Es mostren 594846 resultats

condemnament

condemnament

masculí condemnació © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

condemnament

condemnament

masculí condemnació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condemnament

■ condemnament

masculí Acció de condemnar condemnació
Traducció
Diccionari Català francès

condemnament

condemnament

masculí condemnació
Diccionari der aranés

condemnar

<title type="display">condemnar </title>

    v tr
  1. Prononciar eth jutge ua senténcia impausant ua pena o castig.
  2. Tancar o tapiar pòrtes, hièstres, etc. de manèra que non se pòden hèr servir.
  3. Reprovar, desaprovar.

    4. Català: 1. condemnar, sentenciar; 2. condemnar, barrar; 3. condemnar, reprovar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

condemnar

v tr Prononciar eth jutge ua senténcia impausant ua pena o castig Tancar o tapiar pòrtes, hièstres, etc de manèra que non se pòden hèr servir Reprovar, desaprovar Català 1 condemnar, sentenciar 2 condemnar, barrar 3 condemnar, reprovar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

condemnar


<title type="display">condemnar</title>

  1. Declarar algú culpable per sentència i assenyalar-li una pena.
    sentenciar. El sentenciaren a mort.
    encartar, condemnar algú en contumàcia.
    penitenciar, condemnar imposant una penitència.
    fulminar (fig.), llançar una condemnació, esp. de part de l'Església. Fulminar una excomunió.
    castigar. Una transgressió d'aquesta llei serà castigada severament.
    penar, imposar una pena a algú.
    proscriure, condemnar a l'exili, declarar algú fora de la llei.
    Compareu: reprovar
    Antònims: Graciar o agraciar.
  2. Declarar algú o alguna cosa reprensible.
    blasmar (→)
    reprovar, condemnar un acte com a dolent.
    censurar
    vituperar
    improvar
    estigmatitzar
    protestar contra (una cosa)
    Antònims: Absoldre. Exculpar.
  3. En sentit religiós:
    damnar (a l'infern)
    reprovar, íd.
  4. → obligar.



© Manuel Franquesa

condemnar

Declarar algú culpable per sentència i assenyalar-li una pena sentenciar El sentenciaren a mort encartar , condemnar algú en contumàcia penitenciar , condemnar imposant una penitència fulminar fig, llançar una condemnació, esp de part de l'Església Fulminar una excomunió castigar Una transgressió d'aquesta llei serà castigada severament penar , imposar una pena a algú proscriure , condemnar a l'exili, declarar algú fora de la llei Compareu reprovar Antònims Graciar o agraciar Declarar algú o alguna cosa reprensible blasmar → reprovar , condemnar un acte com a dolent censurar vituperar…
Conjugador Català

condemnar


<title type="display">condemnar</title>

    1. INFINITIU

    1. condemnar

    2. GERUNDI

    1. condemnant

    3. PARTICIPI

    1. condemnat
    2. condemnada
    3. condemnats
    4. condemnades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. condemno
      2. condemnes
      3. condemna
      4. condemnem
      5. condemneu
      6. condemnen

      2. IMPERFET

      1. condemnava
      2. condemnaves
      3. condemnava
      4. condemnàvem
      5. condemnàveu
      6. condemnaven

      3. PASSAT

      1. condemní
      2. condemnares
      3. condemnà
      4. condemnàrem
      5. condemnàreu
      6. condemnaren

      4. FUTUR

      1. condemnaré
      2. condemnaràs
      3. condemnarà
      4. condemnarem
      5. condemnareu
      6. condemnaran

      5. CONDICIONAL

      1. condemnaria
      2. condemnaries
      3. condemnaria
      4. condemnaríem
      5. condemnaríeu
      6. condemnarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. condemni
      2. condemnis
      3. condemni
      4. condemnem
      5. condemneu
      6. condemnin

      2. IMPERFET

      1. condemnés
      2. condemnessis
      3. condemnés
      4. condemnéssim
      5. condemnéssiu
      6. condemnessin

