Es mostren 594823 resultats

arrencar

<title type="display">arrencar</title>

    [També arrancar]
    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Separar una cosa del lloc on està agafada estirant-la amb força. Els pagesos arrenquen les patates, les cebes i altres plantes per collir-les; també es pot arrencar un arbre o la branca d'un arbre, un cabell, un queixal, un clau de la paret, etc.
  2. Aconseguir o obtenir una cosa d'una persona amb esforç i treball. Si una persona és molt avara, no se li pot arrencar ni un duro. També diem que hem arrencat d'algú la promesa de fer una cosa.
  3. Començar a funcionar o a moure's. Diem, per exemple, que el motor del cotxe no arrenca, que un tren arrenca o que una persona ha arrencat a córrer.
  4. Començar a fer una cosa. Un ocell arrenca el vol, una criatura arrenca el plor, una olla arrenca el bull.
  5. Tenir alguna cosa el seu naixement o punt de partida en una altra. Les branques d'un arbre arrenquen del tronc.

arrencar

També arrancar Conjugació amb QU davant E, I verb Separar una cosa del lloc on està agafada estirant-la amb força Els pagesos arrenquen les patates, les cebes i altres plantes per collir-les també es pot arrencar un arbre o la branca d'un arbre, un cabell, un queixal, un clau de la paret, etc Aconseguir o obtenir una cosa d'una persona amb esforç i treball Si una persona és molt avara, no se li pot arrencar ni un duro També diem que hem arrencat d'algú la promesa de fer una cosa Començar a funcionar o a moure's Diem, per exemple, que el motor del cotxe no arrenca, que un tren arrenca o…
Diccionari Català Alemany

arrencar


<title type="display">arrencar</title>

    verb transitiu
  1. (ab-, aus-, heraus-, ent-, fort-, los-, weg-)reißen.
  2. [Pflanzen, Haar, Feder] (her)ausreißen.
    1. [Kartoffeln, Rüben] auch aus-hacken, -machen, -graben, (aus)roden.
    2. [Unkraut] auch (aus)jäten.
    3. [Haar, Feder] auch auszupfen.
  3. [Nagel] herausziehen.
  4. [Zahn] ziehen.
  5. [Schleim] aushusten.
  6. figuradament ent-reißen, -locken.
  7. antigament desembeinar.
  8. la tempestat ha arrencat moltes oliveres der Sturm hat viele Ölbaume entwurzelt.
  9. arrencar una branca d'un arbre einen Zweig von einem Baum abreißen.
  10. m'han arrencat del llit sie haben mich aus dem Bett gerissen.
  11. arrencar (algú) de la mort (les flames) jemanden dem Tod (den Flammen) entreißen.
  12. el gos li va arrencar l'orella d'una mossegada der Hund riss ihm das Ohr mit einem Biss ab oder biss ihm das Ohr ab.
  13. arrencar a (algú) (una cosa) de les mans jemandem etwas aus der Hand reißen.
  14. arrencar a (algú) un secret (una confessió, una prometença) jemandem ein Geheimnis (ein Geständnis, ein Versprechen) entlocken.
  15. arrencar un negoci ein Geschäft in Gang oder in Schwung bringen.
    16. verb intransitiu
  16. sich in Bewegung setzen.
  17. starten.
    1. anziehen.
    2. ab-, los- laufen.
    3. ab-, an-, losfahren.
    4. antraben, ab-fliegen, -segeln.
  18. ausgehen (de von dat).
    • figuradament auch zurückgehen (auf ac).
  19. el cotxe s'ha engegat, però no arrenca das Auto ist angesprungen, aber es fährt nicht an.
  20. amb el pes de la càrrega, el cavall no podia arrencar durch das Gewicht der Ladung konnte das Pferd nicht anziehen.
  21. au, arrenquem, que es fa tard! los, brechen wir auf, es wird spät!
  22. els arcs arrenquen de capitells die Bogen gehen von Kapitellen aus.
  23. el dret català arrenca del romà das katalanische Recht geht auf das römische zurück.
  24. [Funktionsverb] arrencar el plor od a plorar in Tränen ausbrechen.
    • losheulen.
  25. arrencar el bull aufkochen, zum Kochen kommen.
  26. arrencar a córrer losrennen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

