Es mostren 594823 resultats

cara


<title type="display">cara</title>

Pronúncia: káɾə
    femení
  1. anatomia face.
  2. [aspecte] look, appearance.
  3. [d’objecte] face.
  4. outside, surface.
  5. arquitectura face, front, façade.
  6. geometria face.
  7. [de roba, etc.] right side, finished side.
  8. [de disc] side.
  9. [de moneda] face.
  10. jugar-se alguna cosa a cara o creu to toss up for something.
  11. cara! heads!
  12. cara (a \ per) cara locució adverbial face to face.
  13. de cara locució preposicional opposite, facing.
  14. de cara al nord facing north.
  15. mirar algú a la cara to look someone in the face.
  16. a la cara de locució preposicional in front of.
  17. fer cara de bon any to look healthy.
  18. fer cara de pomes agres to look black.
  19. cara de pasqua smiling face.
  20. cara de mal (atzar \ conhort) sad look.
  21. cara (llarga \ estirada) (disappointed \ annoyed) look.
  22. cara de (pocs amics \ tres déus) frowning face, glum look.
  23. cara de Judes hypocritical look.
  24. plantar cara a algú to face someone.
  25. fer cara a alguna cosa to face something, stand up to something.
  26. fer cara de to look like.
  27. girar cara to leave, get away.
  28. treure la cara per algú to answer for someone else, stick up for someone.
  29. fer dues cares to engage in double-dealing.
  30. tirar per la cara a algú alguna cosa to reproach someone for something, cast something in someone’s teeth.
  31. negar la cara a algú to cut someone (dead).
  32. no mirar la cara a algú to avoid meeting someone, snub someone.
  33. (ídem) to be at daggers drawn with someone.
  34. rentar a algú la cara to lick someone’s boots.
  35. passar a algú la mà per la cara to prevail over someone, get the better of someone.
  36. sense mirar ulls ni cara without consideration.
  37. tenir la cara gruixuda to carry on unperturbed, be brazen-faced, be shameless.
  38. paga amb la cara he looks as he is.
  39. fer mala cara to look (bad \ ill).
  40. (ídem) to (be \ look) sulky, make a wry face, pout, grimace.
  41. fer bona cara a to be pleasant to.

cara

femení anatomia face aspecte look , appearance d’objecte face outside , surface arquitectura face , front , façade geometria face de roba, etc right side , finished side de disc side de moneda face jugar-se alguna cosa a cara o creu to toss up for something cara heads cara a \ per cara locució adverbial face to face de cara locució preposicional opposite , facing de cara al nord facing north mirar algú a la cara to look someone in the face a la cara de locució preposicional in front of fer cara de bon any to look healthy fer cara de pomes agres to look black cara de…
Diccionari Català Italià

cara

<title type="display">cara</title>

femení faccia, viso m, volto m, muso m iron. || [semblant] faccia, aria, cera, sembiante m. || [d'un objecte] faccia, dritto m. || [d'un disc] lato m. || [d'una moneda] faccia, testa, croce, retto m, verso m. || [d'un full] facciata, faccia, retto m, verso m. || [costat] faccia, superficie, lato m. || [de la lluna] faccia. || geom faccia. || arquit facciata. || [d'una roba] faccia, diritto m. || bot cara. || fig faccia, aspetto m, piega, andamento m, aspetto m. || a cara o creu a testa o croce. || a la cara d'algú fig in (o di) faccia a qualcuno, davanti a qualcuno. || cara a (o per) cara fig faccia a faccia, a quattr'occhi. || caure la cara de vergonya a algú fig sentirsi come un cane bastonato, piangere (o nascondersi) per la vergogna. || clavar (o tirar, o fer petar) per la cara fig [retreure violentament] rinfacciare, gettare in faccia, rimproverare. || de cara di faccia. || de cara a la paret faccia al muro. || desfer (o girar, o rompre) la cara fig conciare per le feste, spianare le costole (o le costure). || donar (o treure) la cara fig [en un afer] mostrarsi interessato -a. || donar (o treure) la cara per algú esporsi per qualcuno. || escopir a la cara d'algú sputare in faccia a qualcuno. || fer bona (o mala) cara avere buona (o cattiva) cera. || fer (o plantar) cara fig tener testa a (o affrontare) qualcuno, far fronte a qualcuno. | mancare di rispetto verso qualcuno. || fer cara de circumstàncies fig fare la faccia di circostanza. || fer cara de pomes agres fig avere una faccia sinistra (o brutta), avere un'aria tirata. | [no trobar-se bé] avere una brutta cera (o un viso pallido, o una faccia smorta). || fer cara estirada (o llarga) fig fare il muso (o il ceffo, o il grugno). || fer (o tenir) dues cares fig avere due facce, fare il doppio gioco, avere il piede in due staffe. || fer la cara nova a algú fig rompere la faccia (o le ossa) a qualcuno, conciare qualcuno per le feste. || fer per la seva bona cara fig fare per i suoi begli occhi. || girar (o negar) cara fig fuggire, tagliare la corda, scappare, svignarsela, sgattaiolare. || girar la cara fig = fer la cara nova a algú. || no mirar la cara a algú fig non guardare in faccia qualcuno. || no saber on té la cara fig non sapere neanche dove ha la testa. || pagar amb la cara (o portar una cosa escrita a la cara) fig portare scritto sulla fronte (o in faccia). || rentar la cara fig adulare, lusingare, leccare le scarpe, dare il sapone. || rompre's la cara sudare sangue (o sette camicie), sgobbare. || sense mirar cara ni ulls fig senza rispetto, senza riguardo. || tenir (o fer) cara de bon any (o de pa de ral, o de lluna) fig avere una bella cera (o un buon aspetto). || tenir cara d'ovella i urpes de llop fig essere un'acqua cheta, sembrare una gattamorta. || tenir (o fer) cara de jutge (o de tres déus, o de pocs amics) fig avere (o fare) la faccia arcigna (o severa, o truce, o bieca, o un sembiante burbero, o un musone [o ceffo] da galera). || tenir (o fer) cara de malícia (o de Judes, o de nyau-nyau) avere faccia da ipocrita (o da falso, o da traditore, o da furbo). || tenir (o fer) cara de pasqua fig avere una faccia allegra (o ridente, o smagliante), essere allegro come una pasqua. || tenir cara i ulls fig avere un bell'aspetto, essere ben fatto. || tenir la cara gruixuda fig avere (una, o la) faccia tosta (o faccia di bronzo). || trencar la cara a algú fig rompere la faccia a qualcuno, conciare qualcuno per le feste, rivedere il pelo (o le costole) di qualcuno. || veure's les cares fig [amenaça] legarsela al dito, arrivederci!, arrivederci a Filippi! Ja ens veurem les cares!, questa me la lego al dito!, ci rivedremo a Filippi!

cara

femení faccia, viso m , volto m , muso m iron || semblant faccia, aria, cera, sembiante m || d'un objecte faccia, dritto m || d'un disc lato m || d'una moneda faccia, testa, croce, retto m , verso m || d'un full facciata, faccia, retto m , verso m || costat faccia, superficie, lato m || de la lluna faccia || geom faccia || arquit facciata || d'una roba faccia, diritto m || bot cara || fig faccia, aspetto m , piega, andamento m , aspetto m || a cara o creu a testa o croce || a la cara d'algú fig in o di faccia a qualcuno, davanti a qualcuno || cara a o per cara fig…
DIDAC Diccionari escolar

cara

<title type="display">cara</title>

    nom femení
  1. La cara és la part del davant del cap de les persones i d'alguns animals.
    La cara
  2. Part del davant del cos humà o d'una cosa. Diem que una persona està de cara a nosaltres, que algú ha caigut de cara o que en un carrer els cotxes ens venen de cara. La cara d'un edifici és la façana.
  3. Cada un dels costats d'una cosa. Els teixits i les pells, per exemple, tenen una cara bona, que és la que es posa a la part de fora i es veu, i una cara dolenta, que queda a la part de dins.
  4. Cada una de les superfícies planes que formen un poliedre.
  5. La cara d'una moneda és la part on hi ha representada la cara del rei o d'un altre personatge important. Jugar a cara o creu és tirar una moneda enlaire i veure en quina posició queda quan arriba a terra.
  6. La paraula cara surt en moltes frases que tenen significats diferents: Fer mala (o bona) cara. Caure la cara de vergonya. Tenir la cara molt gruixuda (o molt dura). Trobar-se cara a cara dues persones. Plantar cara a algú.
acarament, acarar, acaronar

