Es mostren 594843 resultats

cara


<title type="display">cara</title>

Pronúncia: káɾə
    femení
  1. figure, visage m.
  2. [semblant] tête, figure, visage m, mine, air m. Fer bona (mala) cara, faire bonne (mauvaise) figure. Tenir la cara estirada, avoir la mine allongée.
  3. [part anterior del cos] face. De cara a la paret, face au mur. Mira'm de cara, regarde-moi en face.
  4. [d'una moneda] face.
  5. geometria face, côté m.
  6. [d'un drap] endroit m.
  7. [d'un disc] face.
  8. [superfície d'una cosa] face.
  9. figuradament [aspecte d'una cosa] aspect m.
  10. [costat d'una cosa] côté m. La cara bona d'una cosa, le bon côté d'une chose.
  11. a cara o creu [per decidir] à pile ou face.
  12. a la cara d'algú figuradament [davant de] au nez et à la barbe de quelqu'un.
  13. amb la cara ja paga familiarment cela se lit sur son visage.
  14. amb mala cara à contrecœur.
  15. cara a (per) cara figuradament [manifestament] en face (face à face). Digues-m'ho cara a cara, dis-le-moi en face.
  16. cara de desenterrat figure d'enterrement.
  17. clavar (tirar, fer petar) per la cara figuradament i familiarment [retreure violentament] jeter à la figure (reprocher).
  18. de cara [per davant] en face (de face, de front).
  19. de cara a face à, vis-à-vis de (tourné vers).
  20. de cara a la galeria figuradament pour la galerie.
  21. desfer (girar, rompre) la cara figuradament i familiarment casser la figure.
  22. donar (treure) la cara figuradament i familiarment [per algú] répondre pour quelqu'un.
    • [en un afer] prendre sur soi (prendre la responsabilité d'une affaire).
  23. escopir a la cara d'algú [manifestar menyspreu] cracher au visage de quelqu'un.
  24. fer (plantar) cara figuradament i familiarment [oposar-se] faire front (tenir tête à, faire face, s'opposer).
    • [mancar de respecte] braver, défier, provoquer.
  25. fer (tenir) cara a figuradament [un edifici] faire face à.
  26. fer cara estirada (llarga) figuradament faire la tête (faire grise mine).
  27. fer (tenir) dues cares figuradament i familiarment [ésser hipòcrita] être hypocrite (un faux jeton, nager entre deux eaux, jouer sur deux tableaux).
  28. fer la cara nova a algú (marcar-li els cinc dits a la cara) figuradament i familiarment donner (flanquer) une paire de claques (casser la figure).
  29. fer per la seva bona cara figuradament faire pour les beaux yeux de quelqu'un.
  30. girar cara figuradament i familiarment [fugir] prendre la poudre d'escampette, ficher le camp, se tirer fam, se barrer fam.
  31. girar (negar) la cara [evitar algú] éviter (se dérober aux regards de faire volte-face).
  32. no mirar la cara figuradament i familiarment [a algú] ne plus vouloir entendre parler de quelqu'un (ne plus pouvoir voir quelqu'un).
  33. no saber on té la cara figuradament [ésser maldestre] être maladroit.
    • être très ignorant.
  34. pagar amb la cara (portar una cosa escrita a la cara) figuradament se lire une chose sur le visage.
  35. passar a algú la mà per la cara figuradament [avantatjar-lo] avantager quelqu'un.
  36. pujar a algú els colors a la cara rougir.
  37. rentar la cara figuradament i familiarment [adular] passer de la pommade à quelqu'un (flatter, passer la main dans le dos de quelqu'un).
  38. rompre's la cara figuradament suer sang et eau (faire l'impossible, faire un gros effort).
  39. sense mirar cara ni ulls figuradament sans égards.
  40. tenir cara d'ovella i urpes de llop figuradament être une sainte nitouche (une chattemite).
  41. tenir cara i ulls figuradament avoir bonne mine.
    • [seriós] être sérieux.
  42. tenir (fer) cara de bon any figuradament avoir bonne mine.
  43. tenir (fer) cara de mal atzar (de mal conhort) figuradament avoir (faire) une tête d'enterrement (avoir une mine de carême).
  44. tenir (fer) cara de malícia (de Judes, de nyau-nyau) être un hypocrite (un faux-jeton).
  45. tenir (fer) cara de pasqua figuradament i familiarment [alegre] avoir un visage rayonnant (une mine réjouie, épanouie).
  46. tenir (fer) cara de tres déus (de jutge, de pocs amics) figuradament avoir une mine rébarbative (un visage renfrogné, sévère, peu souriant, peu sympathique, une figure peu rassurante).
  47. tenir la cara gruixuda figuradament i despectivament avoir un culot monstre, être gonflé fam.
  48. tirar (clavar, fer petar) per la cara jeter à la figure (faire des reproches, reprocher).
  49. trencar la cara a algú figuradament i familiarment casser la figure à quelqu'un.
  50. veure's les cares figuradament i familiarment [amenaça] se retrouver (s'expliquer).

cara

femení figure , visage m semblant tête , figure , visage m , mine , air m Fer bona mala cara , faire bonne mauvaise figure Tenir la cara estirada , avoir la mine allongée part anterior del cos face De cara a la paret , face au mur Mira'm de cara , regarde-moi en face d'una moneda face geometria face , côté m d'un drap endroit m d'un disc face superfície d'una cosa face figuradament aspecte d'una cosa aspect m costat d'una cosa côté m La cara bona d'una cosa , le bon côté d'une chose a cara o creu per decidir à pile ou face a la cara d'algú figuradament…
Diccionari der aranés

cara

<title type="display">cara </title>

    nòm f
  1. Part anteriora deth cap dera persona e de bères bèsties.
  2. Aspècte.