arrencar

verb transitiu ab-, aus-, heraus-, ent-, fort-, los-, weg-reißen Pflanzen, Haar, Feder herausreißen Kartoffeln, Rüben auch aus-hacken, -machen, -graben, ausroden Unkraut auch ausjäten Haar, Feder auch auszupfen Nagel herausziehen Zahn ziehen Schleim aushusten figuradament ent-reißen, -locken antigament desembeinar la tempestat ha arrencat moltes oliveres der Sturm hat viele Ölbaume entwurzelt arrencar una branca d'un arbre einen Zweig von einem Baum abreißen m'han arrencat del llit sie haben mich aus dem Bett gerissen arrencar algú de la mort les flames jemanden…
Diccionari Català francès

arrencar


<title type="display">arrencar</title>

Pronúncia: ərəŋká
    verb transitiu
  1. [treure amb esforç] arracher, extraire, enlever, ôter. Arrencar un clau, arracher un clou. Arrencar un queixal, arracher une dent .
    • [l'herba, un arbre] arracher.
  2. medicina [expectorar] cracher avec effort.
  3. [desembeinar] dégainer.
  4. figuradament [obtenir o aconseguir] arracher, extorquer, obtenir, soutirer. Arrencar diners a un avar, arracher de l'argent à un avare. Arrencar una prometença, arracher une promesse.
  5. marina, marítim [un vaixell] forcer la vitesse.
  6. [començar bruscament una acció] commencer à, se mettre à. Arrencar el bull, commencer à bouillir. Arrencar el plor, se mettre à pleurer.
    7. verb intransitiu
  7. [tenir l'origen] partir de, avoir son origine. De la plaça arrenquen cinc carrers, de la place partent cinq rues .
    • figuradament [idees, sentiments, etc] provenir, tirer son origine, venir, procéder, découler.
  8. marina, marítim [desaferrar l'àncora] lever l'ancre, désancrer.
  9. arquitectura [un arc, una volta] commencer, partir.
  10. automòbil, automobilisme [el motor] démarrer, partir.
    • [el vehicle] commencer à rouler.
  11. [començar] commencer, débuter.
  12. arrencar a [seguit d'infinitiu] [començar una acció] commencer à (se mettre à). Arrencar a córrer, se mettre à courir. Arrencar a plorar, se mettre à pleurer (éclater en sanglots, fondre en larmes).

arrencar

verb transitiu treure amb esforç arracher , extraire , enlever , ôter Arrencar un clau , arracher un clou Arrencar un queixal , arracher une dent • l'herba, un arbre arracher medicina expectorar cracher avec effort desembeinar dégainer figuradament obtenir o aconseguir arracher , extorquer , obtenir , soutirer Arrencar diners a un avar , arracher de l'argent à un avare Arrencar una prometença , arracher une promesse marina, marítim un vaixell forcer la vitesse començar bruscament una acció commencer à , se mettre à Arrencar el bull , commencer à bouillir Arrencar el…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrencar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrencar</title>

Etimologia: d’origen incert, però segurament preromà, indoeuropeu, no cèltic, amb un significat bàsic de ‘aferrar, agafar amb violència’ 1a font: s. XI
    verb
  1. transitiu
    1. Treure, desprendre amb esforç (alguna cosa) d’allò a què és plantada o adherida o de què forma part. Arrencar (de terra) un arbre, una mata, l’herba dolenta. Arrencar pastanagues, patates. Arrencar una branca d’un arbre. Arrencar els claus d’una post. Arrencar una dent, un queixal.
    2. patologia Expectorar.
    3. Desembeinar.
  2. transitiu Obtenir o aconseguir (alguna cosa) d’una persona amb esforç, amb treballs, amb astúcia, prendre-la-hi amb violència. No es deixava arrencar els diners ni amenaçant-lo. Arrencar a algú una prometença, una confessió.
    1. transitiu Començar bruscament (una acció que exigeix un esforç considerable, que costa de produir-se). Arrencar el vol. Arrencar el plor, la suor. Arrencar el bull.
    2. intransitiu Començar a caminar, a traslladar-se, etc., un animal, un vehicle, etc. Amb el pes de la càrrega i la pujada l’auto no podia arrencar. El ruc arrencà a córrer. Si no el pegues, no arrenca.
    3. transitiu Posar en marxa (un vehicle de motor, una màquina). Arrencar una moto.
  4. intransitiu Tenir l’origen. Del cementiri arrenca un camí estret. Uns principis que arrenquen de la filosofia grega.
  5. transitiu marina, marítim Augmentar la velocitat del vaixell.
  6. intransitiu marina, marítim Desaferrar l’àncora, o les seves ungles, del fons.