cara

nom femení La cara és la part del davant del cap de les persones i d'alguns animals La cara g02/A Part del davant del cos humà o d'una cosa Diem que una persona està de cara a nosaltres, que algú ha caigut de cara o que en un carrer els cotxes ens venen de cara La cara d'un edifici és la façana Cada un dels costats d'una cosa Els teixits i les pells, per exemple, tenen una cara bona, que és la que es posa a la part de fora i es veu, i una cara dolenta, que queda a la part de dins Cada una de les superfícies planes que formen un poliedre La cara d'una moneda és la part on hi ha representada la…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cara1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cara</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, potser del gr. kára ‘cap’, passat al ll. vg. amb expansió semàntica de ‘cap’ a ‘cara’, o potser d’un origen preromà indoeuropeu afí al gr 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. anatomia animal Part anterior del cap de l’home.
    2. per extensió Part anterior del cap d’alguns animals.
    3. caure la cara de vergonya figuradament Passar molta vergonya.
    4. clavar (o tirar, o fer petar) per la cara figuradament Fer violentament retret (d’alguna cosa) a algú.
    5. escopir a la cara figuradament Manifestar (a algú) el més gran menyspreu.
    6. fer una cara nova figuradament Copejar, colpir (algú), apallissar-lo.
    7. negar la cara figuradament Negar la salutació (a algú).
    8. no mirar la cara figuradament Tenir aversió, quimera (a algú).
    9. no saber on té la cara figuradament Ésser (algú) molt ignorant en la seva professió.
    10. no tenir cara per a senyar-se figuradament Tenir la cara molt petita.
    11. passar la mà per la cara figuradament Avantatjar (algú).
    12. rentar la cara figuradament Adular (algú).
    13. rompre’s la cara figuradament Fer un gran sacrifici, un gran esforç.
    14. sense mirar cara ni ulls figuradament Sense cap mirament ni respecte, a tort i a través.
    15. tenir cara i ulls figuradament Estar molt bé, ésser bo de veure (alguna cosa).
    16. veure’s les cares figuradament Trobar-se una persona amb una altra per manifestar-li algun ressentiment.
    1. Conjunt de les faccions en tant que expressa l’estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.
    2. figuradament Fer bona cara a tothom. Amb quina cara faré això? Cara de mort, de desenterrat. Cara de nyonya.
    3. fer cara estirada (o llarga) figuradament Tenir un aspecte apesarat, decebut, greument contrariat.
    4. fer dues cares figuradament Tractar d’acontentar alhora les parts contràries.
    5. fer per la bona cara de (altri) figuradament Fer (alguna cosa) a algú en consideració a aquell, responent-ne aquell.
    6. fer per la seva bona cara figuradament Fer (alguna cosa) a algú no pels seus mèrits.
    7. mudar (o trasmudar) la cara figuradament Canviar l’expressió de la fesomia després d’una malaltia, per un accident o afecte.
    8. pagar amb la cara figuradament Revelar la cara el que (algú) és.
    9. portar escrit a la cara figuradament No poder amagar o dissimular (alguna cosa).
    10. tenir (o fer) cara de bon any figuradament Tenir l’aspecte sa, robust.
    11. tenir (o fer) cara de jutge (o de pocs amics, o de tres déus) figuradament Tenir un aspecte desagradable, de persona de mal tractar.
    12. tenir (o fer) cara de mal atzar (o de mal conhort) figuradament Revelar un pesar, un geni malenconiós.
    13. tenir (o fer) cara de malícia (o de Judes, o de nyau-nyau) figuradament Tenir l’aspecte d’hipòcrita, de traïdor.
    14. tenir (o fer) cara de pasqua figuradament Revelar satisfacció.
    15. tenir (o fer) cara de pomes agres figuradament Tenir l’aspecte de no trobar-se bé, d’estar enutjat.
    16. tenir cara d’ovella i urpes de llop figuradament Tenir l’aspecte de bona persona però ésser pervers.
    17. tenir la cara gruixuda figuradament No immutar-se per cap retret.
    1. Part anterior del cos humà. Estava de cara cap aquí, però s’ha tombat. Una fotografia de cara. Caure de cara.
    2. a la cara de locució prepositiva figuradament Davant de, en presència d’algú. Dir, fer, alguna cosa a la cara d’algú.
    3. cara a cara (o cara per cara) locució adverbial figuradament Manifestament, l’un enfront de l’altre.
    4. de cara a locució prepositiva Cap a un temps futur. Anem de cara al bon temps. He començat a buscar feina de cara a l’estiu.
    5. de cara a locució prepositiva En allò que concerneix algú o alguna cosa. De cara als seus superiors era un treballador excel·lent.
    6. de cara a locució prepositiva Pensant en, amb vista a, per a. Fan tot això de cara a les eleccions. Una persona responsable actua de cara al futur.
    7. donar (o mostrar, o treure) la cara figuradament Respondre (per algú), sortir en defensa seva.
    8. donar (o treure) la cara (en un afer) figuradament Presentar-s’hi com a interessat.
    9. fer (o plantar) cara figuradament Presentar la cara, resistir, oposar-se coratjosament o desvergonyidament (a una persona o una cosa).
    10. girar cara figuradament Fugir.
    11. mirar de cara figuradament Observar a fons, considerar (algú) per conèixer qui és, quins són els seus mèrits, etc.
    1. Part anterior d’una cosa.
    2. cara d’una medalla Anvers d’una medalla.
    3. cara d’una moneda numismàtica Anvers d’una moneda, que porta generalment el cap o la cara d’una divinitat, d’un rei o d’un personatge, al·legòrics o reals, d’on li ve el nom.
    4. cara d’una pell (o d’un drap) Endret d’una pell, d’un drap.
    5. cara d’un edifici Façana.
    6. cara polar electrotècnia En les màquines elèctriques, superfície de la peça polar que va davant l’entreferro.
    7. fer cara a figuradament Estar (un edifici) davant d’un altre. El palau de l’Ajuntament fa cara al de la Generalitat.
    8. fer la cara figuradament Rentar, polir o endreçar (alguna cosa).
  5. per extensió
    1. Superfície d’una cosa. La cara de la terra, de l’aigua.
    2. posar a cara figuradament Posar una cosa de manera que les seves cares restin en un mateix pla que les d’una altra.
  6. figuradament Aspecte, manera, com una cosa es presenta. Les cares de la lluna. La cara que fa el temps, la mar, un afer. Uns núvols que feien cara de portar pluja.
    1. Cadascun dels costats d’una cosa. Cara anterior, posterior, lateral. Girar una cosa de l’altra cara. Cara de dalt, de baix.
    2. geometria En un angle díedre, cadascun dels plans que el delimiten.
    3. a cara o creu Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l’atzar consistent a llançar una moneda enlaire.
    4. a cara o creu figuradament Arriscadament. Jugar-se la vida a cara o creu en una empresa.
    5. cara bona indústria tèxtil Endret.
    6. cara dolenta indústria tèxtil Revés.
    7. cara externa (o exterior) botànica Revers de la fulla.
    8. cara interna (o interior) botànica Anvers de la fulla.
    9. cara o creu Joc d’atzar en què dos jugadors pronostiquen, en opcions contràries (cara o creu), la posició en què restarà una moneda llançada a l’aire.



    8. Vegeu també:
    cara2

■ cara1

femení anatomia animal Part anterior del cap de l’home per extensió Part anterior del cap d’alguns animals caure la cara de vergonya figuradament Passar molta vergonya clavar o tirar , o fer petar per la cara figuradament Fer violentament retret d’alguna cosa a algú escopir a la cara figuradament Manifestar a algú el més gran menyspreu fer una cara nova figuradament Copejar, colpir algú, apallissar-lo negar la cara figuradament Negar la salutació a algú no mirar la cara figuradament Tenir aversió, quimera a algú no saber on té la cara figuradament Ésser algú molt ignorant en la seva…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cara2

cara2

femení botànica Gènere d’algues verdes d’aigua dolça de la classe de les carofícies Chara sp , formades per un feix de cèllules grosses recobertes d’un còrtex de cèllules allargades i per ramificacions verticillades Vegeu també cara 1
Traducció
Diccionari Català Anglès

cara-rodó
-ona

cara-rodó
-ona

adjectiu round-faced
Diccionari Català Castellà

cara-rodó
-ona

cara-rodó
-ona

adjectiu carirredondo -da
Diccionari Català francès

cara-rodó
-ona

cara-rodó
-ona

adjectiu familiarment qui a le visage rond
Diccionari Català Italià

cara-rodó
-ona

cara-rodó
-ona

adjectiu di o dalla faccia tonda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cara-rodó
| cara-rodona

■ cara-rodó
| cara-rodona

adjectiu Que té la cara rodona
Traducció