Es mostren 594828 resultats

condemnar


<title type="display">condemnar</title>

  1. Declarar algú culpable per sentència i assenyalar-li una pena.
    sentenciar. El sentenciaren a mort.
    encartar, condemnar algú en contumàcia.
    penitenciar, condemnar imposant una penitència.
    fulminar (fig.), llançar una condemnació, esp. de part de l'Església. Fulminar una excomunió.
    castigar. Una transgressió d'aquesta llei serà castigada severament.
    penar, imposar una pena a algú.
    proscriure, condemnar a l'exili, declarar algú fora de la llei.
    Compareu: reprovar
    Antònims: Graciar o agraciar.
  2. Declarar algú o alguna cosa reprensible.
    blasmar (→)
    reprovar, condemnar un acte com a dolent.
    censurar
    vituperar
    improvar
    estigmatitzar
    protestar contra (una cosa)
    Antònims: Absoldre. Exculpar.
  3. En sentit religiós:
    damnar (a l'infern)
    reprovar, íd.
  4. obligar.



© Manuel Franquesa

condemnar

condemnar


<title type="display">condemnar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. condemnar
    1. GERUNDI

    2. condemnant
    1. PARTICIPI

    2. condemnat
    3. condemnada
    4. condemnats
    5. condemnades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. condemno
      3. condemnes
      4. condemna
      5. condemnem
      6. condemneu
      7. condemnen
      1. IMPERFET

      2. condemnava
      3. condemnaves
      4. condemnava
      5. condemnàvem
      6. condemnàveu
      7. condemnaven
      1. PASSAT

      2. condemní
      3. condemnares
      4. condemnà
      5. condemnàrem
      6. condemnàreu
      7. condemnaren
      1. FUTUR

      2. condemnaré
      3. condemnaràs
      4. condemnarà
      5. condemnarem
      6. condemnareu
      7. condemnaran
      1. CONDICIONAL

      2. condemnaria
      3. condemnaries
      4. condemnaria
      5. condemnaríem
      6. condemnaríeu
      7. condemnarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. condemni
      3. condemnis
      4. condemni
      5. condemnem
      6. condemneu
      7. condemnin
      1. IMPERFET

      2. condemnés
      3. condemnessis
      4. condemnés
      5. condemnéssim
      6. condemnéssiu
      7. condemnessin
    1. IMPERATIU

    2. condemna
    3. condemni
    4. condemnem
    5. condemneu
    6. condemnin

condemnar

condemnar


<title type="display">condemnar</title>

    verb transitiu
  1. dret condenar. Els jutges han condemnat el criminal, los jueces han condenado al criminal.
  2. religió [damnar] condenar. Condemnarà els pecadors, condenará a los pecadores.
  3. [declarar reprensible] condenar.
  4. [un malalt] desahuciar.
  5. [inutilitzar] condenar.
  6. verb pronominal
  7. religió [damnar-se] condenarse.

condemnar

condemnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condemnar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. condemnare, íd., der. del ll. damnum ‘dany’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Declarar (algú) culpable per sentència assenyalant-li una pena. Els jutges l’han condemnat. Els condemnaven a galeres.
    2. per analogia La justícia de Déu els condemnarà a perdurables treballs.
  2. transitiu per extensió Declarar (una cosa) mereixedora de condemna. La llei condemna el robatori. Condemnar, l’Església, una doctrina per herètica.
  3. transitiu figuradament Forçar a alguna cosa penible. Ens condemneu a viure sense dignitat. Condemnar el poble a la ignorància.
  4. transitiu i pronominal especialment Damnar.
  5. transitiu Declarar (algú o alguna cosa) culpable, reprensible, jutjar adversament. Aquesta expressió és condemnada pels gramàtics.
  6. transitiu Declarar (un malalt) irremeiablement pròxim a la mort. No hi ha res a fer, els metges l’han condemnat.
  7. transitiu Reduir (una cosa) a la inactivitat, a no servir, per vella, per dolenta, etc. Condemnar un ferrocarril.
  8. transitiu Tancar per sempre (una obertura, un lloc de pas). Condemnar un portal.

condemnar

condemnar


<title type="display">condemnar</title>

    verb transitiu
  1. verurteilen (a zu dat).
  2. especialment religió verdammen.
  3. figuradament zwingen.
  4. [Öffnung, Weg] zumauern, versperren.
  5. [Schiff] als fahruntüchtig erklären.
  6. [Schwerkranken] aufgeben.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

condemnar

condemnar


<title type="display">condemnar</title>

Pronúncia: kundəmná
    verb transitiu
  1. to condemn.
  2. dret to condemn, convict, sentence.
  3. to find guilty.
  4. història eclesiàstica to damn.
  5. [porta, finestra] to block up, wall up.
  6. el metge l’ha condemnat the doctor has given him up.
  7. verb pronominal
  8. història eclesiàstica to be damned.
  9. to show oneself guilty.

condemnar

condemnar

<title type="display">condemnar</title>

verb transitiu condannare. || relig dannare. || [declarar reprensible] condannare, biasimare, disapprovare, riprovare. || [un malalt] condannare. || [tancar una obertura] murare. || [inutilitzar] inutilizzare.

verb pronominal dannarsi.

condemnar

condemnar

<title type="display">condemnar</title>

    verb
  1. Dir que una persona és culpable d'un crim o d'una cosa mal feta i imposar-li un càstig. A la majoria de països ja no es pot condemnar a mort.
  2. Opinar que una cosa està mal feta, considerar-la digna de càstig. Moltes persones condemnen la guerra.
condemna, condemnat, condemnada

condemnar

condemnar


<title type="display">condemnar</title>

Pronúncia: kundəmná
    verb transitiu
  1. dret condamner. Condemnar un lladre, condamner un voleur. La llei condemna la bigàmia, la loi condamne la bigamie.
  2. religió damnar.
    • [declarar reprensible] condamner.
  3. [un malalt] condamner.
  4. [inutilitzar] condamner. Condemnar una porta, condamner une porte.
  5. figuradament condamner, astreindre, forcer. Ens condemnen a viure sense dignitat, on nous force à vivre sans dignité. Els puristes condemnen aquest mot, les puristes condamnent ce mot.
  6. verb pronominal
  7. religió [damnar-se] se damner.

condemnar

condemnat
-ada


<title type="display">condemnat</title>

Pronúncia: kundəmnát
    adjectiu
  1. condemned.
  2. dret convicted, condemned.
  3. història eclesiàstica damned.
  4. figuradament doomed.
  5. una espècie condemnada a l’extinció a species doomed to extinction.
  6. institucions condemnades a desaparèixer institutions doomed to disappear.
  7. col·loquial [nen] mischievous, naughty.
  8. col·loquial i eufemisme damned, flaming, ruddy.
  9. masculí i femení
  10. dret convicted person, criminal.
  11. el condemnat a mort the condemned man.
  12. els condemnats història eclesiàstica the damned souls.
  13. aquell condemnat del meu oncle eufemisme that ruddy uncle of mine.

condemnat
-ada