■ arrencar

verb transitiu Treure, desprendre amb esforç alguna cosa d’allò a què és plantada o adherida o de què forma part Arrencar de terra un arbre, una mata, l’herba dolenta Arrencar pastanagues, patates Arrencar una branca d’un arbre Arrencar els claus d’una post Arrencar una dent, un queixal patologia Expectorar Desembeinar transitiu Obtenir o aconseguir alguna cosa d’una persona amb esforç, amb treballs, amb astúcia, prendre-la-hi amb violència No es deixava arrencar els diners ni amenaçant-lo Arrencar a algú una prometença, una confessió transitiu Començar bruscament una acció que exigeix un…
Informació complementària
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

arrencar [o arrancar]


<title type="display">arrencar<hi rend="plain"> [o </hi>arrancar<hi rend="plain">]</hi></title>

  1. v. tr.
    arrencar d'arrel (o de soca-rel), arrencar del tot, íntegrament.
    desarrelar
    extirpar, arrencar d'arrel una planta. També en sentit fig. Extirpar un mal costum.
    erradicar. Erradicar un vici.
    extreure. Extreure un queixal.
    esqueixar, arrencar una rama d'una planta.
    arrabassar, arrencar les plantes d'un terreny; arrencar una planta de soca-rel.
    esbrancar o desbrancar, arrencar les branques.
    esgotimar (→), arrencar gotims de raïm.
    llevar. Llevar el suro d'una alzina surera. Llevar la pell.
    desplantar, arrencar una cosa plantada.
    eixarcolar (→), arrencar les herbes dels sembrats.
  2. → aconseguir, obtenir.
  3. → prendre.
  4. → començar.
  5. v. intr. → néixer, començar (intr.).



© Manuel Franquesa

arrencar [o arrancar]

v tr arrencar d'arrel o de soca-rel , arrencar del tot, íntegrament desarrelar extirpar , arrencar d'arrel una planta També en sentit fig Extirpar un mal costum erradicar Erradicar un vici extreure Extreure un queixal esqueixar , arrencar una rama d'una planta arrabassar , arrencar les plantes d'un terreny arrencar una planta de soca-rel esbrancar o desbrancar , arrencar les branques esgotimar →, arrencar gotims de raïm llevar Llevar el suro d'una alzina surera Llevar la pell desplantar , arrencar una cosa plantada eixarcolar →, arrencar les herbes dels sembrats → aconseguir , obtenir…
Diccionari Català Alemany

arrencat
-ada

arrencat
-ada

adjectiu entschlossen Person una botiga ben arrencada ein Laden, der gut angelaufen ist © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrencat
| arrencada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrencat</title>

Etimologia: de arrencar
    adjectiu
  1. Resolt, decidit, obstinat, a fer, a obtenir, una cosa.
  2. Que es troba en bona marxa, en procés d’expansió. Ja tenim el negoci arrencat.
  3. heràldica
    1. Dit de la planta o el tronc amb les arrels penjants.
    2. Dit dels membres o els caps tallats d’una manera irregular o amb fils de sang.

■ arrencat
| arrencada

adjectiu Resolt, decidit, obstinat, a fer, a obtenir, una cosa Que es troba en bona marxa, en procés d’expansió Ja tenim el negoci arrencat heràldica Dit de la planta o el tronc amb les arrels penjants Dit dels membres o els caps tallats d’una manera irregular o amb fils de sang
Traducció
Diccionari Català Anglès

arrencat
-ada

arrencat
-ada

adjectiu determined resolute
Diccionari Català Italià

arrencat
-ada

arrencat
-ada

adjectiu resolt, decidit deciso -a, risoluto -a, energico -a
DIDAC Diccionari escolar

arrencat

<title type="display">arrencat</title>

adjectiu Es diu de l'empresa, el negoci, el projecte, etc., que funciona bé, que es troba en procés de realització o d'expansió. Una botiga arrencada té clients i s'hi guanyen diners.

arrencat

adjectiu Es diu de l'empresa, el negoci, el projecte, etc, que funciona bé, que es troba en procés de realització o d'expansió Una botiga arrencada té clients i s'hi guanyen diners