Es mostren 594827 resultats

■ sàtir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sàtir</title>

Etimologia: del ll. satўrus, i aquest, del gr. sátyros, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. mitologia En el món grecoromà, semideu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes.
  2. psicologia Home sexualment morbós, que intenta de desfogar, en forma violenta o anormal, els propis instints luxuriosos.

■ sàtir

masculí mitologia En el món grecoromà, semideu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes psicologia Home sexualment morbós, que intenta de desfogar, en forma violenta o anormal, els propis instints luxuriosos
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

sàtir

<title type="display">sàtir</title>

nom masculí Un sàtir és un personatge de la mitologia grega que es representa amb cap i cos d'home, cames de boc, orelles allargades i punxegudes, banyes i cua. Vivia als boscos amb les nimfes.

sàtir

nom masculí Un sàtir és un personatge de la mitologia grega que es representa amb cap i cos d'home, cames de boc, orelles allargades i punxegudes, banyes i cua Vivia als boscos amb les nimfes
Diccionari Català francès

sàtir

sàtir

masculí mitologia satyre figuradament i despectivament home lúbric satyre
Diccionari de sinònims Franquesa

sàtira


<title type="display">sàtira</title>

  1. (Obra satírica)
    epigrama, petit poema satíric; qualsevol dita satírica.
    sirventès, en les antigues poesies provençal i catalana, poema de contingut polític o religiós, predominantment satíric.
  2. → burla.



© Manuel Franquesa

sàtira

Obra satírica epigrama , petit poema satíric qualsevol dita satírica sirventès , en les antigues poesies provençal i catalana, poema de contingut polític o religiós, predominantment satíric → burla © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

sàtira

sàtira

femení satire
Diccionari der aranés

satira

<title type="display">satira </title>

    nòm f Òbra o discors qu’a coma objectiu criticar o deishar en ridicul a bèth un o a bèra causa.

    Català: sàtira


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

satira

nòm f Òbra o discors qu’a coma objectiu criticar o deishar en ridicul a bèth un o a bèra causa Català sàtira © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

sàtira

sàtira

    femení
  1. literatura sátira.
  2. [discurs satíric] sátira.

sàtira

femení literatura sátira discurs satíric sátira
Diccionari Castellà Català

sátira

sátira

femení crítica sàtira
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sàtira


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sàtira</title>

Etimologia: del ll. satĭra, alteració de satŭra ‘olla de menjars diversos’, substantivació de l’adj. satur, -a, -um ‘tip, sadoll’, aplicat a una composició literària de diversos metres i gèneres i després a una crítica dels vicis 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. literatura Composició poètica que posa al descobert i colpeix, amb l’escarni o amb la burla ridiculitzadora, passions, maneres de viure i comportaments comuns a tota la humanitat, o característics d’una categoria de persones, o d’un sol individu, que contrasten o estan en discordança amb la moral comuna o amb l’ideal ètic de l’escriptor.
  2. Paraula, discurs, satíric. Tirar una sàtira a algú.

■ sàtira

femení literatura Composició poètica que posa al descobert i colpeix, amb l’escarni o amb la burla ridiculitzadora, passions, maneres de viure i comportaments comuns a tota la humanitat, o característics d’una categoria de persones, o d’un sol individu, que contrasten o estan en discordança amb la moral comuna o amb l’ideal ètic de l’escriptor Paraula, discurs, satíric Tirar una sàtira a algú
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

sàtira

sàtira

femení lit satira || discurs satíric satira