Es mostren 594844 resultats

conveniently

conveniently

adjective amb comoditat , còmodament , oportunament when you conveniently can do so quan ho puguis fer sense inconvenients
Diccionari Català Alemany

convenientment

convenientment

adverbi Vegeu convenient © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convenientment

■ convenientment

adverbi D’una manera convenient
Traducció
Diccionari Castellà Català

convenio

convenio

masculí conveni Convenio internacional , conveni internacional convenio colectivo conveni collectiu
Diccionari de sinònims Franquesa

convenir


<title type="display">convenir</title>

  1. v. intr.
    anar bé. No li va bé sortir de nits.
    escaure. Això no escau a un home com vós.
    acordar-se (→)
    quadrar
    encaixar. Dir coses que no encaixen, que no convenen.
    consonar (fig.)
    ajustar-se
    adaptar-se
    fer a (o per a). Això no fa al cas. Això no fa per a ell.
    rimar. Això no rima amb el vostre estat.
    ésser útil
    ésser a propòsit
    ésser convenient
    fer el meu (o el teu, o el seu) cas. Fas ton cas si et cases del teu braç (refrany).
    acomodar. Aquestes condicions no m'acomoden, no em convenen.
    caure bé (una cosa). El dia que us caigui bé.
  2. → acudir.
  3. Estar d'acord.
    coincidir
    concordar
    reconèixer
    restar en
    restar d'acord
    admetre (→)
  4. v. tr. Concloure un acord amb algú sobre un punt concret.
    acordar (→)
    estipular
    Antònims: Desconvenir.



© Manuel Franquesa

convenir

v intr anar bé No li va bé sortir de nits escaure Això no escau a un home com vós acordar-se → quadrar encaixar Dir coses que no encaixen , que no convenen consonar fig ajustar-se adaptar-se fer a o per a Això no fa al cas Això no fa per a ell rimar Això no rima amb el vostre estat ésser útil ésser a propòsit ésser convenient fer el meu o el teu , o el seu cas Fas ton cas si et cases del teu braç refrany acomodar Aquestes condicions no m'acomoden , no em convenen caure bé una cosa El dia que us caigui bé → acudir Estar d'acord coincidir concordar reconèixer restar en restar d…
Conjugador Català

convenir


<title type="display">convenir</title>

    1. INFINITIU

    1. convenir

    2. GERUNDI

    1. convenint

    3. PARTICIPI

    1. convingut
    2. convinguda
    3. convinguts
    4. convingudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. convinc
      2. convens
      3. convé
      4. convenim
      5. conveniu
      6. convenen

      2. IMPERFET

      1. convenia
      2. convenies
      3. convenia
      4. conveníem
      5. conveníeu
      6. convenien

      3. PASSAT

      1. convinguí
      2. convingueres
      3. convingué
      4. convinguérem
      5. convinguéreu
      6. convingueren

      4. FUTUR

      1. convindré
      2. convindràs
      3. convindrà
      4. convindrem
      5. convindreu
      6. convindran

      5. CONDICIONAL

      1. convindria
      2. convindries
      3. convindria
      4. convindríem
      5. convindríeu
      6. convindrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. convingui
      2. convinguis
      3. convingui
      4. convinguem
      5. convingueu
      6. convinguin

      2. IMPERFET

      1. convingués
      2. convinguessis
      3. convingués
      4. convinguéssim
      5. convinguéssiu
      6. convinguessin

    6. IMPERATIU

    1. convén
    2. convingui
    3. convinguem
    4. conveniu
    5. convinguin

convenir

INFINITIU convenir GERUNDI convenint PARTICIPI convingut convinguda convinguts convingudes INDICATIU PRESENT convinc convens convé convenim conveniu convenen IMPERFET convenia convenies convenia conveníem conveníeu convenien PASSAT convinguí convingueres convingué convinguérem convinguéreu convingueren FUTUR convindré convindràs convindrà convindrem convindreu convindran CONDICIONAL convindria convindries convindria convindríem convindríeu convindrien SUBJUNTIU PRESENT convingui convinguis convingui convinguem convingueu convinguin IMPERFET convingués convinguessis convingués convinguéssim…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convenir</title>

Etimologia: del ll. convenīre ‘aplegar-se, coincidir, adaptar-se’ 1a font: 1381
    verb
  1. intransitiu
    1. Anar bé, ésser útil, a propòsit. Això no convé a un home de la seva posició. No li convé sortir de nits. Convé que li escriguis.
    2. si molt convé locució adverbial Expressió emprada en anunciar la possibilitat d’un fet que contraria allò que hom espera, que hom prepara, etc.
  2. intransitiu antigament Concórrer. Convenir en judici.
    1. intransitiu Estar d’acord, ésser d’un mateix parer, amb un altre. Tots convenim en el mèrit d’aquesta obra. No convinc pas amb ell en aquesta qüestió.
    2. transitiu Concloure un acord amb algú sobre un punt determinat. Què heu convingut? Hem convingut d’anar-hi tots dos.

