Es mostren 594828 resultats

coneixedor
-a


<title type="display">coneixedor</title>

Pronúncia: kunəʃəðó
    adjectiu
  1. [que pot ésser conegut] connaissable.
  2. adjectiu i masculí i femení
  3. [que coneix] connaisseur -euse.
  4. [expert] expert -e, connaisseur -euse. Ésser coneixedor dels vins, être connaisseur en vins.
  5. és coneixedor que [cognoscible] apparemment. És coneixedor que és molt pobre, apparemment il est très pauvre.

coneixedor
-a

coneixedor1

coneixedor1

coneixedor1
| coneixedora

coneixedor1
| coneixedora

coneixedor2

coneixedor2

coneixedor2
| coneixedora

coneixedor2
| coneixedora

coneixement


<title type="display">coneixement</title>

    masculí
  1. [acció i efecte de conèixer] conocimiento.
  2. [seny] conocimiento, juicio.
  3. [saber, ciència] conocimiento.
  4. [sentits] conocimiento. Perdre, cobrar el coneixement, perder, recobrar el conocimiento.
  5. dret examen judicial.
  6. marina, marítim conocimiento.
  7. amb coneixement con conocimiento.
  8. amb coneixement de causa con conocimiento de causa.
  9. perquè en prengueu coneixement para su conocimiento.
  10. tenir coneixement tener conocimiento.
  11. tenir tot el coneixement estar en su pleno conocimiento.

coneixement

coneixement


<title type="display">coneixement</title>

  1. Facultat i acte de conèixer.
    discerniment
    enteniment
    seny, sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Vejam quan posarà seny, aquest noi!
    senderi (fam.), íd.
    judici
    ús de raó
  2. saber
    ciència
  3. Consciència de la pròpia existència.
    consciència, en sentit psicològic, coneixement intuïtiu que l'esperit té de la seva pròpia existència. Quan l'home dorm, perd la consciència dels seus actes.
    esma, estat conscient; noció d'allò que ens succeeix. El nen va caure i va perdre l'esma.
    sentits, en certes frases. Morir amb tots els seus sentits. Perdre els sentits.
  4. examen.
  5. rebut.
  6. coneixença.
  7. Perdre el coneixement: → desmaiar -se.
    Fer perdre el coneixement: → estabornir.



© Manuel Franquesa

coneixement

coneixement


<title type="display">coneixement</title>

Pronúncia: kunəʃəmén
    masculí
  1. knowledge, good sense, understanding.
  2. medicina consciousness.
  3. parlar amb coneixement to know what one is talking about.
  4. obrar amb coneixement de causa to know what one is up to.
  5. perdre el coneixement to lose consciousness.
  6. recobrar el coneixement to regain consciousness.
  7. tenir coneixement d’alguna cosa to know (about) something.
  8. tenir coneixements d’alguna cosa to have knowledge of something, know something about something.
  9. posar alguna cosa en coneixement de to inform someone of something, bring something to someone’s attention.
  10. en tenir-se coneixement del que havia passat as soon as the event became known.
  11. coneixença.

coneixement

coneixement


<title type="display">coneixement</title>

    masculí
  1. Kenntnis f.
  2. també filosofia Erkenntnis f.
  3. Einsicht f.
  4. medicina Bewusstsein n.
  5. nàutica coneixement d'embarcament Konnossement n, Seefrachtbrief m.
  6. perdre el coneixement das Bewusstsein verlieren, bewusstlos werden.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

coneixement

coneixement

<title type="display">coneixement</title>

masculí conoscimento, conoscenza f, cognizione f. || [seny] senno, sensatezza f, cognizione f, giudizio, discernimento. || [saber] conoscenza f, sapere. || [sentits] conoscenza f, conoscimento. Perdre el coneixement, perdere la conoscenza. || amb coneixement de causa con cognizione di causa. || perquè en prengueu coneixement per conoscenza. || tenir coneixement essere molto assennato -a (o giudizioso -a).

coneixement