Es mostren 594848 resultats

banderejar

<title type="display">banderejar</title>

verb intransitiu sventolare, ondeggiare, muoversi pron. || fig [rodar, vagar] bighellonare, girellare, girandolare, gingillarsi pron, baloccarsi pron. || [una dona pública] battere.

verb transitiu sventolare, muovere, agitare.

banderejar

banderejar

<title type="display">banderejar</title>

    [! Conjugació: amb G davant E, I]
    verb
  1. Fer moure alguna cosa com si fos una bandera. Quan el públic d'un partit de futbol s'enfada amb l'àrbitre, bandereja mocadors blancs.
  2. Moure's com una bandera al vent. Quan fa vent, la roba estesa bandereja i s'eixuga aviat.
  3. Passejar sense fer res. Quan fa bon temps és agradable banderejar pels carrers.

banderejar

banderejar

banderejar

banderejar

banderejar

banderer


<title type="display">banderer</title>

portabandera
portaguió
portaestendard
pendonista, el qui porta el pendó en les processons.
signífer (lit.)
vexil·lari (ant.)
senyaler
gonfanoner


© Manuel Franquesa

banderer

banderer
-a

banderer

masculí i femení abanderado -da.

banderer
-a

banderer

banderer

banderer
-a

banderer
-a

banderer

banderer

banderer
| banderera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">banderer</title>

Accessory
Etimologia: de bandera 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
    1. masculí i femení Persona que porta públicament la bandera d’una corporació militar, religiosa o civil.
    2. masculí història Cavaller feudal pertanyent a l’alta noblesa que tenia dret d’alçar una bandera quadrada pròpia.
  1. masculí història Pintor municipal encarregat de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc., construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris dels personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa al servei de la ciutat o de la vila.

banderer
| banderera