Es mostren 594823 resultats

airborne


<title type="display">airborne</title>

Pronúncia: ˈɛəˈbɔːn
    adjective
  1. Military aerotransportat.
  2. [germ] transmès per l'aire.
  3. [seed] portat pel vent.
  4. suddenly we were airborne de cop ens vam trobar llançats enlaire.

airborne

aircraft

aircraft

aircraft carrier

aircraft carrier

aircrew

aircrew

aire

<title type="display">aire </title>

Body
    nòm m
  1. Fluïd gasós que forme era atmosfèra dera tèrra.
  2. Semblant, especiaument d’ua persona.

  3. Català: 1. aire; 2. aire, aparença f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

aire

aire


<title type="display">aire</title>

  1. airecel, aire llunyà quan no té altre fons que la volta aparent del cel. Davant nostre vèiem els arbres dibuixar-se a l'airecel.
    celistre, aire fred, acanalat, que passa per les obertures de la casa mal tancades.
    ambient. En aquella sala hi havia un ambient irrespirable (s'usa també en sentit fig.).
    atmosfera, porció d'aire continguda en un local. Al cafè hi havia una atmosfera irrespirable.
    baf, aire expirat per una persona o aire viciat d'un lloc reclòs.
    buf, aire que hom fa bufant.
    vent (→), aire posat naturalment o artificialment en moviment. Es feia vent amb un diari plegat.
  2. aparença.
  3. A l'aire lliure: A cel obert. A ple aire. A camp ras.
  4. Prendre l'aire: → airejar -se.



© Manuel Franquesa

aire

aire


<title type="display">aire</title>

    masculí
  1. [fluid] aire.
  2. aires pl. L'avió vola per l'aire, el avión vuela por los aires.
  3. [vent] aire.
  4. [posat] aire, aspecto.
  5. música aire.
  6. figuradament [manera de moure's] aire.
  7. agafar un cop d'aire figuradament i familiarment [constipar-se] resfriarse, constiparse, coger aire p fr, airearse p fr.
  8. aire acanalat aire colado.
  9. aire comprimit aire comprimido.
  10. aire condicionat aire acondicionado.
  11. aire de família parecido de familia.
  12. aires de suficiència figuradament i familiarment aire de suficiencia.
  13. a mig aire de a media altura de.
  14. a ple aire (o a l'aire lliure) al aire libre.
  15. canviar d'aires cambiar (o mudar) de aires.
  16. en l'aire [enlaire] al aire.
  17. en l'aire [un negoci] en el aire.
  18. exposar a l'aire exponer al aire.
  19. fendre l'aire herir el aire.
  20. fer aire hacer aire.
  21. fer aire [ventar] dar aire.
  22. prendre un aire de perdonavides figuradament i familiarment ponerse flamenco.
  23. tenir aires de... tener aires de...
  24. tenir un aire amb figuradament i familiarment [assemblar-se] darse un aire a.
  25. tenir uns aires de gran senyor figuradament i familiarment dárselas de gran señor.
  26. viure de l'aire del cel figuradament i familiarment mantenerse (o sustentarse) de aire, vivir del aire.

aire

aire


<title type="display">aire</title>

    masculí
  1. [fluido] aire. Aire húmedo, seco, saturado, aire humit, sec, saturat.
  2. plural aire sing. El avión vuela por los aires, l'avió vola per l'aire.
  3. aire, vent. Hace mucho aire, fa molt d'aire.
  4. aire, vent. Dar aire con un fuelle, fer aire amb una manxa.
  5. [aspecto] aire, semblant, posat. Miraba con aire distraído, mirava amb aire distret.
  6. música aire, moviment.
  7. música [canción] aire. Aires montañeses, aires muntanyencs.
  8. figuradament [garbo] aire.
  9. [del caballo] pas.
  10. americanisme ballet, dansa f [folklòrica].
  11. americanisme zoologia [Solenodon paradoxus] [mena de] teixó.
  12. aire acondicionado aire condicionat.
  13. aire colado [viento] celistre, aire acanalat.
  14. aire comprimido aire comprimit.
  15. aire de suficiencia figuradament aires de suficiència.
  16. al aire enlaire, en l'aire. Disparar al aire, disparar enlaire (o en l'aire).
  17. al aire libre a ple aire, a l'aire lliure. Pasamos la noche al aire libre, vam passar la nit a ple aire.
  18. azotar el aire figuradament donar cops a l'aire.
  19. cambiar (o mudar) de aires canviar d'aires.
  20. cambiar (o mudarse) el aire girar-se la truita, bufar nous vents.
  21. cogerlas (o matarlas) en el aire familiarment [ser muy listo] agafar-ho (o copsar-ho) al vol.
  22. con un pie en el aire [un negocio] en suspens, en l'aire.
  23. dar aire [abanicar] fer vent (o aire).
  24. dar aire figuradament [dinero] dissipar, menjar-se.
  25. darle a alguien el aire de cierta cosa [sospecharla] fer a algú l'efecte (o mala espina).
  26. darse aire poc freqüent [apresurarse] donar-se aire, donar-se ànsia (o pressa).
  27. darse aires de [presumir] fer gala (o ostentanció, o ufana, o bocades) de.
  28. darse un aire a [parecerse] tenir un aire (o un tirat) amb.
  29. de buen aire de grat, de bon grat, de bona gana, per grat.
  30. dejar en el aire figuradament deixar en suspens (o sense resoldre, o pendent).
  31. de mal aire a desgrat, de mala gana, a contracor.
  32. echar al aire [una parte del cuerpo] anar amb [una part del cos] a la fresca.
  33. echar (o lanzar, o tirar) al aire tirar enlaire (o en l'aire).
  34. en el aire en suspens, sense resoldre.
  35. estar en el aire [radio, televisión] estar en antena.
  36. exponer al aire exposar a l'aire.
  37. hacer aire fer vent (o aire).
  38. herir el aire fendre l'aire.
  39. lleno de aire [vanidoso] ple de fums, bufat, inflat.
  40. lleno de aire [superficial] buit, lleuger, superficial.
  41. llevarle a alguien el aire seguir la veta a algú.
  42. mantenerse (o sustentarse) de aire [vivir con poco] viure de l'aire del cel.
  43. mudarse el aire figuradament i poc freqüent [cambiar la suerte] girar-se la truita.
  44. ¿qué aires le traen por aquí? quin vent us (o et) porta per ací?
  45. quedar (o quedarse) en el aire figuradament [una pregunta] restar en suspens, restar pendent.
  46. ser aire figuradament ésser un buf.
  47. tener aires de... tenir aires de...
  48. tomar el aire [pasearse] escampar la boira.
  49. vivir del aire figuradament [vivir con poco] viure de l'aire del cel.

