo || l'últim de la colla fig l'ultima ruota del carro