■ convenir

verb intransitiu Anar bé, ésser útil, a propòsit Això no convé a un home de la seva posició No li convé sortir de nits Convé que li escriguis si molt convé locució adverbial Expressió emprada en anunciar la possibilitat d’un fet que contraria allò que hom espera, que hom prepara, etc intransitiu antigament Concórrer Convenir en judici intransitiu Estar d’acord, ésser d’un mateix parer, amb un altre Tots convenim en el mèrit d’aquesta obra No convinc pas amb ell en aquesta qüestió transitiu Concloure un acord amb algú sobre un punt determinat Què heu convingut Hem convingut d’anar-hi tots dos
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

convenir

convenir

    verb intransitiu
  1. [anar bé] convenir. No li convé sortir de nits, no le conviene salir de noche.
  2. antigament [concórrer] convenir p fr, acudir.
  3. [estar d'acord] convenir. Tots convenim en el seu mèrit, todos convenimos en su mérito.
  4. hi convinc convengo en ello.
  5. si molt convé si se tercia, a lo mejor.
    6. verb transitiu
  6. convenir, acordar. Què heu convingut?, ¿qué habéis convenido?

convenir

verb intransitiu anar bé convenir No li convé sortir de nits , no le conviene salir de noche antigament concórrer convenir p fr , acudir estar d'acord convenir Tots convenim en el seu mèrit , todos convenimos en su mérito hi convinc convengo en ello si molt convé si se tercia , a lo mejor verb transitiu convenir , acordar Què heu convingut , qué habéis convenido
Diccionari Castellà Català

convenir


<title type="display">convenir</title>

    [Se conjuga como: venir] verb transitiu
  1. [acordar] convenir. ¿Qué habéis convenido?, què heu convingut?
    2. verb intransitiu
  2. poc freqüent [acudir] concórrer.
  3. [ser útil] convenir.
  4. [concordar] concordar, lligar. Lo que dice conviene con lo que sabíamos, allò que diu concorda amb allò que sabíem.
  5. [acomodarse] acomodar-se pron, adir-se pron. Este piso conviene a nuestras necesidades, aquest pis s'acomoda a les nostres necessitats.
  6. convengo en ello hi convinc, hi estic d'acord.
    7. verb pronominal
  7. poc freqüent [ponerse de acuerdo] avenir-se. No nos convinimos en el precio, no ens vam avenir en el preu.

convenir

Se conjuga como venir verb transitiu acordar convenir Qué habéis convenido , què heu convingut verb intransitiu poc freqüent acudir concórrer ser útil convenir concordar concordar , lligar Lo que dice conviene con lo que sabíamos , allò que diu concorda amb allò que sabíem acomodarse acomodar-se pron , adir-se pron Este piso conviene a nuestras necesidades , aquest pis s'acomoda a les nostres necessitats convengo en ello hi convinc , hi estic d'acord verb pronominal poc freqüent ponerse de acuerdo avenir-se No nos convinimos en el precio , no ens vam avenir en el preu
Diccionari Francès Català

convenir


<title type="display">convenir</title>

Pronúncia: kɔ̃vniʀ
    verb transitiu indirecte
  1. [à] [être convenable] convenir. Ce remède ne me convient pas, aquest remei no em convé. Il convient qu’on y aille, convé que hi anem.
  2. convenir de reconèixer. Ils avaient convenu de leurs erreurs, havien reconegut els seus errors. Tu dois en convenir, ho has de reconèixer .
    • convenir (o decidir). Ils ont convenu d’un prix, han convingut un preu. Elles ont convenu de payer, han decidit de pagar.
  3. convenir que convenir (o decidir, o acordar) que. Je conviens qu’il a raison, convinc (o estic d’acord) que té raó. Il a été convenu qu’il partirait, s’ha decidit que ell partiria.
  4. comme convenu com ha estat (o com havíem) acordat.
  5. comme il convient com cal.
    6. verb pronominal
  6. avenir-se, coincidir intr, escaure’s, adir-se. Ils ne se conviennent pas, no s’avenen.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

convenir

verb transitiu indirecte à être convenable convenir Ce remède ne me convient pas , aquest remei no em convé Il convient qu’on y aille , convé que hi anem convenir de reconèixer Ils avaient convenu de leurs erreurs , havien reconegut els seus errors Tu dois en convenir , ho has de reconèixer • convenir o decidir Ils ont convenu d’un prix , han convingut un preu Elles ont convenu de payer , han decidit de pagar convenir que convenir o decidir, o acordar que Je conviens qu’il a raison , convinc o estic d’acord que té raó Il a été convenu qu’il partirait , s’ha decidit que ell…