aire

aire


<title type="display">aire</title>

Pronúncia: ɛʀ
    femení
  1. matemàtiques i anatomia àrea. L’aire du rectangle, l’àrea del rectangle. Aire mitral, àrea mitral. Aire de repos, àrea de servei.
  2. [zone] àrea, camp m, domini m, zona. Aire linguistique, àrea lingüística. Aire d’activité, àrea d’activitat (camp d’actuació).
  3. agricultura era.
  4. niu m dels ocells de presa.
  5. aire d’aterrissage zona (o pista) d’aterratge.
  6. aire de vent quarta (de la rosa dels vents).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

aire

aire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aire</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ai_re
Homòfon: aira
Etimologia: del ll. āēr, āĕris, i aquest del gr. aḗr, aéros, íd. 1a font: s. XIII
Body
    masculí
  1. química i física
    1. Mescla de gasos (nitrogen, oxigen, argó, anhídrid carbònic i altres gasos rars) que forma l’atmosfera terrestre. Aire humit, saturat, sec.
    2. Nom genèric donat antigament als gasos.
    1. L’aire com a medi (per oposició a terra i a aigua). Volar per l’aire.
    2. aire emmetzinat Aire molt fred i perillós per a la salut.
    3. a mig aire locució adverbial A mitja alçària.
    4. a ple aire (o a l’aire lliure) A cel descobert.
    5. canviar d’aires Canviar de clima, d’ambient.
    6. en l’aire locució adverbial Enlaire.
    7. viure de l’aire del cel figuradament Menjar molt poc.
    8. viure de l’aire del cel figuradament Tenir pocs mitjans econòmics, pocs recursos.
  2. plural clima 1. Mudar d’aires.
    1. Aire en moviment, vent (especialment el de poca intensitat).
    2. cop d’aire Ventada.
    3. cop d’aire patologia Estat inflamatori a causa de l’acció de l’aire fred.
    4. estar entre dos aires Estar entre dues obertures que estableixen un corrent d’aire.
    1. Aparença, aspecte. No es pot negar que el noi té un cert aire de família.
    2. Actitud o posat expressius d’una qualitat personal o d’una emoció.
    3. tenir un aire Tenir una semblança.
  3. Manera peculiar de moure’s una persona en caminar, en ballar o en fer un exercici qualsevol.
  4. esports
    1. En l’hípica, manera d’avançar el cavall.
    2. aire artificial Aire après mitjançant l’ensinistrament.
    3. aire natural Aire espontani del cavall.
  5. Petit atac, ombra, brot. Ha tingut un aire de feridura, de bogeria.
  6. música
    1. Moviment o temps musical.
    2. Melodia, tema, cançó.
  7. aire complementari fisiologia animal Volum de reserva inspiratòria.
  8. aire comprimit tecnologia Aire sotmès a una pressió superior a l’atmosfèrica.
  9. aire condicionat tecnologia Aire que, tractat en un aparell o una instal·lació de condicionament d’aire, presenta les condicions higroscòpiques, tèrmiques i de depuració adequades per a crear en un local un ambient de característiques predeterminades i per a mantenir-l’hi.
  10. aire de reserva fisiologia animal Volum màxim que hom pot expulsar després d’una expiració normal.
  11. aire enrarit mineria Aire que, per manca de ventilació en les galeries d’una mina, s’ha empobrit en oxigen i s’ha carregat d’anhídrid carbònic i d’altres gasos.
  12. aire suplementari fisiologia animal Aire de reserva.
  13. bosses d’aire meteorologia Terme obsolet, conservat al llenguatge popular, per a indicar la turbulència tèrmica o dinàmica.
  14. corda a l’aire música Dit de la corda dels instruments amb mànec quan hom la fa vibrar en tota la seva longitud sense subjectar-la amb cap dit que li faci produir un so més agut.
  15. massa d’aire meteorologia Gran extensió d’aire en la qual les propietats físiques de l’aire, la temperatura i la humitat varien poc en sentit horitzontal. Massa d’aire àrtic. Massa d’aire polar.
  16. aire! (o aire, que vol dir vent!) col·loquialment Expressió que hom usa per a dir a algú que se’n vagi. Aire, que fas nosa!
  17. donar-se aire Cuitar a fer alguna cosa; afanyar-se.

aire