femení tecnologia vàlvula.

1. soupape de sûreté (ou sécurité) vàlvula de seguretat.
2. figuradament [exutoire] vàlvula d’escapament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. sospita f, recel, suspició f infr. Avoir, éveiller des soupçons, tenir, desvetllar sospites. Être au-dessus (à l’abri) de tout soupçon, estar lliure de tota (qualsevol) sospita.
2. figuradament [fait de soupçonner] sospita f, besllum f infr. Des problèmes dont je n’avais pas soupçon, problemes del quals no tenia sospita .
   1. familiarment [très petite quantité] pensament, gota f. Un soupçon de sel, un pensament de sal. Un soupçon de vin, una gota (unes gotetes) de vi.
   2. [ombre, pointe] punta f. Un soupçon d’ironie, una punta d’ironia.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu infreqüent sospitós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. sospitar de, desconfiar de, recelar de. Soupçonner qqn, sospitar d’algú.
2. dubtar. Je soupçonne de la bonne foi de lui, dubto de la seva bona fe.
3. [deviner, se douter de] sospitar. Vous le soupçonnez de mentir, sospiteu que ell menteix.
4. la femme de César ne doit pas même être soupçonnée la dona del Cèsar no tan sols ha d’ésser honesta sinó que ho ha de semblar.
5. soupçonné sospitós -osa. Soupçonné d’avoir commis un crime, sospitós d’haver comès un crim.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi literàriament recelosament, suspicaçment.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [personne] recelós -osa, malfiat -ada, desconfiat -ada, suspicaç.
2. [regard, etc] recelós -osa, suspicaç, de malfiança, de desconfiança.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. gastronomia sopa. Une soupe à l’oignon, una sopa de ceba .
   1. familiarment [nourriture] menjar m, halar m, manduca. À la soupe !, a menjar (a taula)!
   2. antigament llesca de pa sucada.
2. familiarment ciències militars explosiu m.
3. aller à la soupe familiarment amorrar-se a la mamella.
4. comme un cheveu sur la soupe figuradament fora d’hora (o a deshora, o com una bomba fam, o de trascantó).
   1. cracher dans la soupe familiarment fer escarafalls (o fer uix de tot, o fer el desmenjat, o fer-se molt el senyor, o no mocar-se amb mitja màniga).
   2. manger la soupe sur la tête de qqn passar més d’un pam a (o ésser molt més alt -a que) algú.
   3. par ici la bonne soupe això deixeu-ho per a mi (o deixeu-ho per a nosaltres).
   4. s’emporter (ou monter) comme une soupe au lait enfilar-se per no res (o tenir cops de geni, o encendre’s com la pólvora).
5. servir la soupe à qqn figuradament defensar sempre (o ésser l’escolà d’amén d’)algú.
6. soupe populaire sopa popular (o olla dels pobres).
7. soupe primordiale biologia sopa primordial.
8. un gros plein de soupe familiarment lard (un gros lard).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. golfes pl.
2. [sous un escalier] sota escala.
3. construcció corretja, bigueta.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç