Es mostren 594845 resultats

Reimschmied

Reimschmied

rein


<title type="display">rein</title>

Pronúncia: reɪn
    noun
  1. regna, brida.
  2. to hold the reins (aguantar \ portar) les regnes.
  3. with a loose rein a tota brida, a brida abatuda.
  4. with a slack rein amb feblesa.
  5. to give a horse the reins donar a un cavall tota la brida.
  6. to give rein to (one's anger) donar regna solta a (la pròpia còlera).
  7. to draw rein estirar la brida, aturar-se.
  8. to keep a tight rein (on \ over) someone vigilar estretament algú.
  9. to drop the reins afluixar les regnes.
  10. (idem) donar-se, abandonar.
  11. transitive verb
  12. to rein in a horse estirar la brida a un cavall.
  13. to rein in tornar a fer anar un cavall al pas.
  14. to rein someone in retenir algú, mantenir algú sota la disciplina.
  15. to rein up a horse aturar un cavall.
  16. to rein back a horse fer recular un cavall.
  17. intransitive verb
  18. to rein in aturar-se.

rein

rein


<title type="display">rein</title>

Pronúncia: ʀɛ̃
    masculí
  1. anatomia ronyó. Ablation du rein, ablació del ronyó (nefrectomia). Maladie du rein, malaltia del ronyó (renal) .
    plural ronyonada f sing, lloms, regió f sing lumbar.
  2. arquitectura ronyó.
  3. avoir les reins solides figuradament tenir el ronyó cobert (o anar fort -a d’armilla).
  4. avoir mal aux reins tenir mal de ronyons (o dolor lumbar).
  5. casser les reins à qqn figuradament trencar les costelles a (o aplanar les costures a, o estomacar o apallissar o bastonejar) algú.
    mettre à qqn l’épée dans les reins burxar (o agullonar, o atiar) algú.
  6. tour de reins medicina lumbago (o esllomadura f).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rein

rein1


<title type="display">rein</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    adjectiu
  1. net.
  2. també figurat pur, mer.
  3. [echt] autèntic, legítim.
  4. [fehlerlos] perfecte, irreprotxable, irreprensible.
  5. [Gewinn] net.
  6. aus reiner Furcht de mera por, per pura basarda.
  7. etw ins Reine bringen arranjar o arreglar.
  8. dilucidar (o treure l’aigua clara d’)u/c.
  9. mit j-m ins Reine kommen entendre’s (o arribar a un acord) amb alg.
  10. rein machen netejar.
  11. ins Reine schreiben posar en net (un esborrany).
  12. Vegeu Mund.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

rein1

rein2

rein2

Rein2

Rein2

reïna

reïna

reina


<title type="display">reina</title>

    femení
  1. reina. La reina d'Anglaterra, la reina de Inglaterra.
  2. figuradament [apel·latiu afectuós] reina.
  3. figuradament [la millor de la seva mena] reina. La reina de les flors és la rosa, la reina de las flores es la rosa.
  4. entomologia [abella reina] reina, abeja reina (o maesa, o maestra, o machiega).
  5. jocs d'entreteniment [escacs] reina, dama.
  6. reina clàudia [pruna] ciruela claudia, reina claudia.
  7. reina de les flors botànica [Cereus speciosissimus] cirio.
  8. reina dels boscs botànica [Asperula odorata] asperilla, hierba de las siete sangrías.
  9. reina mare reina madre.
  10. reina santíssima! familiarment ¡Virgen santa (o santísima)!

reina

reina


<title type="display">reina</title>

    femení
  1. reina, regina. La reina de Inglaterra, la reina d'Anglaterra.
  2. [abeja maestra] reina, eixamenera.
  3. [dama en el ajedrez] reina.
  4. figuradament [la mejor de su clase] reina. La rosa es la reina de las flores, la rosa és la reina de les flors.
  5. [apelativo cariñoso] reina.
  6. reina claudia [ciruela] reina (o pruna) clàudia.
  7. reina de los prados botànica [Filipendula ulmaria] ulmària.
  8. reina luisa botànica [luisa] marialluïsa.
  9. reina madre reina mare.

reina

reïna

reïna