    3. Català: 1. cara, rostre m, semblant m; 2. cara, aspecte m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cara

nòm f Part anteriora deth cap dera persona e de bères bèsties Aspècte Català 1 cara, rostre m , semblant m 2 cara, aspecte m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

cara


<title type="display">cara</title>

    femení
  1. cara.
  2. [semblant] cara, semblante m.
  3. [part anterior del cos] cara. Posar-se de cara a la paret, ponerse de cara a la pared.
  4. [d'un paper, d'un disc] cara.
  5. geometria cara.
  6. [d'una moneda] cara, anverso m.
  7. [superfície d'una cosa] cara. Les cares de la lluna, las caras de la luna.
  8. figuradament [aspecte d'una cosa] cara, aspecto m, cariz m. No m'agrada la cara que fa el mar, no me gusta el cariz que toma el mar.
  9. botànica [Chara sp] cara.
  10. a cara o creu [per decidir] a cara o cruz.
  11. a cara o creu [de manera arriscada] a cara o cruz.
  12. a la cara d'algú figuradament [davant de] en la cara de alguien, en las narices de alguien fam.
  13. amb la cara ja paga familiarment su cara lo dice todo.
  14. amb mala cara con desagrado.
  15. cara a (o per) cara figuradament [manifestament] cara a cara, frente a frente. Digues-m'ho cara a cara, dímelo cara a cara.
  16. caure la cara de vergonya a algú figuradament i familiarment caérsele a alguien la cara de vergüenza.
  17. clavar (o tirar, o fer petar) per la cara figuradament i familiarment [retreure violentament] echar en cara.
  18. de cara [per davant] de cara.
  19. de cara a cara (o de cara) a. De cara a la paret, cara a la pared.
  20. de cara a la galeria figuradament para la galería.
  21. desfer (o girar, o rompre) la cara figuradament i familiarment romperle a uno la cara.
  22. donar (o treure) la cara figuradament i familiarment [en un afer] dar la cara.
  23. donar (o treure, o mostrar) la cara per algú figuradament i familiarment [respondre per algú] dar (o sacar) la cara por alguno.
  24. escopir a la cara d'algú [manifestar menyspreu] escupir a la cara a alguien.
  25. fer bona (o mala) cara familiarment poner buena (o mala) cara. Quan li ho vaig dir va fer mala cara, cuando se lo dije puso mala cara.
  26. fer bona (o mala) cara familiarment tener buena (o mala) cara. Fas bona cara aquest matí, tienes buena cara esta mañana.
  27. fer (o plantar) cara figuradament i familiarment [oposar-se] plantar cara.
  28. fer (o plantar) cara figuradament i familiarment [mancar al respecte] subirse a las barbas de alguien.
  29. fer (o tenir) cara a figuradament [un edifici] estar frente a, estar enfrente de.
  30. fer cara de bon noi (o d'innocent) figuradament i familiarment poner cara de bueno (o inocente).
  31. fer cara de circumstància figuradament i familiarment poner cara de circunstancias.
  32. fer cara de pomes agres figuradament i familiarment [estar enutjat] poner cara de perro (o de vinagre), torcer el gesto, poner mala cara.
  33. fer cara de pomes agres figuradament i familiarment [no trobar-se bé] tener mala cara.
  34. fer cara estirada (o llarga) figuradament poner cara larga.
  35. fer (o tenir) dues cares figuradament i familiarment [ésser hipòcrita] hacer a dos caras, tener dos caras.
  36. fer la cara figuradament [polir una cosa] lavar la cara.
  37. fer per la seva bona cara figuradament hacer algo a alguien por su cara bonita (o por su linda cara).
  38. fer una cara nova (o girar la cara) a algú figuradament i familiarment cruzar la cara a alguien, romper la cara a alguien.
  39. girar cara figuradament i familiarment [fugir] darse el bote, dar media vuelta, largarse.
  40. girar (o negar) la cara [evitar algú] volver la cara.
  41. mudar (o trasmudar) la cara [per malaltia, per afecte, etc] cambiar de cara.
  42. no mirar la cara a algú figuradament i familiarment no mirar a una persona a la cara.
  43. no saber on té la cara figuradament [ésser maldestre] no saber alguien dónde tiene la cara.
  44. no tenir cara per a senyar-se figuradament no tener cara para santiguarse, tener la cara chupada.
  45. pagar amb la cara (o portar una cosa escrita a la cara) figuradament llevar algo en la cara (o escrito en la cara), vérsele en la cara.
  46. rentar la cara figuradament i familiarment [adular] dar coba (o jabón), regalar el oído.
  47. rompre's la cara figuradament sudar la gota gorda, hacer lo imposible, dejarse las uñas, romperse los cuernos.
  48. sense mirar cara ni ulls figuradament sin miramientos, sin respeto.
  49. tenir (o fer) cara de bon any figuradament estar de buen año.
  50. tenir cara de pa de ral (o de lluna) tener cara de pan.
  51. tenir cara d'ovella i urpes de llop figuradament ser una mosquita muerta.
  52. tenir (o fer) cara de jutge (o de tres déus, o de pocs amics) figuradament tener cara de pocos amigos (o de vinagre, o de justo juez, o de perro).
  53. tenir (o fer) cara de mal atzar (o de mal conhort) figuradament poner cara de viernes.
  54. tenir (o fer) cara de malícia (o de Judes, o de nyau-nyau) tener aspecto de hipócrita (o traidor).
  55. tenir (o fer) cara de pasqua figuradament i familiarment [alegre] poner cara de pascua.
  56. tenir cara i ulls figuradament tener buena cara.
  57. tenir la cara gruixuda figuradament i familiarment tener la cara de cemento armado, tener buenas espaldas (o tener las espaldas anchas).
  58. trencar la cara a algú figuradament i familiarment romper la cara a alguien, torcer a uno el pescuezo.
  59. veure's les cares figuradament i familiarment [amenaça] verse las caras.

cara

femení cara semblant cara , semblante m part anterior del cos cara Posar-se de cara a la paret , ponerse de cara a la pared d'un paper, d'un disc cara geometria cara d'una moneda cara , anverso m superfície d'una cosa cara Les cares de la lluna , las caras de la luna figuradament aspecte d'una cosa cara , aspecto m , cariz m No m'agrada la cara que fa el mar , no me gusta el cariz que toma el mar botànica Chara sp cara a cara o creu per decidir a cara o cruz a cara o creu de manera arriscada a cara o cruz a la cara d'algú figuradament davant de en la cara de…
Diccionari Castellà Català

cara


<title type="display">cara</title>

    femení
  1. cara.
  2. [semblante] cara, semblant m.
  3. [aspecto] cara. Tener mala cara, fer mala cara.
  4. [cariz] caire m. No me gusta la cara que presenta el negocio, no m'agrada el caire que presenta el negoci.
  5. [de un papel, un disco, etc] cara.
  6. geometria cara.
  7. [fachada] façana, cara.
  8. familiarment [cara dura] barra, penques pl.
  9. a cara descubierta figuradament i familiarment [públicamente] a la faç del món, a la vista de tothom.
  10. a cara o (o y) cruz [una moneda] a cara o creu.
  11. a cara o (o y) cruz figuradament [arriesgadamente] a cara o creu.
  12. andar a cara descubierta figuradament i familiarment obrar sense dissimulació, no amagar res.
  13. buena cara [salud] bona cara.
  14. caérsele a alguien la cara de vergüenza figuradament i familiarment caure la cara de vergonya a algú.
  15. cara a de cara a. Cara a la pared, de cara a la paret.
  16. cara a figuradament de cara a, amb vista a. Cara al futuro, de cara al futur.
  17. cara abajo poc freqüent [boca abajo] de bocaterrosa, de boca a terra, boca per avall.
  18. cara a cara figuradament [abiertamente] cara a (o per) cara.
  19. cara a cara figuradament [frente a frente] cara a (o per) cara.
  20. cara arriba poc freqüent [boca arriba] boca per amunt, de cara amunt.
  21. cara de ángel figuradament i familiarment [bueno] cara de bon noi (o d'innocent).
  22. cara de anverso [curtidos] costat flor.
  23. cara de asco figuradament i familiarment cara de pomes agres.
  24. cara de botijo cara de pa de ral, caraplè, galtaplè.
  25. cara de circunstancias figuradament i familiarment cara de circumstància.
  26. cara de juez (o de justo juez) figuradament i familiarment cara de jutge.
  27. cara de pascua figuradament i familiarment [alegre] cara de pasqües.
  28. cara de perro figuradament i familiarment [enfadado] cara de pomes agres.
  29. cara de pocos amigos (o de vinagre) figuradament i familiarment cara de pocs amics (o de jutge, o de tres déus).
  30. cara dura figuradament i familiarment [frescura] barra, penques.
  31. conocérsele a alguien una cosa en la cara figuradament i familiarment portar una cosa escrita a la cara.
  32. cruzar la cara a alguien figuradament i familiarment marcar els cinc dits a la cara, fer una cara nova, inflar els morros.
  33. dar la cara figuradament i familiarment donar (o treure) la cara.
  34. dar la cara figuradament i familiarment [afrontar un peligro] plantar (o fer) cara.
  35. dar (o sacar) la cara por otro figuradament i familiarment donar (o mostrar, o treure) la cara per algú.
  36. de cara [por delante] de cara.
  37. de cara a [cara a] de cara a, amb vista a.
  38. decirle a alguien una cosa en la (o su) cara figuradament i familiarment dir una cosa a la cara d'algú.
  39. echar en cara figuradament i familiarment [reprochar] clavar (o tirar) per la cara (o pels bigotis), retreure.
  40. en la cara de alguien figuradament i familiarment [en su presencia] a la cara d'algú.
  41. escupir a la cara a alguien figuradament i familiarment [despreciar] escopir a la cara a algú.
  42. estar siempre mirando a la cara a alguien figuradament i familiarment [contemplarle] desfer-se per algú.
  43. guardar la cara figuradament i familiarment [disimular] fer el dissimulat, fer l'orni.
  44. hacer a dos caras figuradament i familiarment fer dues cares.
  45. hacer cara a algo figuradament i familiarment [afrontarlo] fer (o plantar) cara.
  46. hacer cara a alguien figuradament i familiarment [desafiarle] fer (o plantar) cara a algú.
  47. hacer cara a alguien figuradament i familiarment [hacerle caso] fer cas a algú.
  48. lavar la cara a una cosa figuradament i familiarment [lavar superficialmente] fer la cara.
  49. no mirar a una persona a la cara figuradament i familiarment no mirar la cara a algú.
  50. no saber uno dónde tiene la cara figuradament i familiarment no saber algú on té la cara.
  51. notarse en la cara figuradament i familiarment [conocerse en la cara] portar-ho escrit a la cara.
  52. no tener a quien volver la cara figuradament i familiarment no tenir a qui acudir (o recórrer).
  53. no tener cara para hacer cierta cosa figuradament i familiarment no tenir prou barra (o penques, o pebrots) de fer certa cosa.
  54. no volver la cara atrás figuradament i familiarment [seguir adelante] no fer-se (o mirar) enrere.
  55. plantar cara a alguien figuradament i familiarment [desafiarle] fer (o plantar) cara a algú.
  56. poner buena (o mala) cara fer bona (o mala) cara.
  57. poner cara de... figuradament i familiarment fer cara de....
  58. por tu (o su, etc) cara bonita (o linda cara) per la teva (o seva, etc) bona cara.
  59. quitar la cara a alguien figuradament i familiarment fer la cara nova a algú.
  60. romper la cara a alguien figuradament i familiarment fer la cara nova a algú, inflar-li els morros.
  61. salirle a alguien una cosa a la cara figuradament i familiarment portar algú una cosa escrita a la cara.
  62. saltar una cosa a la cara figuradament i familiarment [ser evidente] saltar una cosa als ulls.
  63. tener buena (o mala) cara [salud] fer bona (o mala) cara.
  64. tener cara para figuradament i familiarment [tener atrevimiento] tenir barra (o penques, o pebrots) per a.
  65. tener una cara de cemento armado figuradament i familiarment tenir barra (o penques, o pebrots), tenir la cara gruixuda.
  66. terciar la cara figuradament, familiarment i poc freqüent [a alguien] marcar els cinc dits a la cara, fer una cara nova.
  67. verse las caras figuradament i familiarment veure's les cares.
  68. volver la cara a alguien figuradament i familiarment negar la cara a algú.

cara

femení cara semblante cara , semblant m aspecto cara Tener mala cara , fer mala cara cariz caire m No me gusta la cara que presenta el negocio , no m'agrada el caire que presenta el negoci de un papel, un disco, etc cara geometria cara fachada façana , cara familiarment cara dura barra , penques pl a cara descubierta figuradament i familiarment públicamente a la faç del món , a la vista de tothom a cara o o y cruz una moneda a cara o creu a cara o o y cruz figuradament arriesgadamente a cara o creu andar a cara descubierta figuradament i familiarment obrar…
Gran Diccionari de la llengua catalana

carà

carà

masculí química orgànica Terpè bicíclic saturat de fórmula C 1 0 H 1 8
Diccionari Català Alemany

cara


<title type="display">cara</title>

    femení
  1. Gesicht n.
  2. Miene f.
  3. despectivament Visage f.
  4. figuradament i familiarment Stirn, Dreistigkeit, Unverschämtheit f.
  5. figuradament Aussehen n, Anschein m.
  6. figuradament (Vorder-, Stirn-, Front-, Schau-, Außen-)Seite f.
    1. (Ober)Fläche f.
    2. [Blatt Papier, Tuch, Pelz] (rechte) Seite f.
    3. [Münze, Medaille] (Bild)Seite f.
    4. [Polyeder] Seite(nfläche) f.
  7. cara d'aguilot (d'àngel) Adler-(Engels-)gesicht n.
  8. cara d'àngel bufador (de rosa) pausbäckiges (rosiges) Gesicht n.
  9. cara de lluna (plena) od de pa (de ral) (Voll)Mondgesicht n.
  10. cara de bon any od de pasqua strahlendes Gesicht n.
  11. cara de circumstàncies betretene Miene f.
  12. cara de pomes agres saure Miene f.
    • ein Gesicht wie drei (oder sieben, acht, vierzehn) Tage Regenwetter.
  13. cara de jutge od de pocs amics, de tres déus strenge (oder finstere) Miene f.
  14. cara de malícia od de nyau-nyau, de Judes tückisches (oder arglistiges) Gesicht n.
  15. cara estirada od llarga langes Gesicht n.
  16. un home bru (ple) de cara od de cara bruna (plena) ein Mann mit braunem (vollem) Gesicht.
  17. Vegeu carabrú.
  18. cara de dalt (baix) Ober-(Unter-) seite f.
  19. cara interior (exterior) innere (äußere) Seite f.
  20. tèxtil cara bona (dolenta) rechte (linke) Seite f.
  21. la cara de la terra (de l'aigua) die Erd-(Wasser-) Oberfläche f.
  22. les cares de la lluna die Mondphasen f pl.
  23. un políedre de vuit cares ein achtseitiges Polyeder.
  24. cara o creu? Kopf oder Zahl?
  25. cara a (od per) cara von Angesicht zu Angesicht.
    • gegenüber.
  26. es van trobar cara a cara sie standen sich plötzlich gegenüber.
  27. cara a cara no m'ho diria er würde es mir nicht ins Gesicht sagen.
  28. posar-ho cara a cara amb l'armari! stell es dem Schrank gegenüber!
  29. a la cara figuradament ins Gesicht.
  30. m'ha dit una mentida a la cara er hat mir ins Gesicht gelogen.
  31. a la cara d'(algú) vor jemandem.
    • vor jemandes Augen.
  32. de cara von vorn(e).
  33. el sol ens venia de cara die Sonne schien uns ins Gesicht.
  34. vaig caure de cara ich fiel vornüber oder auf die Nase.
  35. figuradament tot els ve de cara alles glückt ihnen.
  36. de cara a in Richtung auf (ac).
    1. zugewandt (dat).
    2. entgegen (dat).
    3. figuradament im Hinblick auf (ac).
    4. mit der Absicht zu (+ inf).
  37. de cara a la paret mit dem Gesicht zur Wand.
  38. de cara a fer diners um Geld zu verdienen.
  39. de cara a la galeria figuradament nach außen hin.
  40. en la cara am Gesicht.
  41. se't veu (coneix) en la cara man sieht (merkt) es dir am Gesicht an.
  42. per la (bona) cara d'(algú) um jemandem zu gefallen.
  43. els cau la cara de vergonya sie vergehen vor Scham.
  44. clavar (od tirar, fer petar) (una cosa) a (algú) per la cara figuradament jemandem etwas ins Gesicht schleudern oder an den Kopf werfen.
  45. donar (od treure) la cara (per algú) familiarment für seine Handlung (für jemanden) einstehen.
  46. escopir a (algú) a la cara també figuradament jemandem ins Gesicht spucken.
  47. (és)ser l'altra cara de la moneda figuradament die andere Seite der Medaille sein.
  48. fer bona (mala) cara gut (schlecht) aussehen.
  49. fer bona (mala) cara a (algú) jemanden (un)freundlich ansehen.
  50. aquesta paella fa bona cara diese Paella sieht lecker aus.
  51. fa cara de bon home er sieht gutmütig aus.
  52. fas cara d'avorrir-te du siehst aus, als ob du dich langweil(te)st.
  53. aquests núvols fan cara de portar pluja diese Wolken sehen nach Regen aus.
  54. l'església fa cara a la farmàcia die Kirche liegt der Apotheke gegenüber.
  55. cal fer (od plantar) cara a l'enemic man muss dem Feind die Stirn bieten oder entgegentreten.
  56. fer la cara a (una cosa) etwas putzen.
  57. fer una cara nova a (algú) figuradament jemanden zu Brei schlagen.
  58. fer (od tenir) dues cares ein doppeltes Spiel treiben.
  59. negar la cara a (algú) das Gesicht von jemandem abwenden (um ihn nicht grüßen zu müssen).
  60. no mirar la cara a (algú) figuradament jemanden nicht leiden können.
  61. sense mirar cara ni ulls rücksichtslos.
  62. és un home que ja paga amb la cara das Gesicht dieses Mannes sagt schon alles.
  63. passar a (algú) la mà per la cara figuradament jemanden über-runden, -treffen.
    • jemanden in die Tasche stecken.
  64. porten la mentida escrita a la cara die Lüge steht ihnen im Gesicht geschrieben.
  65. aquest paleta no sap on té la cara dieser Maurer versteht nichts von seiner Arbeit.
  66. tenir cara i ulls figuradament ein Gesicht haben.
  67. tenir ulls a la cara figuradament Augen im Kopf haben.
  68. tenir cara d'ovella i urpes de llop ein Wolf im Schafspelz sein.
  69. tenir cara od tenir la cara gruixuda figuradament ein dickes Fell haben.
    • schamlos (oder unverfroren) sein.
  70. han tingut la cara de negar-ho sie haben die Frechheit besessen, es zu leugnen.
  71. trencar (od rompre, desfer, girar) la cara a (algú) jemandem das Gesicht einschlagen.
  72. fa temps que no li veiem la cara wir haben ihn seit langem nicht zu Gesicht bekommen.
  73. hi he vist moltes cares conegudes ich habe dort viele bekannte Gesichter gesehen.
  74. ja ens veurem les cares! wir werden uns noch sprechen!



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

cara

femení Gesicht n Miene f despectivament Visage f figuradament i familiarment Stirn, Dreistigkeit, Unverschämtheit f figuradament Aussehen n , Anschein m figuradament Vorder-, Stirn-, Front-, Schau-, Außen-Seite f OberFläche f Blatt Papier, Tuch, Pelz rechte Seite f Münze, Medaille BildSeite f Polyeder Seitenfläche f cara d'aguilot d'àngel Adler-Engels-gesicht n cara d'àngel bufador de rosa pausbäckiges rosiges Gesicht n cara de lluna plena od de pa de ral VollMondgesicht n cara de bon any od de pasqua strahlendes Gesicht n cara de circumstàncies betretene Miene f…
Diccionari Català Anglès

cara


<title type="display">cara</title>

Pronúncia: káɾə
    femení
  1. anatomia face.
  2. [aspecte] look, appearance.
  3. [d’objecte] face.
  4. outside, surface.
  5. arquitectura face, front, façade.
  6. geometria face.
  7. [de roba, etc.] right side, finished side.
  8. [de disc] side.
  9. [de moneda] face.
  10. jugar-se alguna cosa a cara o creu to toss up for something.
  11. cara! heads!
  12. cara (a \ per) cara locució adverbial face to face.
  13. de cara locució preposicional opposite, facing.
  14. de cara al nord facing north.
  15. mirar algú a la cara to look someone in the face.
  16. a la cara de locució preposicional in front of.
  17. fer cara de bon any to look healthy.
  18. fer cara de pomes agres to look black.
  19. cara de pasqua smiling face.
  20. cara de mal (atzar \ conhort) sad look.
  21. cara (llarga \ estirada) (disappointed \ annoyed) look.
  22. cara de (pocs amics \ tres déus) frowning face, glum look.
  23. cara de Judes hypocritical look.
  24. plantar cara a algú to face someone.
  25. fer cara a alguna cosa to face something, stand up to something.
  26. fer cara de to look like.
  27. girar cara to leave, get away.
  28. treure la cara per algú to answer for someone else, stick up for someone.
  29. fer dues cares to engage in double-dealing.
  30. tirar per la cara a algú alguna cosa to reproach someone for something, cast something in someone’s teeth.
  31. negar la cara a algú to cut someone (dead).
  32. no mirar la cara a algú to avoid meeting someone, snub someone.
  33. (ídem) to be at daggers drawn with someone.
  34. rentar a algú la cara to lick someone’s boots.
  35. passar a algú la mà per la cara to prevail over someone, get the better of someone.
  36. sense mirar ulls ni cara without consideration.
  37. tenir la cara gruixuda to carry on unperturbed, be brazen-faced, be shameless.
  38. paga amb la cara he looks as he is.
  39. fer mala cara to look (bad \ ill).
  40. (ídem) to (be \ look) sulky, make a wry face, pout, grimace.
  41. fer bona cara a to be pleasant to.

cara

femení anatomia face aspecte look , appearance d’objecte face outside , surface arquitectura face , front , façade geometria face de roba, etc right side , finished side de disc side de moneda face jugar-se alguna cosa a cara o creu to toss up for something cara heads cara a \ per cara locució adverbial face to face de cara locució preposicional opposite , facing de cara al nord facing north mirar algú a la cara to look someone in the face a la cara de locució preposicional in front of fer cara de bon any to look healthy fer cara de pomes agres to look black cara de…
Diccionari Català Italià

cara

<title type="display">cara</title>

femení faccia, viso m, volto m, muso m iron. || [semblant] faccia, aria, cera, sembiante m. || [d'un objecte] faccia, dritto m. || [d'un disc] lato m. || [d'una moneda] faccia, testa, croce, retto m, verso m. || [d'un full] facciata, faccia, retto m, verso m. || [costat] faccia, superficie, lato m. || [de la lluna] faccia. || geom faccia. || arquit facciata. || [d'una roba] faccia, diritto m. || bot cara. || fig faccia, aspetto m, piega, andamento m, aspetto m. || a cara o creu a testa o croce. || a la cara d'algú fig in (o di) faccia a qualcuno, davanti a qualcuno. || cara a (o per) cara fig faccia a faccia, a quattr'occhi. || caure la cara de vergonya a algú fig sentirsi come un cane bastonato, piangere (o nascondersi) per la vergogna. || clavar (o tirar, o fer petar) per la cara fig [retreure violentament] rinfacciare, gettare in faccia, rimproverare. || de cara di faccia. || de cara a la paret faccia al muro. || desfer (o girar, o rompre) la cara fig conciare per le feste, spianare le costole (o le costure). || donar (o treure) la cara fig [en un afer] mostrarsi interessato -a. || donar (o treure) la cara per algú esporsi per qualcuno. || escopir a la cara d'algú sputare in faccia a qualcuno. || fer bona (o mala) cara avere buona (o cattiva) cera. || fer (o plantar) cara fig tener testa a (o affrontare) qualcuno, far fronte a qualcuno. | mancare di rispetto verso qualcuno. || fer cara de circumstàncies fig fare la faccia di circostanza. || fer cara de pomes agres fig avere una faccia sinistra (o brutta), avere un'aria tirata. | [no trobar-se bé] avere una brutta cera (o un viso pallido, o una faccia smorta). || fer cara estirada (o llarga) fig fare il muso (o il ceffo, o il grugno). || fer (o tenir) dues cares fig avere due facce, fare il doppio gioco, avere il piede in due staffe. || fer la cara nova a algú fig rompere la faccia (o le ossa) a qualcuno, conciare qualcuno per le feste. || fer per la seva bona cara fig fare per i suoi begli occhi. || girar (o negar) cara fig fuggire, tagliare la corda, scappare, svignarsela, sgattaiolare. || girar la cara fig = fer la cara nova a algú. || no mirar la cara a algú fig non guardare in faccia qualcuno. || no saber on té la cara fig non sapere neanche dove ha la testa. || pagar amb la cara (o portar una cosa escrita a la cara) fig portare scritto sulla fronte (o in faccia). || rentar la cara fig adulare, lusingare, leccare le scarpe, dare il sapone. || rompre's la cara sudare sangue (o sette camicie), sgobbare. || sense mirar cara ni ulls fig senza rispetto, senza riguardo. || tenir (o fer) cara de bon any (o de pa de ral, o de lluna) fig avere una bella cera (o un buon aspetto). || tenir cara d'ovella i urpes de llop fig essere un'acqua cheta, sembrare una gattamorta. || tenir (o fer) cara de jutge (o de tres déus, o de pocs amics) fig avere (o fare) la faccia arcigna (o severa, o truce, o bieca, o un sembiante burbero, o un musone [o ceffo] da galera). || tenir (o fer) cara de malícia (o de Judes, o de nyau-nyau) avere faccia da ipocrita (o da falso, o da traditore, o da furbo). || tenir (o fer) cara de pasqua fig avere una faccia allegra (o ridente, o smagliante), essere allegro come una pasqua. || tenir cara i ulls fig avere un bell'aspetto, essere ben fatto. || tenir la cara gruixuda fig avere (una, o la) faccia tosta (o faccia di bronzo). || trencar la cara a algú fig rompere la faccia a qualcuno, conciare qualcuno per le feste, rivedere il pelo (o le costole) di qualcuno. || veure's les cares fig [amenaça] legarsela al dito, arrivederci!, arrivederci a Filippi! Ja ens veurem les cares!, questa me la lego al dito!, ci rivedremo a Filippi!

cara

femení faccia, viso m , volto m , muso m iron || semblant faccia, aria, cera, sembiante m || d'un objecte faccia, dritto m || d'un disc lato m || d'una moneda faccia, testa, croce, retto m , verso m || d'un full facciata, faccia, retto m , verso m || costat faccia, superficie, lato m || de la lluna faccia || geom faccia || arquit facciata || d'una roba faccia, diritto m || bot cara || fig faccia, aspetto m , piega, andamento m , aspetto m || a cara o creu a testa o croce || a la cara d'algú fig in o di faccia a qualcuno, davanti a qualcuno || cara a o per cara fig…
DIDAC Diccionari escolar

cara

<title type="display">cara</title>

    nom femení
  1. La cara és la part del davant del cap de les persones i d'alguns animals.
    La cara
  2. Part del davant del cos humà o d'una cosa. Diem que una persona està de cara a nosaltres, que algú ha caigut de cara o que en un carrer els cotxes ens venen de cara. La cara d'un edifici és la façana.
  3. Cada un dels costats d'una cosa. Els teixits i les pells, per exemple, tenen una cara bona, que és la que es posa a la part de fora i es veu, i una cara dolenta, que queda a la part de dins.
  4. Cada una de les superfícies planes que formen un poliedre.
  5. La cara d'una moneda és la part on hi ha representada la cara del rei o d'un altre personatge important. Jugar a cara o creu és tirar una moneda enlaire i veure en quina posició queda quan arriba a terra.
  6. La paraula cara surt en moltes frases que tenen significats diferents: Fer mala (o bona) cara. Caure la cara de vergonya. Tenir la cara molt gruixuda (o molt dura). Trobar-se cara a cara dues persones. Plantar cara a algú.
acarament, acarar, acaronar

cara

nom femení La cara és la part del davant del cap de les persones i d'alguns animals La cara g02/A Part del davant del cos humà o d'una cosa Diem que una persona està de cara a nosaltres, que algú ha caigut de cara o que en un carrer els cotxes ens venen de cara La cara d'un edifici és la façana Cada un dels costats d'una cosa Els teixits i les pells, per exemple, tenen una cara bona, que és la que es posa a la part de fora i es veu, i una cara dolenta, que queda a la part de dins Cada una de les superfícies planes que formen un poliedre La cara d'una moneda és la part on hi ha representada la…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cara1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cara</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, potser del gr. kára ‘cap’, passat al ll. vg. amb expansió semàntica de ‘cap’ a ‘cara’, o potser d’un origen preromà indoeuropeu afí al gr 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. anatomia animal Part anterior del cap de l’home.
    2. per extensió Part anterior del cap d’alguns animals.
    3. caure la cara de vergonya figuradament Passar molta vergonya.
    4. clavar (o tirar, o fer petar) per la cara figuradament Fer violentament retret (d’alguna cosa) a algú.
    5. escopir a la cara figuradament Manifestar (a algú) el més gran menyspreu.
    6. fer una cara nova figuradament Copejar, colpir (algú), apallissar-lo.
    7. negar la cara figuradament Negar la salutació (a algú).
    8. no mirar la cara figuradament Tenir aversió, quimera (a algú).
    9. no saber on té la cara figuradament Ésser (algú) molt ignorant en la seva professió.
    10. no tenir cara per a senyar-se figuradament Tenir la cara molt petita.
    11. passar la mà per la cara figuradament Avantatjar (algú).
    12. rentar la cara figuradament Adular (algú).
    13. rompre’s la cara figuradament Fer un gran sacrifici, un gran esforç.
    14. sense mirar cara ni ulls figuradament Sense cap mirament ni respecte, a tort i a través.
    15. tenir cara i ulls figuradament Estar molt bé, ésser bo de veure (alguna cosa).
    16. veure’s les cares figuradament Trobar-se una persona amb una altra per manifestar-li algun ressentiment.
    1. Conjunt de les faccions en tant que expressa l’estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.
    2. figuradament Fer bona cara a tothom. Amb quina cara faré això? Cara de mort, de desenterrat. Cara de nyonya.
    3. fer cara estirada (o llarga) figuradament Tenir un aspecte apesarat, decebut, greument contrariat.
    4. fer dues cares figuradament Tractar d’acontentar alhora les parts contràries.
    5. fer per la bona cara de (altri) figuradament Fer (alguna cosa) a algú en consideració a aquell, responent-ne aquell.
    6. fer per la seva bona cara figuradament Fer (alguna cosa) a algú no pels seus mèrits.
    7. mudar (o trasmudar) la cara figuradament Canviar l’expressió de la fesomia després d’una malaltia, per un accident o afecte.
    8. pagar amb la cara figuradament Revelar la cara el que (algú) és.
    9. portar escrit a la cara figuradament No poder amagar o dissimular (alguna cosa).
    10. tenir (o fer) cara de bon any figuradament Tenir l’aspecte sa, robust.
    11. tenir (o fer) cara de jutge (o de pocs amics, o de tres déus) figuradament Tenir un aspecte desagradable, de persona de mal tractar.
    12. tenir (o fer) cara de mal atzar (o de mal conhort) figuradament Revelar un pesar, un geni malenconiós.
    13. tenir (o fer) cara de malícia (o de Judes, o de nyau-nyau) figuradament Tenir l’aspecte d’hipòcrita, de traïdor.
    14. tenir (o fer) cara de pasqua figuradament Revelar satisfacció.
    15. tenir (o fer) cara de pomes agres figuradament Tenir l’aspecte de no trobar-se bé, d’estar enutjat.
    16. tenir cara d’ovella i urpes de llop figuradament Tenir l’aspecte de bona persona però ésser pervers.
