Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

rompre

<title type="display">rompre</title>

verb transitiu [trencar] rompere. || [un vidre] rompere, infrangere. || [una pedra] rompere, spaccare, stritolare. || rompere, interrompere. Rompre el silenci, rompere il silenzio. || rompere, violare, non rispettare. Rompre un acord, rompere un accordo. || agr dissodare. || mil rompere. Rompeu files!, rompete le righe! | [un cos de gent armada] mettere in rotta, sbaragliare.

verb intransitiu [les onades] rompere, frangersi pron. || rompere. Rompre amb un amic, rompere con un amico. || [començar a sortir] spuntare, venir fuori, nascere. || [iniciar] spuntare, rompere, iniziare. Rompre el dia, spuntare il giorno. || scoppiare, prorompere, rompere. Rompre a plorar, rompere in pianto.

verb pronominal rompersi, spezzarsi, infrangersi, spaccarsi. || [una cama] rompersi, spaccarsi. || [sofrir una hèrnia] avere un'ernia.

rompre

verb transitiu trencar rompere || un vidre rompere, infrangere || una pedra rompere, spaccare, stritolare || rompere, interrompere Rompre el silenci , rompere il silenzio || rompere, violare, non rispettare Rompre un acord , rompere un accordo || agr dissodare || mil rompere Rompeu files , rompete le righe | un cos de gent armada mettere in rotta, sbaragliare verb intransitiu les onades rompere, frangersi pron || rompere Rompre amb un amic , rompere con un amico || començar a sortir spuntare, venir fuori, nascere || iniciar spuntare, rompere, iniziare Rompre el dia , spuntare…

rompre

<title type="display">rompre</title>

verb Trencar. Les ametlles i les avellanes no s'han de rompre amb les dents, sinó amb un trencanous.

rompre

verb Trencar Les ametlles i les avellanes no s'han de rompre amb les dents, sinó amb un trencanous

rompre

<title type="display">rompre</title>

Pronúncia: rómpɾə

verb transitiu

[trencar] casser, briser.
[interrompre] rompre. Rompre el silenci, rompre le silence.
[violar] violer, enfreindre, transgresser. Rompre una llei, enfreindre une loi.
[ésser infidel] rompre. Rompre un pacte, rompre un pacte.
agricultura [llaurar] défoncer.
ciències militars rompre. Rompeu files!, rompez!
rompre el cap figuradament [a algú] casser la tête à quelqu'un.
rompre el cor figuradament briser le cœur.
rompre el dejuni rompre le jeûne.
rompre el glaç figuradament briser la glace.
rompre el plor éclater en sanglots.
rompre les oracions a figuradament déranger (importuner) quelqu'un.
rompre una llança a favor de figuradament [defensar algú] rompre une lance pour quelqu'un.
rompre una llança contra figuradament [combatre algú] rompre une lance avec quelqu'un.
rompre un cos de gent armada ciències militars mettre en déroute un corps de gens armés.
rompre un prometatge rompre les fiançailles.

verb intransitiu

[amb algú] rompre, briser, casser. Els nuvis han romput, les fiancés ont rompu.
[les onades] déferler, briser.
[el dia] pointer.
[el vent] se lever.
[començar a fer] se mettre à. Rompre a plorar, a riure, a parlar, se mettre à pleurer, à rire, à parler.
rompre en plors éclater en sanglots.

verb pronominal

se casser, se briser, se rompre. Rompre's una cama, se casser une jambe.
se briser, se déchirer. Rompre's les xarxes, se déchirer les filets.
[sofrir una hèrnia] développer une hernie.
[les onades] se briser.
rompre's el cap figuradament se creuser la tête (l'esprit, le cerveau, la cervelle).
rompre's el coll se rompre le cou.
rompre's les banyes figuradament se casser (se creuser) la tête.

rompre

verb transitiu trencar casser , briser interrompre rompre Rompre el silenci , rompre le silence violar violer , enfreindre , transgresser Rompre una llei , enfreindre une loi ésser infidel rompre Rompre un pacte , rompre un pacte agricultura llaurar défoncer ciències militars rompre Rompeu files , rompez rompre el cap figuradament a algú casser la tête à quelqu'un rompre el cor figuradament briser le cœur rompre el dejuni rompre le jeûne rompre el glaç figuradament briser la glace rompre el plor éclater en sanglots rompre les oracions a figuradament déranger…

■ rompre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rompre</title>

Etimologia: del ll. rŭmpĕre, íd. 1a font: s. XIII, Vides

verb

transitiu
1. Trencar, fer trossos o fragments una cosa dura, destruir en un punt o més la continuïtat d’una cosa per l’acció d’una força l’efecte de la qual es distribueix en una àrea relativament ampla (distint, així, de tallar). Provant de torçar la vara, l’han rompuda. Estirant, han romput la corda. Rompre una nou amb les dents.
2. rompre un cos de gent armada figuradament Desbaratar (un cos de gent armada), posar-lo en derrota.
1. pronominal Sofrir la ruptura d’un membre o una part del cos. Rompre’s la cama.
2. pronominal Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos o la destrucció de la pròpia continuïtat en un o més punts. Amb tant de peix es rompien les xarxes.
3. usat absolutament i pronominal Sofrir una hèrnia, començar a patir-ne.
4. pronominal per analogia Rompre’s les onades contra les roques.
transitiu
1. Fer cessar la continuïtat d’una cosa no material, interrompre o anul·lar. Rompre una reunió. Rompre el silenci.
2. rompre amb (algú) Interrompre-hi les relacions.
3. rompre files (o les files) ciències militars Cessar d’estar en files.
transitiu Violar, fer mancament a una obligació, un tracte, una cosa de caràcter moral. Rompre una promesa.
intransitiu Cessar de tenir amistat o relacions pacífiques amb algú. Els dos amics romperen per sempre més.
intransitiu
1. Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, com una planta sota terra, un pollet dins l’ou, etc. La dent ja romp.
2. Iniciar-se, començar a manifestar-se, un fenomen natural, una acció física, un conjunt de sons. Quan començava a rompre el dia.
3. Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat. Rompre la marxa. Rompre el ball. Rompre el plor, rompre en plors, rompre a plorar.
transitiu agricultura
1. Llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu.
2. Fer la primera llaurada de l’any en una terra.
3. Dallar un prat per primera vegada en un any.

■ rompre

verb transitiu Trencar, fer trossos o fragments una cosa dura, destruir en un punt o més la continuïtat d’una cosa per l’acció d’una força l’efecte de la qual es distribueix en una àrea relativament ampla distint, així, de tallar Provant de torçar la vara, l’han rompuda Estirant, han romput la corda Rompre una nou amb les dents rompre un cos de gent armada figuradament Desbaratar un cos de gent armada, posar-lo en derrota pronominal Sofrir la ruptura d’un membre o una part del cos Rompre’s la cama pronominal Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos o la destrucció de la pròpia…

■ rompsac

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rompsac</title>

masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Stipa capensis), de fulles allargades, amb la lígula molt curta, de panícula densa, espícules uniflores i lemmes velloses.

■ rompsac

masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les gramínies Stipa capensis , de fulles allargades, amb la lígula molt curta, de panícula densa, espícules uniflores i lemmes velloses

rompu

-ue

<title type="display">rompu</title>

Pronúncia: ʀɔ̃py

adjectiu

trencat -ada, romput -uda.
[supprimé] trencat -ada, romput -uda, anul·lat -ada. Fiançailles rompues, prometatge trencat (anul·lat).
[interrompu] trencat -ada, romput -uda. Un style rompu, un estil trencat (romput).
[fatigué] destrossat -ada, rebentat -ada, capolat -ada, camatrencat -ada.
[très exercé] molt preparat -ada (expert -a), que hi té la mà trencada.
heràldica romput -uda.
parler à bâtons rompus figuradament parlar a batzegades (o sense solta).

rompu

-ue

adjectiu trencat -ada, romput -uda supprimé trencat -ada, romput -uda, anullat -ada Fiançailles rompues , prometatge trencat anullat interrompu trencat -ada, romput -uda Un style rompu , un estil trencat romput fatigué destrossat -ada, rebentat -ada, capolat -ada, camatrencat -ada très exercé molt preparat -ada expert -a, que hi té la mà trencada heràldica romput -uda parler à bâtons rompus figuradament parlar a batzegades o sense solta © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç