Es mostren 594827 resultats

-ós2
| -osa


<title type="display">-ós</title><lbl type="homograph">2</lbl>

  1. Sufix, del llatí -osus, -a, que indica agent. Ex.: cobejós, abundós, relliscós.
  2. Sufix, del llatí -osus, -a, que significa:
    1. ‘tirant a’. Ex.: blavós, vermellós.
    2. ‘que té qualitats pròpies de’. Ex.: argilós, greixós, gasós.
    3. ‘caracteritzat per’. Ex.: luxós, envejós, sortós, enginyós, rigorós.



    3. Vegeu també:
    -ós1

-ós2
| -osa

Sufix, del llatí -osus, -a , que indica agent Ex cobejós, abundós, relliscós Sufix, del llatí -osus, -a , que significa ‘tirant a’ Ex blavós, vermellós ‘que té qualitats pròpies de’ Ex argilós, greixós, gasós ‘caracteritzat per’ Ex luxós, envejós, sortós, enginyós, rigorós Vegeu també -ós 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

-osa1

-osa1

química orgànica i bioquímica Terminació genèrica dels noms dels sucres o hidrats de carboni Vegeu també -osa 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

-osa2

-osa2

Sufix, del llatí -osus, -a , que significa ‘terreny plantat de’ Ex fajosa, avetosa, avellanosa Vegeu també -osa 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ -osi

■ -osi

Forma sufixada del mot grec ō͂sis , que significa ‘impulsió, formació, procés’ i que, en terminologia mèdica, significa ‘estat patològic’ Ex apoteosi, nefrosi, psicosi
Gran Diccionari de la llengua catalana

-òsid


<title type="display">-òsid</title>

química orgànica i bioquímica Terminació característica dels noms dels acetals cíclics obtinguts per reacció dels hidrats de carboni amb alcohols en medi àcid. Ex.: furanòsid, piranòsid.

-òsid

química orgànica i bioquímica Terminació característica dels noms dels acetals cíclics obtinguts per reacció dels hidrats de carboni amb alcohols en medi àcid Ex furanòsid, piranòsid
Gran Diccionari de la llengua catalana

-ot


<title type="display">-ot</title>

  1. Sufix, del llatí -ottus, -a, que significa:
    1. ‘mena de’. Ex.: unglot, cuixot, illot.
    2. ‘mascle o forma masculina de’. Ex.: guatllot, merlot, bruixot, didot, abellot.
  2. Sufix, del llatí -ottus, -a, que indica:
    1. To despectiu. Ex.: xicotot, lletjot, grassot.
    2. Forma afectiva del nom propi. Ex.: Perot, Miquelot.

-ot

Sufix, del llatí -ottus, -a , que significa ‘mena de’ Ex unglot, cuixot, illot ‘mascle o forma masculina de’ Ex guatllot, merlot, bruixot, didot, abellot Sufix, del llatí -ottus, -a , que indica To despectiu Ex xicotot, lletjot, grassot Forma afectiva del nom propi Ex Perot, Miquelot
Gran Diccionari de la llengua catalana

-ota


<title type="display">-ota</title>

  1. Sufix, del llatí ottus, -a, que denota un to despectiu. Ex.: cadirota.
  2. Sufix, del llatí -ottus, -a, que significa ‘mena de’. Ex.: aiguota, carota, cabota.

-ota

Sufix, del llatí ottus, -a , que denota un to despectiu Ex cadirota Sufix, del llatí -ottus, -a , que significa ‘mena de’ Ex aiguota, carota, cabota
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ -par
| -para

■ -par
| -para

Forma sufixada del mot llatí parere , que significa ‘parir’ i que és emprada per a indicar el tipus de reproducció de l’espècie animal o el nombre de parts que ha tingut una dona Ex gemmípar, unípar, ovípar, multípara
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ -pata

■ -pata

Forma sufixada del mot grec páthos ‘sofriment’, ‘malaltia’, que significa ‘malalt de’ Ex psicòpata
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ -patia

■ -patia

Forma sufixada del mot grec páthos , que significa ‘sofriment’, ‘malaltia’ Ex neuropatia, telepatia