<title type="display">vestir</title>
-
[Se conjuga como: pedir]
verb transitiu
- vestir. Vestir a los niños, vestir els nens.
- vestir. Lo viste un buen sastre, el vesteix un bon sastre.
- [procurar vestidos a alguien] vestir. Lo mantienen y lo visten, el mantenen i el vesteixen.
- vestir. Vestir un sofá de cuero, vestir un sofà de cuir.
- figuradament vestir. La primavera viste los prados de hierba, la primavera vesteix els prats d'herba.
- figuradament [disimular] dissimular, tapar. Viste su falta de talento con discreción, dissimula la seva manca de talent amb discreció.
- figuradament adoptar un aire de. Vistió de gravedad su semblante, el seu rostre adoptà un aire de gravetat.
- el mismo que viste y calza familiarment jo (o ell) mateix.
- vísteme despacio que tengo prisa figuradament a poc a poc i bona lletra. verb intransitiu
- vestir. Vestir con elegancia, vestir amb elegància.
- figuradament vestir. La corbata viste mucho, la corbata vesteix molt.
- figuradament i familiarment vestir. Hoy día ser progresista viste mucho, avui dia ésser progressista vesteix molt. verb pronominal
- vestir-se. Vestirse de uniforme, vestir-se d'uniforme.
- figuradament vestir-se. Los prados se visten de flores, els prats es vesteixen de flors.
- vestirse de luces tauromàquia vestir-se de torero.