    6. IMPERATIU

    1. condemna
    2. condemni
    3. condemnem
    4. condemneu
    5. condemnin

condemnar

INFINITIU condemnar GERUNDI condemnant PARTICIPI condemnat condemnada condemnats condemnades INDICATIU PRESENT condemno condemnes condemna condemnem condemneu condemnen IMPERFET condemnava condemnaves condemnava condemnàvem condemnàveu condemnaven PASSAT condemní condemnares condemnà condemnàrem condemnàreu condemnaren FUTUR condemnaré condemnaràs condemnarà condemnarem condemnareu condemnaran CONDICIONAL condemnaria condemnaries condemnaria condemnaríem condemnaríeu condemnarien SUBJUNTIU PRESENT condemni condemnis condemni condemnem condemneu condemnin IMPERFET condemnés condemnessis…
Diccionari Català Castellà

condemnar


<title type="display">condemnar</title>

    verb transitiu
  1. dret condenar. Els jutges han condemnat el criminal, los jueces han condenado al criminal.
  2. religió [damnar] condenar. Condemnarà els pecadors, condenará a los pecadores.
  3. [declarar reprensible] condenar.
  4. [un malalt] desahuciar.
  5. [inutilitzar] condenar.
    6. verb pronominal
  6. religió [damnar-se] condenarse.

condemnar

verb transitiu dret condenar Els jutges han condemnat el criminal , los jueces han condenado al criminal religió damnar condenar Condemnarà els pecadors , condenará a los pecadores declarar reprensible condenar un malalt desahuciar inutilitzar condenar verb pronominal religió damnar-se condenarse
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condemnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condemnar</title>

Etimologia: del ll. condemnare, íd., der. del ll. damnum ‘dany’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Declarar (algú) culpable per sentència assenyalant-li una pena. Els jutges l’han condemnat. Els condemnaven a galeres.
    2. per analogia La justícia de Déu els condemnarà a perdurables treballs.
  2. transitiu per extensió Declarar (una cosa) mereixedora de condemna. La llei condemna el robatori. Condemnar, l’Església, una doctrina per herètica.
  3. transitiu figuradament Forçar a alguna cosa penible. Ens condemneu a viure sense dignitat. Condemnar el poble a la ignorància.
  4. transitiu i pronominal especialment Damnar.
  5. transitiu Declarar (algú o alguna cosa) culpable, reprensible, jutjar adversament. Aquesta expressió és condemnada pels gramàtics.
  6. transitiu Declarar (un malalt) irremeiablement pròxim a la mort. No hi ha res a fer, els metges l’han condemnat.
  7. transitiu Reduir (una cosa) a la inactivitat, a no servir, per vella, per dolenta, etc. Condemnar un ferrocarril.
  8. transitiu Tancar per sempre (una obertura, un lloc de pas). Condemnar un portal.

■ condemnar

verb transitiu Declarar algú culpable per sentència assenyalant-li una pena Els jutges l’han condemnat Els condemnaven a galeres per analogia La justícia de Déu els condemnarà a perdurables treballs transitiu per extensió Declarar una cosa mereixedora de condemna La llei condemna el robatori Condemnar, l’Església, una doctrina per herètica transitiu figuradament Forçar a alguna cosa penible Ens condemneu a viure sense dignitat Condemnar el poble a la ignorància transitiu i pronominal especialment Damnar transitiu Declarar algú o alguna cosa culpable, reprensible, jutjar adversament Aquesta…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

condemnar


<title type="display">condemnar</title>

    verb transitiu
  1. verurteilen (a zu dat).
  2. especialment religió verdammen.
  3. figuradament zwingen.
  4. [Öffnung, Weg] zumauern, versperren.
  5. [Schiff] als fahruntüchtig erklären.
  6. [Schwerkranken] aufgeben.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

condemnar

verb transitiu verurteilen a zu dat especialment religió verdammen figuradament zwingen Öffnung, Weg zumauern, versperren Schiff als fahruntüchtig erklären Schwerkranken aufgeben © Günther Haensch i Abadia de Montserrat