Es mostren 594844 resultats

trait

trait

trait1


<title type="display">trait</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: tʀɛ
    masculí
  1. [traction, d’un animal, etc] tir.
  2. [corde, etc, servant à tirer] tirant. Les traits des attelages, els tirants del tir d’un carro.
  3. [projectile] sageta f, fletxa f, tret, dard, dardell. Il décocha un trait, va llançar un tret.
  4. [action de lancer un projectile] tret, llançament.
  5. [ligne simple] traç, ratlla f.
  6. [ligne] línia f.
  7. música passatge difícil.
  8. [gorgée] glop, glopada f, tirada f.
  9. [marque allongée] tret, traç [a mà alçada]. Un trait bien clair, un traç molt clar.
  10. figuradament [caractéristique] tret, característica f. C’est un trait saillant de son caractère, és un tret destacat del seu caràcter .
    • [expression, piques] estirabot, sortida f, fiblada f. Les traits d’une satire mordante, les fiblades d’una sàtira corrosiva. Un trait de génie, una sortida enginyosa.
  11. radiotècnia [language morse] ratlla f. Un trait, un point, una ratlla i un punt.
  12. música i cristianisme [psaume] tractus.
  13. plural [du visage] trets, faccions f, faiçons f infr. Elle a des traits fins, té uns trets fins. Il a des trait creusés, té uns trets molt marcats.
  14. à grands traits pròpiament i figuradament a grans trets. Il l’a décrit à grands traits, ho ha descrit a grans trets.
  15. armes de trait armes llancívoles.
  16. à un trait d’arbalète a un tret de ballesta.
  17. au trait a mà alçada. Un dessin au trait, un dibuix a mà alçada.
  18. avoir le trait jocs d’entreteniment sortir (o tenir la sortida).
  19. avoir trait à qqch tenir relació amb (o alguna cosa a veure amb). Tout ce qui avait trait à la situation politique, tot el que tenia relació amb la situació política.
  20. avoir trait avec qqn figuradament tenir tractes amb algú (o fer-se amb algú).
  21. de trait de tir. Un cheval de trait, un cavall de tir.
  22. d’un trait d’una tirada (o d’un glop). Il a tout avalé d’un trait, s’ho va empassar tot d’una tirada .
    1. figuradament d’una tirada. Elle a dormi d’un trait, ha dormit d’una tirada.
    2. filer (ou partir) comme un trait sortir disparat -ada (o com una fletxa, o com una bala, o llampant, o corrents).
  23. pêche au trait pesca a ròssec.
  24. peindre (ou représenter) sous les traits de figuradament descriure sota l’aparença.
  25. rayer d’un trait ratllar [un escrit].
    figuradament suprimir (o eliminar).
  26. trait de lumière infreqüent raig de llum.
    figuradament il·luminació f (o inspiració f, o llumeta f fam).
  27. (ou trait d’union) gramàtica guionet.
    figuradament [lien] pont (o nexe).



  28. Vegeu també:
    trait2



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

trait1

trait2
-aite

trait2
-aite

traitable


<title type="display">traitable</title>

Pronúncia: tʀɛtabl
    adjectiu
  1. [personne] tractable, de tracte fàcil, amable.
  2. [sujet] tractable, fàcil de tractar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

traitable

traitant
-ante


<title type="display">traitant</title>

Pronúncia: tʀɛtɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. de tractament. Shampoing traitant, xampú de tractament.
  2. (ou officier traitant) agent informador -a.
  3. masculí
  4. història financer del rei.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

traitant
-ante

traite


<title type="display">traite</title>

Pronúncia: tʀɛt
    femení
  1. comerç i mercat lletra (de canvi). Tirer une traite, girar una lletra.
  2. antigament descompte m, deducció [amb una lletra de canvi].
  3. [des animaux] munyiment m.
  4. infreqüent recorregut m, trajecte m.
  5. antigament tràfic m, transport m.
  6. d’une traite d’una tirada [sense interrupció].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

traite

traité


<title type="display">traité</title>

Pronúncia: tʀete
    masculí
  1. tractat. Traité d’astronomie, tractat d’astronomia. Traité de paix, tractat de pau.
  2. antigament [contrat] contracte.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

traité

traitement


<title type="display">traitement</title>

Pronúncia: tʀɛtmɑ̃
    masculí
  1. [à l’égard de qqn] tracte. Elle jouit d’un traitement de faveur, gaudeix d’un tracte de favor.
  2. [d’un malade, d’une maladie] tractament. Il doit suivre le traitement prescrit par son médecin, ha de seguir el tractament prescrit pel seu metge.
  3. [rémunération d’un fonctionnaire] sou.
  4. [d’une substance] tractament. Traitement du bois, du métal, de l’eau, tractament de la fusta, del metall, de l’aigua.
  5. informàtica tractament. Traitement de texte, de données, tractament de texts, de dades.
  6. ciències militars destrucció f.
  7. [d’un sujet, d’un problème] tractament.
  8. mauvais traitements maltractaments (o mals tractes). Elle a souffert de mauvais traitements pendant longtemps, ha sofert maltractaments durant molt de temps.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

traitement

traiter


<title type="display">traiter</title>

Pronúncia: tʀete
    verb transitiu
  1. tractar. Traiter comme un ami, tractar com a amic. Traiter un problème, tractar un problema. Traiter un métal, un mineral, tractar un metall, un mineral.
  2. informàtica tractar. Traiter des données, tractar dades.
  3. literàriament rebre, acollir.
  4. medicina tractar. Le médecin qui traite le malade, el metge que tracta el malalt. Traiter une grippe, tractar una grip.
  5. [de] [qualifier] tractar (de). Il m’a traité de traître, m’ha tractat de traïdor.
  6. ciències militars destruir.
  7. traiter qqn comme un chien tractar com un gos.
  8. traiter qqn de haut en bas figuradament tractar amb menyspreu.
  9. traiter qqn en parent pauvre desatendre (o negligir).
  10. verb transitiu indirecte
  11. [de] [disserter] tractar (de). L’auteur traite des causes de cette maladie, l’autor tracta de les causes d’aquesta malaltia.
  12. verb intransitiu
  13. [négocier] tractar, negociar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

traiter

traiteur


<title type="display">traiteur</title>

Pronúncia: tʀɛtœʀ
masculí gastronomia persona que fa menjar preparat.
• casa f de menjar preparat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

traiteur