Es mostren 88939 resultats

■ avenc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avenc</title>

Etimologia: d’origen preromà i d’etimologia no ben assegurada, probablement d’una forma *abinko-, der. d’un nom indoeuropeu de l’aigua o el corrent d’aigua 1a font: 1011
masculí geomorfologia Cavitat natural constituïda essencialment per un pou o diversos pous de parets verticals o subverticals.

■ avenc

masculí geomorfologia Cavitat natural constituïda essencialment per un pou o diversos pous de parets verticals o subverticals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ avenç

■ avenç

masculí Quantitat estalviada Progrés
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ avençar

■ avençar

verb transitiu Estalviar diners transitiu i intransitiu Avançar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ avencar-se

■ avencar-se

verb pronominal Endinsar-se en un avenc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ avenir1

■ avenir1

masculí Temps futur Tenir grans projectes per a l’avenir Allò que ha d’esdevenir-se, coses esdevenidores o futures Situació futura Preveure un avenir incert Vegeu també avenir 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ avenir2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avenir</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. advenīre ‘arribar’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. intransitiu antigament Succeir, esdevenir-se.
    1. pronominal Deixar de discrepar, d’ésser en discòrdia. Tots volien tenir raó i no podien avenir-se.
    2. pronominal [amb el·lipsi del pronom] Ningú no els va poder fer avenir.
    3. transitiu No van poder avenir els litigants.
  3. pronominal Acordar-se, entendre’s bé, coincidir en els gusts, les opinions, la manera de fer, etc. Els dos germans grans s’avenen molt.
  4. pronominal Conformar-se a fer una cosa. S’avingué a venir cada dia.
  5. transitiu antigament Encertar, fer bé una cosa.
  6. no saber avenir-se (d’una cosa) Estranyar-se’n granment.



    7. Vegeu també:
    avenir1

■ avenir2

verb intransitiu antigament Succeir, esdevenir-se pronominal Deixar de discrepar, d’ésser en discòrdia Tots volien tenir raó i no podien avenir-se pronominal amb ellipsi del pronom Ningú no els va poder fer avenir transitiu No van poder avenir els litigants pronominal Acordar-se, entendre’s bé, coincidir en els gusts, les opinions, la manera de fer, etc Els dos germans grans s’avenen molt pronominal Conformar-se a fer una cosa S’avingué a venir cada dia transitiu antigament Encertar, fer bé una cosa no saber avenir-se d’una cosa Estranyar-se’n granment Vegeu també avenir 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aventallat
| aventallada

■ aventallat
| aventallada

adjectiu Disposat, ensems amb altres, a la manera de les barnilles radiants d’un ventall obert
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aventura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aventura</title>

Compareu: ventura 1
Etimologia: del ll. adventura, participi futur fem. de advenīre ‘arribar’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Fet que s’esdevé inesperadament a algú. Un dia ple d’aventures.
  2. Empresa de dubtós reeixir. Ficar-se en una aventura.
  3. a l’aventura locució adverbial A l’atzar.

■ aventura

femení Fet que s’esdevé inesperadament a algú Un dia ple d’aventures Empresa de dubtós reeixir Ficar-se en una aventura a l’aventura locució adverbial A l’atzar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aventurar

■ aventurar

verb transitiu Arriscar, exposar a l’aventura pronominal Aventurar-se massa en una empresa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aventurer
| aventurera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aventurer</title>

Etimologia: de aventura 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que cerca aventures.
  2. masculí i femení Persona que viu una vida d’aventures.
  3. masculí i femení història Durant l’edat mitjana i el començament del segle XVI, venedor ambulant de queviures o d’altres gèneres.
  4. masculí història Voluntari en les justes i els torneigs.
  5. masculí història Pirata o lladre de mar, o corsari atrevit.
  6. masculí història A l’edat moderna, jove que s’embarcava en vaixells de guerra per aspirar al servei de l’armada.

■ aventurer
| aventurera

adjectiu i masculí i femení Que cerca aventures masculí i femení Persona que viu una vida d’aventures masculí i femení història Durant l’edat mitjana i el començament del segle XVI, venedor ambulant de queviures o d’altres gèneres masculí història Voluntari en les justes i els torneigs masculí història Pirata o lladre de mar, o corsari atrevit masculí història A l’edat moderna, jove que s’embarcava en vaixells de guerra per aspirar al servei de l’armada
Informació complementària
Traducció