    17. tenir la cara gruixuda figuradament No immutar-se per cap retret.
    1. Part anterior del cos humà. Estava de cara cap aquí, però s’ha tombat. Una fotografia de cara. Caure de cara.
    2. a la cara de locució prepositiva figuradament Davant de, en presència d’algú. Dir, fer, alguna cosa a la cara d’algú.
    3. cara a cara (o cara per cara) locució adverbial figuradament Manifestament, l’un enfront de l’altre.
    4. de cara a locució prepositiva Cap a un temps futur. Anem de cara al bon temps. He començat a buscar feina de cara a l’estiu.
    5. de cara a locució prepositiva En allò que concerneix algú o alguna cosa. De cara als seus superiors era un treballador excel·lent.
    6. de cara a locució prepositiva Pensant en, amb vista a, per a. Fan tot això de cara a les eleccions. Una persona responsable actua de cara al futur.
    7. donar (o mostrar, o treure) la cara figuradament Respondre (per algú), sortir en defensa seva.
    8. donar (o treure) la cara (en un afer) figuradament Presentar-s’hi com a interessat.
    9. fer (o plantar) cara figuradament Presentar la cara, resistir, oposar-se coratjosament o desvergonyidament (a una persona o una cosa).
    10. girar cara figuradament Fugir.
    11. mirar de cara figuradament Observar a fons, considerar (algú) per conèixer qui és, quins són els seus mèrits, etc.
    1. Part anterior d’una cosa.
    2. cara d’una medalla Anvers d’una medalla.
    3. cara d’una moneda numismàtica Anvers d’una moneda, que porta generalment el cap o la cara d’una divinitat, d’un rei o d’un personatge, al·legòrics o reals, d’on li ve el nom.
    4. cara d’una pell (o d’un drap) Endret d’una pell, d’un drap.
    5. cara d’un edifici Façana.
    6. cara polar electrotècnia En les màquines elèctriques, superfície de la peça polar que va davant l’entreferro.
    7. fer cara a figuradament Estar (un edifici) davant d’un altre. El palau de l’Ajuntament fa cara al de la Generalitat.
    8. fer la cara figuradament Rentar, polir o endreçar (alguna cosa).
  5. per extensió
    1. Superfície d’una cosa. La cara de la terra, de l’aigua.
    2. posar a cara figuradament Posar una cosa de manera que les seves cares restin en un mateix pla que les d’una altra.
  6. figuradament Aspecte, manera, com una cosa es presenta. Les cares de la lluna. La cara que fa el temps, la mar, un afer. Uns núvols que feien cara de portar pluja.
    1. Cadascun dels costats d’una cosa. Cara anterior, posterior, lateral. Girar una cosa de l’altra cara. Cara de dalt, de baix.
    2. geometria En un angle díedre, cadascun dels plans que el delimiten.
    3. a cara o creu Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l’atzar consistent a llançar una moneda enlaire.
    4. a cara o creu figuradament Arriscadament. Jugar-se la vida a cara o creu en una empresa.
    5. cara bona indústria tèxtil Endret.
    6. cara dolenta indústria tèxtil Revés.
    7. cara externa (o exterior) botànica Revers de la fulla.
    8. cara interna (o interior) botànica Anvers de la fulla.
    9. cara o creu Joc d’atzar en què dos jugadors pronostiquen, en opcions contràries (cara o creu), la posició en què restarà una moneda llançada a l’aire.



    8. Vegeu també:
    cara2

■ cara1

femení anatomia animal Part anterior del cap de l’home per extensió Part anterior del cap d’alguns animals caure la cara de vergonya figuradament Passar molta vergonya clavar o tirar , o fer petar per la cara figuradament Fer violentament retret d’alguna cosa a algú escopir a la cara figuradament Manifestar a algú el més gran menyspreu fer una cara nova figuradament Copejar, colpir algú, apallissar-lo negar la cara figuradament Negar la salutació a algú no mirar la cara figuradament Tenir aversió, quimera a algú no saber on té la cara figuradament Ésser algú molt ignorant en la seva…
Informació complementària
Traducció