Es mostren 594853 resultats

son


<title type="display">son</title>

    masculí
  1. [sonido] so. Al son de la guitarra, al so de la guitarra.
  2. figuradament i poc freqüent [noticia] rumor, veu f, rum-rum, bum-bum.
  3. figuradament i poc freqüent [modo] manera f. Lo haremos a este son, ho farem d'aquesta manera.
  4. figuradament i poc freqüent [pretexto] pretext, excusa f.
  5. ¿a qué son? (o ¿a son de qué?) per quins cinc (o set) sous?
  6. bailar al son que tocan figuradament ballar segons el so.
  7. correr el son [noticia] córrer la brama (o la veu).
  8. en son de en to de. En son de paz, de guerra, en to de pau, de guerra.

son

son

son

son1

<title type="display">son</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    [! Sense accent gràfic]
    nom masculí
  1. El son és l'estat de repòs en què es troben les persones i els animals quan dormen. Si algú té el son molt lleuger, es desperta de seguida.
  2. nom femení
  3. La son és el desig de dormir, les ganes de dormir. Quan tenim molta son només volem anar-nos-en al llit.
  4. frase feta
  5. trencar el son o fer un son és dormir una estoneta. Després de dinar va bé fer un son.
ensonyar



Vegeu també:
son2

son1

son1


<title type="display">son</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    masculí
  1. [acte de dormir] sueño. Tenir un son pesat, tener un sueño pesado.
  2. [unitat de potència sonora] son, sonio.
  3. agafar el son coger (o conciliar) el sueño.
  4. dormir d'un son (o en un son) dormir de un tirón.
  5. el son del just [mort feliç] el sueño de los justos.
  6. el son etern (o el darrer son) [la mort] el sueño eterno.
  7. perdre el son figuradament perder el sueño.
  8. son feixuc sueño pesado.
  9. trencar el son (o fer un son) echar un sueño.
  10. femení
  11. [ganes de dormir] sueño m. Tenir molta son, tener mucho sueño.
  12. caure de son figuradament caerse de sueño, tener un sueño que no ve.
  13. cedir a la son ceder (o rendirse, o entregarse) al sueño.
  14. fer passar la son espantar el sueño.
  15. fer venir son dar sueño.
  16. mort de son figuradament muerto de sueño.
  17. tenir una son que no s'hi veu tener un sueño que no ve, caerse de sueño.
  18. treure's la son de les orelles figuradament [espavilar-se] espabilarse, sacudirse la pereza. Em rentaré la cara a veure si em trec la son de les orelles, me voy a lavar la cara a ver si me espabilo.



  19. Vegeu també:
    son3
    son2

son1

son1

son1

son1


<title type="display">son</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    masculí
  1. Schlaf m.
  2. té el son fort er schläft (sehr) tief.
  3. agafar el son einschlafen.
  4. fer un son od trencar el son ein Nickerchen machen.
  5. figuradament el darrer son, el son etern der letzte (oder ewige) Schlaf, der Tod.
  6. zoologia el son (od la dormida) hivernal der Winterschlaf.
  7. femení
  8. Schläfrigkeit, Müdigkeit f.
  9. malaltia de la son Schlafkrankheit f.
  10. caure de son vor Müdigkeit umfallen.
  11. perdre la son keinen Schlaf finden.
  12. tenir son schläfrig (oder müde) sein.



  13. Vegeu també:
    son2
    son3



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

son1

son 1

<title type="display">son</title><lbl type="homograph">1</lbl>

masculí sonno. Son lleuger, pesat, tranquil, sonno leggero, pesante, tranquillo. || agafar el son prendere (o conciliare) il sonno. || dormir d'un son (o en un son) fare tutto un sonno. || el son del just [mort feliç] il sonno dei giusti, il riposo eterno. || el son etern (o el darrer son) [la mort] l'ultimo sonno, il sonno eterno. || fer un son fare un bel sonno. || perdre el son fig perdere il sonno. || son feixuc sonno pesante. || trencar el son = fer un son.

femení [ganes de dormir] sonno m. Tenir molta son, avere molto sonno. || caure de son fig cadere (o cascare) dal sonno. || cedir a la son cedere al sonno. || fer passar la son svegliare, passare il sonno. || fer venir son far venire sonno, mettere sonno. || mort de son fig morto di sonno. || tinc una son que no m'hi veig casco (o muoio) dal sonno, sono morto di sonno. || treure's la son de les orelles fig scuotersi dal letargo (o dal sonno, o dal torpore).


Vegeu també:
son2

son 1

son1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">son</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. sŏmnus, íd. 1a font: 1250
Body
  1. masculí
    1. fisiologia animal Estat fisiològic que constitueix un període de descans del cos i de la ment, durant el qual la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes.
    2. el darrer son (o el son etern) La mort.
    3. son artificial fisiologia animal Son provocat per l’administració de medicaments, amb la finalitat de disminuir el metabolisme.
    4. son elèctric fisiologia animal Estat d’anestèsia general produït per l’aplicació al cap d’un corrent elèctric ràpidament interromput.
    5. son hipnòtic fisiologia animal i terapèutica Son provocat per la hipnosi, al qual hom recorre amb finalitats terapèutiques.
    6. trencar el son (o fer un son) Dormir una estoneta.
  2. femení
    1. Ganes de dormir. Tenir son. Resistir a la son. Caure de son. Perdre la son. Tinc una son que no m’hi veig. Això em fa passar la son. És una cançó que fa venir son. Rondar-li a algú la son.
    2. malaltia de la son patologia Tripanosomiasi.



  3. Vegeu també:
    son2
    son3
    son4

son1

son1
sa


<title type="display">son</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: sɔ̃ sa
    adjectiu [pl ses]
  1. el seu (la seva) [sovint es tradueix per l’article definit]. Son chien, el seu gos. Sa bouche, la seva boca. À son époque, a la seva època. Ses amis, els seus amics. Rater son bus, perdre l’autobús. Sortir son chien, treure el gos a passejar.
  2. [rapports de parenté] son sa, el seu (la seva). Son père, son (el seu) pare.



  3. Vegeu també:
    son2



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

son1
sa

son1


<title type="display">son</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: sɔ́n
    masculí
  1. sommeil. Tenir el son lleuger, avoir le sommeil léger.
  2. agafar (prendrearrencarel son s'endormir (se mettre à dormir, trouver le sommeil).
  3. dormir d'un son (en un son) dormir d'un trait.
  4. el darrer son [la mort] le dernier sommeil.
  5. el son del just [mort feliç] le sommeil du juste.
  6. el son etern [la mort] le sommeil éternel.
  7. perdre el son perdre le sommeil.
  8. son feixuc sommeil pesant.
  9. trencar el son (fer un son) faire un somme.
  10. femení
  11. [ganes de dormir] sommeil m. Tenir son, avoir sommeil.
  12. caure de son figuradament tomber de sommeil.
  13. fer passar la son empêcher de dormir.
  14. fer venir son endormir.
  15. malaltia de la son maladie du sommeil.
  16. treure's la son de les orelles figuradament [deixondir-se] secouer sa paresse (avoir l'œil au guet).



  17. Vegeu també:
    son2

son1